Notícies

La Llorença Gasull és criminòloga graduada per la Universitat de Barcelona l’any 2014 amb la menció en criminologia forense i execució penal. L’any 2014-2015 va cursar el màster interuniversitari de criminologia i execució penal (UPF, UdG, UAB i UOC). Actualment està finalitzant un postgrau de víctimes d’experiències traumàtiques a la Universitat del País Basc (UPV-EHU). Durant la carrera universitària va començar a col·laborar en diferents programes de la Fundació Salut i Comunitat (pis terapèutic de reinserció, programa integral d’atenció a joves i a les seves famílies i programa d’intervenció amb drogodependents a La Model de Barcelona). Posteriorment va treballar en un centre d’acollida d’urgència per a MENAS gestionat per Intress. Des de febrer del 2018 treballa com a delegada de mesures penals alternatives a la Fundació IReS.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?
Les funcions d’un delegat de mesures penals alternatives són l’acompanyament socioeducatiu, el control i la supervisió de les persones que se’ls hi ha imposat alguna pena, obligació i/o mesura judicial com a alternativa a l’ingrés a presó (treballs en benefici a la comunitat, programes formatius, tractament de deshabituació/salut mental o obligació de comparèixer davant l’Administració). També són els professionals que s’encarreguen de fer el seguiment i control de les llibertats vigilades postcondemna imposades en determinats delictes previstos en el Codi Penal. Mitjançant entrevistes periòdiques amb la persona penada i la coordinació amb les diferents entitats que intervenen, informem de l’evolució i el compliment a l’òrgan judicial corresponent.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?
Totalment. En primer lloc, els coneixements jurídics i el context legal són imprescindibles per entendre el procediment judicial del qual en som part les persones delegades. En segon lloc, totes aquelles eines socioeducatives per poder detectar les necessitats i orientar la nostra intervenció amb el penat. Finalment, tots aquells mecanismes per treballar la reinserció social de les persones, treballant el delicte per evitar la futura reincidència.

Com et vas assabentar de la feina?
A través d’un conegut, vaig saber que la Fundació IReS estava fent un procés de selecció per a la borsa de treball. En aquell moment em van dir que no hi havia cap oferta, però que, si superava una prova escrita, podria optar als futurs processos de selecció. Al cap de tres mesos, va sortir una plaça de substitució per cobrir una baixa de maternitat. Aquesta oferta estava publicada a la pàgina web de l’entitat i en portals de feina com ara Infojobs.

Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?
Des que estava estudiant el grau, buscava feina. Davant la impossibilitat de trobar ofertes publicades a internet, contactava directament amb les entitats que m’interessaven fent autocandidatures. D’aquesta manera, vaig poder començar a adquirir experiència professional mitjançant contractes de col·laboració. Com que no trobava feina remunerada de criminòloga, combinava les col·laboracions i els estudis amb altres feines no relacionades amb el món social. Cansada de no poder treballar del que realment m’agradava, vaig decidir marxar un any a treballar a Edimburg per poder practicar l’anglès. Quan vaig decidir tornar a Catalunya, tot i tenir una excedència laboral, tornava amb la idea d’estar un temps sense treballar i dedicar-me únicament a la recerca activa de feina de criminòloga. Vaig tenir la gran sort de poder començar a treballar, just en el moment que tornava, en un centre de MENAS de nova obertura. Tot i que no realitzava tasques pròpiament de criminòloga, sinó més aviat d’educadora social, va ser una experiència en la qual vaig poder aprendre molt.

Com va ser el procés de selecció?
En primer lloc, vaig fer una prova escrita presencial que consistia en una sèrie de preguntes a desenvolupar destinada a avaluar el meu coneixement en relació a les mesures penals alternatives i a diferents supòsits pràctics. Al cap d’un temps, em van convocar per una entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans, havent de respondre prèviament un qüestionari destinat a conèixer el meu perfil competencial. Superada la primera entrevista, em van demanar si disposava de cartes de recomanació o bé persones de referència amb les quals poguessin contactar. Finalment, em van convocar per a una última entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans juntament amb la coordinadora corresponent de l’equip de delegats de mesures penals alternatives de la Fundació.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?
Les meves ganes i la motivació. En una assignatura optativa d’intervenció socioeducativa durant el quart any del grau, vaig descobrir la figura del delegat i em va encantar. Això va ser determinant per l’elecció del màster, ja que volia conèixer més sobre l’execució penal i sobre la probation. D’aquesta manera, vaig enfocar la meva carrera professional cap a l’execució penal. Tenia molt clar que volia arribar a ser delegada de mesures penals alternatives, i jo crec que la il·lusió que tenia va ser determinant. A escala pràctica, tenir el grau de criminologia i el màster d’execució penal també van ser imprescindibles perquè em seleccionessin.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?
Saber el que t’agrada i orientar la teva carrera professional cap allà on vols arribar. Si t’equivoques, ser valent i saber rectificar. A poc a poc aniràs descobrint el que més t’agrada, se’t presentaran noves oportunitats i experiències que et faran créixer. Has d’estar preparat perquè en algun moment arribarà la teva oportunitat i en aquell moment hauràs de demostrar tot el que saps. I si no ho saps, mostrar la predisposició i les ganes d’aprendre, perquè a això sempre hi som a temps. Cap grau et prepara directament per una feina concreta, però et dóna les eines suficients per poder adaptar tot el coneixement adquirit en diferents llocs de treball. La criminologia te’n dóna moltes, algunes que potser no en som ni conscients, però que davant diferents situacions personals i professionals et vas adonant de tot el que realment arribes a saber.

