Nosaltres també trobem feina! - Victòria Fernández Cruz
Victòria Fernández Cruz és criminòloga graduada per la UB l'any 2014 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal, màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica per la Universitat Internacional de Catalunya i estudiant de Doctorat a la mateixa universitat. És coordinadora i professora adjunta al Màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica des de setembre de 2015, on va començar com a becària, professora al Grau en Criminologia de l’ESERP, tutora del Grau de Criminologia de la UOC i col·laboradora a la Fundació Vicki Bernadet prevenint l’abús sexual infantil. Tot això ho compagina amb la seva feina com a Pèrit Forense.
Ens pots parlar una mica de la teva feina?
Treballo com a pèrit des de l’any 2015. La meva feina consisteix a fer avaluacions del risc de violència en l’àmbit penal i, sobretot, penitenciari. Quan m’assignen un cas, el primer que faig és llegir-me tots els documents que obren la causa i coordinar-me amb l’advocat o advocada. Cada informe i cada cas té les seves peculiaritats, depèn de l’objectiu de la pericial, no és el mateix avaluar el risc de violència per un canvi de règim que per l’obtenció d’un permís penitenciari.
Un cop llegida la documental, em preparo les entrevistes. En aquestes entrevistes el que analitzo són tots els factors de risc i factors de protecció importants en el cas. Un cop aplicada la metodologia i he recollit tota la informació redacto l’informe. Aquest informe va dirigit a la instància judicial corresponent. El procés pot culminar amb la ratificació en el judici, per tant, part de la meva feina també consisteix en sotmetre’m a interrogatori.
Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?
Sí que considero que poso en pràctica el que he après al Grau. Per poder fer avaluacions del risc és necessari fonamentar quins són els factors de risc i protecció importants a cada cas i donar-los una valoració, en els informes discuteixo per què són rellevants en el cas i ho fonamento científicament, sempre hi ha d’haver una base teòrica que em permeti arribar a conclusions fonamentades. En aquest sentit el grau aporta aquest coneixement bàsic per poder fer la meva feina.
Com vas arribar a formar-te com a pèrit?
Gràcies al Màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica de la UIC Barcelona. El Màster em va permetre aprendre i aplicar una metodologia de treball, a posar en ordre tots els coneixements que ja tenia i ampliar-ne d’altres, per descomptat.
Com ho vas fer o com ho fas per donar-te a conèixer?
No és gens fàcil, la veritat. La possibilitat de fer pràctiques em va obrir portes i també em va ajudar el fet de fer un voluntariat, col·laborava amb la Fundació Marianao, fent informes pericials. Aquests informes els llegien advocats i poden veure la teva feina. També em va ajudar el fet de treballar en equip, treballo conjuntament amb una companya del Màster i juntes ens hem anat obrint camí.
Què és el que t’agrada més de la teva feina?
Veure realment l'important que és la Criminologia i que podem aportar coneixement científic en la presa de decisions. Estar en contacte amb persones internes o que estan en un procés penal, analitzar el cas, identificar els factors de risc, protecció, anar a judici, és quelcom que m’apassiona. Veig el vessant pràctic i realment la utilitat de la Criminologia.
Què és el que més dificultat té de la teva feina?
Es tracten temes molt sensibles i gestionar determinats casos és complicat. A més a més, les avaluacions que duem a terme poden tenir un impacte en l'àmbit jurídic i, per tant, és una responsabilitat important.
Què consideres que ha estat imprescindible per treballar com a pèrit?
La formació és molt important. Un pèrit és un expert en un àmbit molt concret i que és cridat per la justícia amb la finalitat que aporti la seva visió professional al respecte. Per tant, la formació continua és un aspecte clau en aquest àmbit. També ho és la capacitat analítica o la capacitat d’oratòria, ja que quan has d’anar a declarar a judici has de parlar de termes criminològics i de qüestions criminològiques a jutges, fiscals, advocats, etc.
Quin consell donaries als i les estudiants? I als teus companys/es que encara estan en recerca activa de feina?
Que siguin proactius, han de moure's, buscar, preguntar, entrevistar, fer voluntariats, assistir a congressos, etc. La feina no ve sola, un ha de posar també els mitjans perquè les coses passin.
