Noticias

Nosaltres també trobem feina! - Anna Pujade

Anna Pujade Vilageliu és criminòloga graduada per la Universitat Oberta de Catalunya l'any 2017, amb títol propi d’investigació privada per la Universitat de Barcelona i Postgrau de Justícia Restaurativa a la mateixa universitat. Disposa d’una àmplia experiència dins del sector del voluntariat i el moviment de l’escoltisme català i ha treballat 6 anys a la Fundació Escolta Josep Carol com a directora de camps de treball. També ha treballat com a auxiliar administrativa gestionant expedients judicials amb la Fundació Apip-Acam i va fer pràctiques com a mediadora penal a la Fundació AGI. Actualment treballa com a tècnica de producció al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció CIRE, empresa pública del Departament de Justícia dedicada a la reinserció sociolaboral de persones sota mesura judicial.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Un dels objectius de CIRE és donar segones oportunitats a persones privades de llibertat per poder formar-les en oficis amb demanda en el mercat laboral. Concretament, la meva feina és gestionar un taller de producció. D’una banda, he d’assegurar que el grup d’interns funciona d’acord amb la normativa i s’estableix un bon ambient de treball, i d’altra banda he d’assegurar el compliment dels terminis d’entrega i de qualitat del producte final. 

És cert que a Brians 1, com que és un centre preventiu, hi ha molt moviment i alhora de formar a un equip de treball tens la certesa que és per un temps “relativament” curt. Això fa que constantment estiguis pendent de substituir les baixes que tens per tirar endavant el taller, donant més responsabilitat a qui consideres que la pot assumir i noves oportunitats a qui demana treballar al taller. 

Tanmateix, tinc present que el seu lloc de treball és el mateix que el lloc de residència i aquest fet és important tenir-lo en compte alhora de gestionar el grup, les relacions i els lideratges interns. 

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau? Pots posar algun exemple?

Una de les virtuts de la criminologia és que t’aporta una mirada crítica i holística de l’estructura del món penitenciari i això m’ha permès entendre millor el seu funcionament intern.

Fent referència a la meva feina, i ara que ho reflexiono, diria que sovint faig un anàlisi de risc per garantir en tot moment tant la seguretat dels interns com la meva, i no oblido ni la posició laboral que ocupo ni el centre on treballo. 

Com et vas assabentar de la feina? 

Quan vaig acabar la carrera, vaig buscar diferents entitats que m’obrissin la porta a treballar en l’àmbit penitenciari, i CIRE n’és un d’ella Quan vaig decidir que era el moment de buscar feina, vaig insistir molt en revisar l’apartat de “treballar al departament” per veure les convocatòries que s’obrien i si complia els requisits de les bases. 

Malgrat que la criminologia encara no ens obre la porta directament al Departament (encara), vaig poder presentar la meva sol·licitud en una convocatòria oberta a tot el públic, la qual era una borsa de treball com a tècnica de producció en centres penitenciaris.

Portaves molt buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit Criminològic?  

Bé, vaig posar-me a buscar feina al setembre del 2019, partint de les entitats del tercer sector que treballen al departament de justícia, mirant quins projectes eren del meu interès, i contactant amb ells directament per telèfon o deixant una carta de presentació i el currículum a la borsa de treball de l’entitat. Vaig decidir-me per la trucada perquè considerava que podria obtenir una entrevista amb més facilitat, i la Fundació Apip-Acam va ser la primera que em va obrir les portes a conèixer-nos a mitjans de novembre. Treballava al jutjat de Cornellà de Llobregat com a administrativa en el departament de mesures penals alternatives i, encara que no fes tasques relacionades directament amb la criminologia, em va servir veure les funcions dels tècnics de MPA i aprendre l’engranatge judicial. 

Amb el decret de l’estat d’alarma va vèncer el meu contracte, i, afortunadament, a l’abril em van trucar de CIRE per cobrir la falta de tècnics de producció pel confinament.  

Paral·lelament, vaig col·legiar-me al Col·legi de Criminòleg@s per formar part de la borsa de treball i participar d’algun grup de treball per aprendre d’altres professionals del sector. 