Cada vegada més, les empreses i entitats obren les portes als i les criminòlegs i criminòlogues. Potser ens trobem que en molts llocs de feina no busquen directament una persona criminòloga, però sí que estem capacitats per competir amb altres professionals i demostrar què és allò que podem aportar de més amb la nostra formació. Tenir Linkedin, fer tants contactes com puguis i parlar amb altres criminòlegs i criminòlogues que ja treballen et farà estar més a prop del món laboral. Mai es comença amb la feina de la teva vida, i, sincerament, no crec ni que existeixi avui en dia, però qualsevol experiència et farà créixer i t’apropa a descobrir on vols arribar.

Jo vaig formar part de la primera promoció del grau de criminologia i el canvi que hi ha hagut amb 5 anys és brutal. La criminologia està creixent, demostrant la importància i la necessitat d’aquests i aquestes professionals. Les oportunitats actuals són moltes més que fa uns anys i estic segura que en un futur pròxim encara n’hi haurà moltes més.

El més important és no perdre la motivació i lluitar pel que vols. Intentar adquirir la màxima experiència professional des del moment que comences a estudiar el grau, marxar d’Erasmus, fer tantes pràctiques com puguis, assistir a les diferents jornades i activitats que s’organitzin i actualitzar-te constantment perquè aquesta ciència evoluciona, i molt ràpidament. Ens hem de donar a conèixer com ho estem fent, i això és feina de tots.

Aitor Ordoñez és criminòleg graduat per la UAB l’any 2018 amb la menció d’execució penal. Abans d’estudiar el grau va cursar dos cicles formatius, un de Grau Superior de Riscos Laborals i un Grau Mitjà de Manteniment Electromecànic. Durant els estudis va estar treballant fora de l’àmbit criminològic i això li va suposar tenir una doble càrrega de feina a l’haver de combinar ambdues responsabilitats, però d’altra banda va poder adquirir hàbits laborals que li van donar una mena de competències que li van facilitar l’accés a la feina. Va realitzar les pràctiques curriculars a la Unitat Depenent del Vallès Occidental gestionada per l’entitat Fundació Mercè Fontanilles, on després va treballar. Ara mateix treballa com a coordinador de la Unitat Depenent del Baix Llobregat gestionada per l’entitat Salut i Comunitat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Sóc coordinador d’una Unitat Dependent d’un centre obert. Aquestes unitats estan ubicades fora de l’entorn penitenciari en habitatges ordinaris. Tenen una capacitat de 12 persones o 10 amb modalitat de vida 86.4. Dins les meves funcions està la de ser el tutor d’aquestes persones penades que estan en tercer grau de règim penitenciari, és a dir, el referent de la unitat. Com a tutor, faig les entrevistes per veure com van evolucionant aquestes persones i dins les meves àrees d’intervenció i del tractament (les pròpies del tutor) estan la formativa i la laboral. Els hi dono diferents pautes a seguir en recerca de feina i manteniment d’aquesta, si volen formar-se en alguna coseta, etc. i els derivem als diferents serveis, ja siguin d’inserció laboral o de formació. També fem seguiment laboral de les persones que treballen. De fet, per tal d’estar a la unitat, la major part han d’estar treballant. Com a tutor, com que no estem dins el centre penitenciari, hem de fer la recollida de documents d’altres professionals, com per exemple la constància que la responsabilitat civil estigui pagada, ja que el jurista necessita saber-ho, i ens encarreguem de fer-la arribar al centre. Tanmateix, ens correspon intervenir de manera coordinada d’altres àrees d’intervenció: a l’àmbit familiar avisem si canvien de domicili, actualitzem dades i li fem transmetre al treballador social d’aquestes noves informacions, alhora que intentem que els mateixos usuaris siguin qui es posin en contacte amb el referent de cada àrea per tal de tenir-los també actualitzats en els seus canvis personals.