Com va ser el procés de selecció? 

A finals del 2019, CIRE va voler ampliar la seva borsa de treball i en rebre moltes sol·licituds, els aspirants vam haver de fer una prova psicotècnica. Així,l’equip de recursos humans del CIRE va anar gestionant la borsa de substitucions per ordre de resultats. 

A causa de la pandèmia del Covid-19, el centres penitenciaris han tingut baixes tant de personal del cos de seguretat com de la resta de departaments i serveis. Així doncs, aquest moment de màxima excepcionalitat ha accelerat la meva incorporació a l’equip tècnic de Brians 1. 

Què consideres que ha estat imprescindible per a que et seleccionessin?

Per una banda, haver aconseguit una bona puntuació en la prova psicotècnica em va ajudar a optar a les primeres places. D’altra banda, en el meu cas, crec que ha estat important estar en el lloc indicat en el moment oportú, i sobretot, apostar pel sí quan t’obren la porta a treballar. 

Podem tenir una certa reticència o vertigen quan, després de la teoria del grau universitari, volem passar a la pràctica i dubtem sobre si serem capaces de fer-ho sense tenir experiència. I és imprescindible que nosaltres mateixes creiem que som capaces de fer-ho, i de fer-ho bé. 

Quin consell donaries als i les estudiants? I als teus companys/es que encara estan en recerca activa de feina?

Que no només es quedin en buscar feina a través d’enviar el currículum,  que es moguin per parlar amb les entitats i tinguin la seguretat que són capaces d’optar a la candidatura. 

És cert que la criminologia és la branca menys valorada de l’àmbit social i per això cal fer-nos visibles i donar-nos a conèixer, fent evident que tenim les competències necessàries per treballar en l’àmbit del Departament de Justícia. Hem de començar nosaltres mateixes a treure’ns de sobre les limitacions en l’àmbit laboral!

I, com tot, l’experiència és un grau però l’actitud que tens davant les adversitats multiplica les teves capacitats, i és així com se n’adonaran que et volen a seu equip; i l’actitud només depèn de tu!

La Criminologia i seguretat privada: participem al #SEGUES20!

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya participa en la 3a edició de la Jornada sobre seguretat en esdeveniments musicals i esportius de la mà de l'Eva Barroso, vocal de seguretat pública i privada, màster en Direcció estratègica de seguretat i policia i habilitada com a Directora de Seguretat, i l'Helena Mulero, col·legiada, Directora de Seguretat privada i especialitzada en seguretat i prevenció.

Aquesta jornada, coordinada per una altra de les nostres col·legiades, l'Anna Almécija, a qui agraïm que la proposta de participació, té per objectiu reunir xerrades, intervencions i ponències sobre temes relacionats amb la seguretat en esdeveniments, bones pràctiques, pràctiques innovadores... i en el nostre cas, hi hem participat explicant per què aquest sector hauria de comptar amb la nostra professió als seus equips i què podem aportar. Podeu veure la ponència en aquest vídeo:

https://youtu.be/Dr4bBw7ajZg
Ponència: La Criminologia i la seguretat privada: la incorporació de criminòlegs i criminòlogues a l'equip de seguretat d'esdeveniments musicals i esportiu

La seguretat entesa com a Seguretat Privada, també és cada vegada més rellevant en la nostra societat i en la concepció dels espais segurs i protegits; esdevenint un actor principal, tant per la complexitat dels nous reptes com per les amenaces que sorgeixen.

Més enllà de la regulació normativa i de les exigències i requeriments normatius que s’han de complir és important incorporar una visió transversal a l’esdeveniment, considerant diferents escenaris possibles, i aquí entra en joc la riquesa del coneixement transversal de la Criminologia, la qual ens permet anar més enllà.

Podem intervenir amb víctimes o persones en situació de risc, tenim coneixement dels protocols d'actuació i en podem establir de nous, així com també treballar amb el personal de seguretat amb les eines tècniques per actuar ja creades i crear-ne de noves. Tenim la capacitat d'analitzar riscos i dades per extreure'n coneixement tant per aplicar com per fer sensibilització i divulgació. Estem preparats i preparades per treballar en seguretat, colze a colze amb la resta de professionals!

A més, enguany han obert una nova secció, el #FemSegues, que vol donar visibilitat a la feina de la dona en el sector de la seguretat de forma general, sovint invisibilitzada, i que fa una feina excel·lent en els diferents àmbits de la seguretat pública i privada. Aquesta secció compartirà inicialment les aportacions de dones que hagin col·laborat en les edicions anteriors i les que participin en les pròximes, així com materials que tractin el paper de la dona en la seguretat, la inclusió de la perspectiva de gènere en l'àmbit i altres temes relacionats.

El Col·legi de Criminòlegs reclama a la DGAIA per què la nostra figura ha quedat exclosa del projecte "Les cases dels infants"

  • Fa mesos que el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya col·labora amb bona sintonia cooperant amb la resta de Col·legis professionals que tenen alguna cosa a aportar en relació a l’atenció a la infància i la joventut i en l’actualització del model de protecció i ens ha sorprès que s’hagi exclòs la nostra figura en aquest servei. 
  • El Col·legi va reclamar a la DGAIA fa tres setmanes per què la nostra figura ha quedat exclosa del projecte "Les cases dels infants”, sense obtenir resposta.

Des del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ens hem assabentat de l’exclusió de la figura del criminòleg/oga del projecte pilot “Les cases dels Infants per la prevenció de la victimització secundària dels infants i adolescents que es durà a terme a Tarragona aquest any.  És una decisió que ens ha sorprès, ja que un dels 10 estàndards que garanteixen la qualitat del projecte és la participació de la nostra figura en la necessitat de tenir equips multidisciplinaris.

La nostra intenció no és ocupar els llocs de treball d’altres professions que treballen en la intervenció amb els infants, sinó que considerem que la Criminologia és la disciplina que té una visió més integradora de la resta de professionals i que per aquest motiu va ser contemplada com a element coordinador en el projecte original de Save the Children (pàgina 33 i 56) seguint les indicacions de les Nacions Unides i el Consell d’Europa.

Per aquests motius hem fet arribar una demanda formal a la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) per tal que tornin a considerar la decisió d’haver exclòs la nostra disciplina del projecte que té un objectiu tan important i necessari com és protegir als infants i adolescents més vulnerables, especialment aquells/es que han estat víctima d’un delicte.

“All therapist and forensic interviewers at the Barnahus are professionals with higher-education degrees, for instance in psychology, Master in Social Work, MS in family therapy, criminology and pedagogy. They are all trained in a variety of treatment interventions and receive regular supervision from experienced psychologists in the field.”

Standard 8: Victim Support – Barnahus Iceland

La Criminologia parla… #2 – La Criminalitat en temps de COVID-19 a Espanya: Anàlisi de l'estudi publicat pel Ministerio de Interior – per Helena Mulero

Des de molts anys, la Criminologia reclama el seu lloc al nostre país. Aquesta ciència imprescindible en altres llocs del món que, per desgràcia, està infravalorada i absent encara en moltes ocasions a Espanya.

El passat 1 de maig vam observar un exemple més de com és de necessària l'aplicació de coneixements d'experts i expertes criminòlegs/ogues en la nostra realitat. El Ministeri de l'Interior publicava unes dades sobre la reducció de les taxes de criminalitat en el territori espanyol durant el període del 14 al 31 de març (*1). Sent precisos, aquestes dades no inclouen ni a Catalunya ni al País Basc. Segons indicaven, no apareixen aquestes comunitats perquè les policies autonòmiques d'ambdues comunitats no van entregar a temps els resultats. Més tard parlarem sobre les implicacions d'aquest fet.

En aquest estudi, només amb mirar l'informe publicat, apreciem unes carències i errors importantíssims en l'anàlisi de les dades que denoten que no ha estat una feina elaborada per un expert/a en la matèria. Qualsevol criminòloga o criminòleg, com a professionals que es dediquen a l'anàlisi de la criminalitat (concepte empleat al títol de l'estudi), sap que les afirmacions que realitzen s'allunyen molt de ser certes i que s'ha d'anar molt amb compte en anunciar-les d'aquesta manera. El Ministerio de Interior compta amb unes dades valuoses recollides per diversos cossos policials però feina diferent és ser capaç d'interpretar-les i analitzar-les adequadament.