D’altra banda, com a coordinador, faig diferents informes, ja sigui per l’entitat en relació al servei i el seu funcionament, nombre de persones ateses si tenim places lliures a la unitat o, si tenim previsió de tenir-les, fem entrevistes a possibles candidats a proposta del tutor del centre. També fem informes per la part de tractament, avançament de llibertat condicional si se li dóna l’article 86.4 (que pot ser o no telemàtic però que en tot cas implica un règim de confiança major). Són molt poc freqüents les expulsions de la unitat o les regressions de grau. També assisteixo a les reunions de coordinació amb altres professionals de la meva entitat i les formacions que l’entitat consideri adient.

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí, des del RISCANVI -protocol de gestió del risc- fins al món penitenciari, com són els drets dels interns o el funcionament dels centres penitenciaris. La part més psicològica, el com ens podem relacionar amb aquestes persones, com poder parlar amb elles, l’aplicació pràctica de les teories criminològiques, el no etiquetatge… La carrera ens dóna moltes eines per poder desenvolupar la nostra figura dins del món penitenciari.

Com et vas assabentar de la feina?

En finalitzar les pràctiques la meva tutora de pràctiques em va oferir cobrir les seves vacances a l’agost en la coordinació de la unitat. Abans de començar encara tenia relació amb els companys de feina i ens van comentar que estaven buscant dinamitzadors d’estiu per treballar al centre. En aquest cas la figura del dinamitzador és una forma que té l’administració per fer subcontractacions d’educadors -tutors d’estiu. Aquestes places eren gestionades per la Fundació Salut i Comunitat de manera que vaig estar treballant com a Coordinador de la unitat depenent a la que vaig realitzar les pràctiques i com a tutor suplent dels diferents companys que van estar fent les vacances durant l’estiu. Això em va suposar molta feina i no tenir quasi vida però també em va donar molts coneixements del funcionament intern del centre i dels diferents equips (dividits per tipologies delictives). Quan vaig finalitzar ambdues suplències de la Fundació Salut i Comunitat em van oferir feina com a monitor de nit de la Unitat depenent del Baix Llobregat que queda molt lluny de casa meva. Tot i que era un contracte aparentment curt i per sota de la meva categoria professional vaig acceptar. Temps més tard també em van oferir cobrir una vacant com a monitor a la Unitat on vaig realitzar les pràctiques però no vaig acceptar donat que ja estava treballant a Salut i Comunitat.
Quan estava com a monitor em van oferir treballar com a coordinador de la unitat del Baix Llobregat però a prova, perquè sabien que havia finalitzat el grau feia molt poc. Tot així vaig demostrar els coneixements i la meva motivació i actualment ja tinc un contracte de coordinador.

Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Jo sempre he estat treballant fora de l’àmbit de la criminologia. Durant la darrera part del grau va finalitzar la darrera feina i vaig decidir centrar-me a finalitzar el grau. Per aquest motiu no estava buscant feina de cap mena. El que sí que vaig fer va ser estar atent dels recursos existents que donen les entitats i vaig veure com funcionaven i em vaig interessar de com poder començar a treballar allà.

Com va ser el procés de selecció?

Em van posar a prova durant un parell de mesos sense assegurar-me que em quedés com a coordinador. Quan estava com a monitor vaig acceptar aquesta feina perquè em van comentar que l’entitat promociona els seus treballadors si demostren que són vàlids. Cal dir també que aquesta oferta va estar promocionada per diferents canals i que vaig ser seleccionat d’entre altres candidats amb més experiència i d’altres titulacions.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que és imprescindible per a la selecció, a part de tenir molt clar el que podem aportar des de la criminologia, tenir els coneixements de les teories criminològiques, el coneixement de la gestió i predicció del risc així com els coneixements multidisciplinaris. Som una figura polivalent i multidisciplinària. És important a l’hora de fer les pràctiques saber si t’agrada i si és així mostrar un interès per acabar de conèixer com funciona aquest món i veure per on poden anar. Ara mateix hi ha poques places per presentar-nos com a criminòlegs tot i que hi ha moltes a les que ens podem presentar des de l’àmbit social.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

Els hi diria que no deixin de buscar i que no se centrin només en feines de llarga durada o que demanin específicament la titulació de criminologia. D’una banda perquè d’un contracte petit o pitjor pagat pot sortir una altra cosa a més de fer currículum, que és el que necessitem quan finalitzem el grau. D’altra banda, avui dia podem entrar, a través de la nostra àrea de coneixement, a feines dins les ciències socials i jurídiques i aquí és on tenim més feina.