La criminalitat no ha descendit un 73,8%. "Un 73,8%" és una mesura numèrica obtinguda únicament de les infraccions recollides en aquest període per part de la policia barrejant totes les tipologies delictives i, exclusivament, de les regions que ells detallen.

En el fons és fàcil induir a l'error a la ciutadania i més si aquesta no està acostumada a treballar amb dades. Per això, venint del Govern, precisem un informe que sigui fidel a la realitat i no amb dades interpretades amb una falta de rigor científic.

En primer lloc, no es pot fer una mitjana de totes les dades reportades. No té sentit, és un número sense significat. Imagineu-vos que ara agafem el número total de difunts per les diferents causes de mort que pot haver-hi en les diferents comunitats autònomes i diem "les morts durant el mes de març de 2020 han augmentat un 73,8%". Tenim un titular impactant i que fa por, però... Ens diu alguna cosa? Hem barrejat diferents causes de mortalitat i hem fet la mitjana de difunts per comunitat autònoma induint a l'error al lector perquè cregui que aquest 73,8% d'augment es deu la COVID-19. Però és que no és així perquè nosaltres hem sumat tots els difunts que tenim (per grip, per càncer, per accidents, per suïcidi...)

En el fons és fàcil induir a l'error a la ciutadania i més si aquesta no està acostumada a treballar amb dades. Per això, venint del Govern, precisem un informe que sigui fidel a la realitat i no amb dades interpretades amb una falta de rigor científic.

Com mencionen en l'article, les dades són recollides per les diferents policies estatals, en concret, i cito literalment:

“L'anàlisi s'ha realitzat a partir de les dades facilitades al Sistema Estadístico de Criminalidad (SEC) per la Policía Nacional, Guardia Civil, Policía Foral de Navarra i aquells cossos de Policia Local que habitualment faciliten dades al sistema".

I aquí vull detenir-me un instant que bé que ho mereix el tema.

El que els criminòlegs i criminòlogues sabem és que la taxa de fets delictius que arriben a la policia no és més que un petit planeta dins d'una galàxia infinita. Quan volem conèixer l'autèntica realitat delictiva intentem portar a terme diferents estudis en l'àmbit criminològic utilitzant instruments tals com les enquestes autorevelades i de victimització. Amb els seus resultats aconseguim acostar-nos a aquest número inabastable de conèixer quina és la xifra negra delictiva. El més curiós és que hi solem observar com la gent reporta haver sigut víctima o haver realitzat un nombre de delictes que triplica el conegut i el registrat.

Perquè ens fem una idea mencionaré un exemple en el qual podem veure a què ens referim:

L'Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya es realitza cada dos anys entrevistant a una mostra representativa de la població catalana sobre victimitzacions delictives i altres percepcions de seguretat. S'hi reporten les diferents tipologies delictives sofertes en l'últim any per la persona entrevistada i s'obtenen les xifres del número d'il·lícits denunciats versus la taxa de no delinqüència. Utilitzem aquest exemple ja que és la única enquesta de victimització, juntament amb la realitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que es realitza de forma periòdica en tot el territori nacional des de 1999, permetent comparar dades delinqüencials i percepcions subjectives de seguretat del ciutadà/na i com han evolucionat al llarg dels anys.

En la seva última edició publicada, la de l'any 2017 (pendent publicació de les dades recollides el 2019), coneixem com la taxa de no denúncia delictiva ha augmentat. S'ha de tenir en compte que els delictes més denunciats pels ciutadans/es, tant interposant la denúncia davant la policia com davant d'un jutjat, són robatoris soferts en domicili o en negocis urbans, seguits per altres delictes contra el patrimoni, però la taxa de no denúncia dels delictes contra el patrimoni en conjunt (incloent-hi els anteriors, però també altres com els furts) és del 69,7%. És a dir, quasi un 70% d'aquests delictes no es denuncien i aquestes xifres arriben al 78,5% quan es tracta de delictes contra la persona (agressions físiques o sexuals sofertes incloses) o al 79% al parlar de delictes d'enganys, fraus i estafes. En conclusió, la major part dels delictes no arriben a conèixer-se per part del sistema de justícia.

Entenguem ara per què diem que els criminòlegs i criminòlogues que aquestes xifres que apunta el Ministerio no representen la criminalitat. Com a molt estaran representant aquell percentatge de delictes que la ciutadania sí denuncia davant la policia més el número de delictes que la policia ha detectat durant aquest període.

I aquí vull introduir, sense entretenir-me massa en això, que sí, evidentment, és més que possible que aquest descens dels delictes que s'han reportat a la policia es degui a diferents causes tampoc mencionades en l'article. Entre aquestes poden ser: la dificultat de realitzar denúncies durant aquest període per no poder desplaçar-se o per por a sortir i contagiar-se; impossibilitat de realitzar la denuncia per les pròpies característiques intrínseques del delicte (delicte de maltractament, delicte de violència de gènere o intrafamiliar)... I, a això, tot i que no es pugui analitzar en profunditat, hi hem d'afegir la readaptació de les funcions policials. Tot i que evidentment la Policia està donant resposta quan es sol·licita o demana la seva ajuda davant qualsevol fet il·lícit, reestructurant la seva feina i adaptant-se a les exigències de la nova realitat (que passen per centenars d'agents malalts als seus domicilis confinats i patrulles i controls continus).

Reprenent aquests delictes complexes de reportar i detectar per part de la Policia, ens crida l'atenció com s'obvien en l'informe certes tipologies delictives que tant preocupen a nivell social: els delictes de violència de gènere i violència intrafamiliar.

Des de la criminologia sabem que, durant aquest període de confinament, aquest tipus de delicte haurà augmentat. Comencem a tenir xifres gràcies als centres d'ajuda a les víctimes en les quals sí s'ha reportat un augment de trucades d'ajuda durant aquest període. Però, tot i aquest repunt, no fa falta ser un expert/a per saber de la dificultat màxima de denunciar i demanar ajuda d'algú que conviu 24 hores amb el seu agressor de forma obligada. Aquestes víctimes, en aquest moment, estan lluitant estoicament per sobreviure a la situació. No podem dir que no existeixen o que han disminuït aquests delictes perquè no es denuncien ja que la violència contra les persones, incloent la violència de gènere i la intrafamiliar i domèstica, també està inclosa en la criminalitat de la que parla l'estudi del Ministerio i, clarament, no ha descendit.

Altres delictes que veiem que estan augmentant i que per desgràcia tenen una taxa minúscula de denúncia són els delictes soferts a través de la xarxa informàtica. Aquests delictes són tant econòmics -estafes, robatoris d'identitat o de dades, phishing, pharming...- com delictes d'assetjament o xantatge sobre les persones o pornogràfics (child grooming, cyberbullying, etc.). La impossibilitat de sortir fa que la delinqüència es desplaci, però NO desapareix.

No s'han deixat de cometre delictes, s'han adaptat a les noves condicions.

No s'han deixat de cometre delictes, s'han adaptat a les noves condicions. Ja ho anunciaven diferents criminòlegs/ogues a l'inici de l'Estat d'alarma, com Pedro Campoy Torrente a la SEIC i altres experts en matèria de polítiques públiques de seguretat com Francesc Guillén Lasierra a Cutting Crime Impact, projecte internacional que té per objectiu reduir l'impacte de la delinqüència a través de les diferents agències, entre elles, la Policia. Un clar exemple són les noves estafes que utilitzen la situació actual en la qual "La Seguretat Social ens sol·licita dades per gestionar el nostre ERTO o ens envia reemborsaments de sous no cobrats". Dir que aquests delictes no existeixen perquè no apareixen a aquestes dades que han recollit les diferents policies que participen en l'estudi és una manera errònia d'interpretar-los i extreure conclusions.
Per la seva pròpia naturalesa, aquestes tipologies delictives ja són quasi impossibles de reportar-se en una situació de normalitat pre-covid-19 si no és perquè la seva víctima, o algú coneixedor d'ells, els denuncia. Que no s'hagin denunciat per desconeixement, impossibilitat, vergonya o altres causes no significa que no existeixin. Tan sols implica que aquests delictes no són detectats per la policia. És així de simple.

El problema és generalitzar en quant al descens de la criminalitat. Diguem millor que ha canviat i/o que no es detecta, però no per això ha descendit. Fent un anàlisis correcte diríem que en les comunitats autònomes en les quals s'ha reportat dades hi ha un descens de determinades tipologies delictives. I això sí que és cert. És d'esperar d'una font com el Ministerio de Interior que l'analitzés amb el major rigor i ens indiqués possibles causes d'aquests descens. Però, si ens hi fixem, observem que la major part dels delictes comesos que han descendit en les seves xifres absolutes segons el coneixement policial, es tracta de delictes que es cometen en l'esfera de l'espai públic i laboral. Tan sols posaré tres exemples:

  1. Els delictes de furt. Si no hi ha vida en la via pública és coherent que els delictes hagin disminuït. Sobretot perquè, com bé sabem, el factor clau que propicia que siguem víctimes d'aquests delictes és el "descuit", ja sigui per trobar-nos en massificacions o descuidar-nos mentre prenem alguna cosa en un local i no tenim control de les nostres pertinences... i les grans víctimes potencials: els i les turistes. Però clar, ara no hi ha turistes. És complicat en el nou món de la distància social que algú ens furti sense que ens n'adonem que ha sobrepassat aquesta distància mínima permesa, no creieu?
  2. Els robatoris amb força. Aquesta tipologia presenta variacions interessants. És cert que els delictes re robatori en domicilis han descendit per causes que semblen lògiques, però són molts els negocis que estan ara desprotegits i que han sofert aquests delictes o temptatives de robatori. A això hem de sumar els negocis/comerços de primera necessitat que han vist la necessitat d'haver d'augmentar la seva seguretat per un repunt en el risc de ser victimitzats (supermercats, farmàcies, estancs...)
  3. Els delictes contra la salut pública. Indiquen les xifres també que han descendit. Resulta que durant el confinament la persona que consumeix drogues ha deixat de cop de fer-ho? I de comprar? Potser en aquest cas hem d'indicar que és possible que algunes de les tipologies delictives dins aquest títol de delictes hagin descendit, però també seria molt humil, i més cert, reconèixer que aquest delictes també s'han desplaçat. Probablement ara la major part d'intercanvis, compres i inclús consum, ja no es realitzin a la via pública i, també, que aquesta tipologia delictiva hagi passar a un segon pla en la preocupació per part de la policia. Insisteixo que no per desig exprés sinó per necessitat de readaptar les seves funcions a la prioritat del moment que era, en aquelles dates de març, i és ara, la COVID-19.

 No voldria acabar sense deixar de comentar aquest fragment extret de l'article:

“Las comunidades autónomas más afectadas por la crisis del COVID-19 presentan una reducción más acusada de sus índices de criminalidad. Es el caso de Madrid, con una caída del 84,1 por ciento”.

Reprenent, tal i com mencionem en un inici, l'exclusió de les dades de Catalunya i País Basc, la pregunta és: com es pot afirmar llavors el paràgraf anterior? Contextualitzem la situació:

Segons xifres oficials obtingudes pel Gobierno, a finals de 2019, Espanya tenia una població 46,94 milions d'habitants. El País Basc constava amb 2,178 milions i Catalunya amb 7,675 milions. Aquestes dues comunitats representen més d'un 20% de la població espanyola. És una dada més que rellevant per un informe nacional sobre dades de criminalitat i més, tenint en compte com hauria de tenir-se, que aquestes dues comunitats es trobin entre les que presenten majors taxes de certes tipologies delictives per la seva pròpia idiosincràsia.

Així doncs, semblaria important tenir en compte aquest aspecte si el que volem es realitzar un informe sobre la criminalitat a Espanya i la seva tendència.

En segon lloc, hem de recordar l'evolució de la COVID-19 durant les dates que s'analitzen: del 14 al 31 de març de 2019. Si mirem el número de persones infectades i com va evolucionar la pandèmia, Catalunya v a passar de 509 casos el 14 de març a 18.773 casos reportats per COVID-19 el 31 de març. En el País Basc es va passar de 417 a 6320 casos en les mateixes dates (xifres recollides de fonts oficials del Gobierno de Espanya a dia 2 de maig).

Ambdues comunitats es troben entre les cinc amb major nombre de difunts (xifres absolutes) per COVID-19, en segon i cinquè lloc, respectivament. Com be sabem, Madrid, seguida de Catalunya, van ser dues comunitats autònomes que més van sofrir des d'un inici pel número de contagis. Així doncs el paràgraf mencionat en el qual s'indica que “Las comunidades autónomas más afectadas por la crisis del COVID-19 presentan una reducción más acusada de sus índices de criminalidad” ha d'agafar-se amb pinces perquè, tot i pressuposar que pot ser una tendèndia certa en aquestes dues comunitats, no es coneix ni s'ha analitzat i, sent dos de les cinc amb major número de contagiats i difunts, potser sí que és més rellevant tenir-ho present per afirmar amb tal rotunditat aquesta frase.
A més, trobem a faltar que hi hagi una explicació de com entén el Gobierno el concepte "afectació" ja que realitza una relació de causalitat directe entre "l'afectació per COVID-19 i "els índexs de criminalitat". Qualsevol científic sap que no existeix una relació causal directa amb la plantejada pràcticament mai, sinó que l'hipotètic descens que aquí anuncien es fruit d'un conjunt de variables que influeixen en aquest anàlisi. Comencem doncs per intentar conèixer a què es refereix l'informe amb "afectació": Afectació entesa com a número de difunts per COVID-19? Afectació entesa per número de contagis detectats (en dades percentuals sobre el total e la població? Afectació entesa com a majors pèrdues econòmiques de l'Estat d'alarma?

No cal dir que la criminalitat ha descendit per poder anunciar efectes positius en aquesta situació complexa i caòtica que vivim. És una situació que ens ha sobrepassat en moltíssims àmbits, però d'admetre-ho i corregir-ho no és una cosa negativa sinó un fet que el ciutadà valora. I com a criminòlegs/ogues no podem permetre que es facin aquest tipus d'interpretacions errònies per part de la població.

No cal dir que la criminalitat ha descendit per poder anunciar efectes positius en aquesta situació complexa i caòtica que vivim. És una situació que ens ha sobrepassat en moltíssims àmbits, però d'admetre-ho i corregir-ho no és una cosa negativa sinó un fet que el ciutadà valora. I com a criminòlegs/ogues no podem permetre que es facin aquest tipus d'interpretacions errònies que indueixen a l'equívoc a la població.

El Ministeri de l'Interior té eines per realitzar un bon anàlisi de les dades delinqüencials més enllà de les publicades en aquest estudi. Les dades s'han de conèixer, interpretar i exposar en el seu context i conjunt, coneixent la matèria en profunditat. Els experts i expertes en matèria delinqüencial i de seguretat som els i les professionals de la criminologia i és per això que aquí queda de manifest la necessitat dels nostres coneixements per realitzar aquest tipus d'estudis amb la rigorositat i veracitat que mereixen.

Siguem conscients de quin és el nou univers delictiu al que ens enfrontem, visibilitzem tots aquests delictes que no estan sortint a la llum, ajudem a totes aquestes víctimes que pateixen més durant aquest confinament i analitzem les raons d'aquests canvis delinqüencials perquè el delicte no desapareix sinó que es trasllada i adapta a la nova realitat.

 (*1) A data 03.05.2020 el Ministerio ha fet variacions poc significatiess en relació a la crítica del present article.

Helena Mulero Alcaraz. Criminòloga especialitzada en “Prevenció i Seguretat", Directora de Seguretat Privada i Pèrit en seguretat privada, Directora de Projectes en Protecció e Imatge, S.L, professora associada en el Grau de Criminologia de la UAB i col·lgiada nº 64 del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.

REFERÈNCIES

Campoy Torrente, Pedro (23 de marzo de 2020) ¿Flu-ctuaciones delictivas? Los posibles efectos del COVID-19 en la criminalidad en Sociedad Española de Investigación criminológica. Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://criminologia.net/2020/03/23/flu-ctuaciones-delictivas-los-posibles-efectos-del-covid-19-en-la-criminalidad/

Enquesta de Seguretat pública de Catalunya (edición 2017). Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://interior.gencat.cat/es/el_departament/publicacions/seguretat/estudis-i-enquestes/enquesta_de_seguretat_publica_de_catalunya/index.html

Guillén Lasierra, Francesc (17 de abril de 2019) Policing during Covid-19: An unprecedented Emergency. Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://www.cuttingcrimeimpact.eu/news-events/news/policing-during-covid-19-an-unprecedented-emergency/

Instituto Nacional de Estadística. Demografía y Población. Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254734710984

Ministerio de Interior -Sala de prensa- (1 de mayo de 2020) La criminalidad se redujo en un 73,8 por ciento tras la declaración del estado de alarma. Extraído el 2 de mayo de 2020 modificado y extraído de nuevo el 3 de mayo de 2020  desde http://www.interior.gob.es/es/web/interior/noticias/detalle/-/journal_content

Ministerio de Interior. Balance de criminalidad (primer trimestre de 2019). Extraído en 2 de mayo de 2020 desde http://www.interior.gob.es/prensa/balances-e-informes/2018

Els criminòlegs i criminòlogues volen ajudar en la crisi del COVID-19

  • Els i les professionals de la criminologia, especialistes en el delicte, no poden accedir a les ofertes laborals per cobrir d’urgència les baixes als Centres Penitenciaris i Educatius de Catalunya.
  • El Col·legi de Criminòlegs ha demanat al Departament de Justícia i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima poder accedir-hi i s’ofereix per vehicular aquells i aquelles professionals que facin falta per poder donar un cop de mà.

Els Centres Penitenciaris i Centres Educatius de Catalunya no queden al marge de la crisi de la covid-19. Aquesta setmana, el Departament de Justícia ha publicat una oferta laboral per realitzar substitucions de personal de tractament dels centres penitenciaris i centres educatius de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia (ref. núm. JUS/134/2020), entre d’altres vacants que necessiten cobrir.

El principal problema és que, actualment, la figura del o la professional de criminologia no té un espai creat dins el sistema penitenciari, tot i estar regulada la figura al  reglament penitenciari. Des del Departament de Justícia, es té una visió de la Criminologia en l’execució penal com a una eina fonamental en la rehabilitació de les persones i en la prevenció i l’atenció a la víctima. Tal i com queda evidenciat en les ofertes laborals per als tres cossos, on la Criminologia és un requisit a tenir en compte en diferents formats: es valoren com a disciplina base amb la llicenciatura o el grau en Criminologia tot i que la persona ha de tenir una altra titulació per accedir-hi o com a especialització amb altres màsters en Criminologia i Execució penal i d’altres estudis universitaris que “acreditin una especialització en delinqüència, conductes violentes, conductes addictives, marginalitat”, especialitats que estan dins de tots els plans d’estudi de les universitats que imparteixen criminologia dins i fora de Catalunya. Ja ha quedat demostrat que la Criminologia no és una ciència auxiliar.

Des del Col·legi entenem que hi ha una necessitat de professionals per part del Departament de Justícia per tal de que els Centres Penitenciaris i Centres Educatius de Catalunya es vegin afectats el menys possible per la crisi sanitària provocada pel COVID-19. En aquest sentit des del Col·legi ens hem ofert a proveir de criminòlegs i criminòlogues al Departament demanant formalment que facin un pas endavant i posin la criminologia al lloc que li correspon: al servei de la societat.

ACTUALITZACIÓ: Ha sortit una nova oferta (ref. núm. JUS/130/2020) que suposa un pas més endavant per poder aportar les nostres competències a l'àmbit penitenciari. En aquesta oferta, publicada avui mateix, els criminòlegs i criminòlogues poden accedir-hi amb la titulació base del grau o llicenciatura en criminologia. És una bona oportunitat per iniciar el procés d'entrada en l'àmbit i obre una porta que fins ara teníem tancada!