Notícies

La Criminologia parla… #2 – La Criminalitat en temps de COVID-19 a Espanya: Anàlisi de l'estudi publicat pel Ministerio de Interior – per Helena Mulero

Des de molts anys, la Criminologia reclama el seu lloc al nostre país. Aquesta ciència imprescindible en altres llocs del món que, per desgràcia, està infravalorada i absent encara en moltes ocasions a Espanya.

El passat 1 de maig vam observar un exemple més de com és de necessària l'aplicació de coneixements d'experts i expertes criminòlegs/ogues en la nostra realitat. El Ministeri de l'Interior publicava unes dades sobre la reducció de les taxes de criminalitat en el territori espanyol durant el període del 14 al 31 de març (*1). Sent precisos, aquestes dades no inclouen ni a Catalunya ni al País Basc. Segons indicaven, no apareixen aquestes comunitats perquè les policies autonòmiques d'ambdues comunitats no van entregar a temps els resultats. Més tard parlarem sobre les implicacions d'aquest fet.

En aquest estudi, només amb mirar l'informe publicat, apreciem unes carències i errors importantíssims en l'anàlisi de les dades que denoten que no ha estat una feina elaborada per un expert/a en la matèria. Qualsevol criminòloga o criminòleg, com a professionals que es dediquen a l'anàlisi de la criminalitat (concepte empleat al títol de l'estudi), sap que les afirmacions que realitzen s'allunyen molt de ser certes i que s'ha d'anar molt amb compte en anunciar-les d'aquesta manera. El Ministerio de Interior compta amb unes dades valuoses recollides per diversos cossos policials però feina diferent és ser capaç d'interpretar-les i analitzar-les adequadament.

La criminalitat no ha descendit un 73,8%. "Un 73,8%" és una mesura numèrica obtinguda únicament de les infraccions recollides en aquest període per part de la policia barrejant totes les tipologies delictives i, exclusivament, de les regions que ells detallen.

En el fons és fàcil induir a l'error a la ciutadania i més si aquesta no està acostumada a treballar amb dades. Per això, venint del Govern, precisem un informe que sigui fidel a la realitat i no amb dades interpretades amb una falta de rigor científic.

En primer lloc, no es pot fer una mitjana de totes les dades reportades. No té sentit, és un número sense significat. Imagineu-vos que ara agafem el número total de difunts per les diferents causes de mort que pot haver-hi en les diferents comunitats autònomes i diem "les morts durant el mes de març de 2020 han augmentat un 73,8%". Tenim un titular impactant i que fa por, però... Ens diu alguna cosa? Hem barrejat diferents causes de mortalitat i hem fet la mitjana de difunts per comunitat autònoma induint a l'error al lector perquè cregui que aquest 73,8% d'augment es deu la COVID-19. Però és que no és així perquè nosaltres hem sumat tots els difunts que tenim (per grip, per càncer, per accidents, per suïcidi...)

En el fons és fàcil induir a l'error a la ciutadania i més si aquesta no està acostumada a treballar amb dades. Per això, venint del Govern, precisem un informe que sigui fidel a la realitat i no amb dades interpretades amb una falta de rigor científic.

Com mencionen en l'article, les dades són recollides per les diferents policies estatals, en concret, i cito literalment:

“L'anàlisi s'ha realitzat a partir de les dades facilitades al Sistema Estadístico de Criminalidad (SEC) per la Policía Nacional, Guardia Civil, Policía Foral de Navarra i aquells cossos de Policia Local que habitualment faciliten dades al sistema".

I aquí vull detenir-me un instant que bé que ho mereix el tema.

El que els criminòlegs i criminòlogues sabem és que la taxa de fets delictius que arriben a la policia no és més que un petit planeta dins d'una galàxia infinita. Quan volem conèixer l'autèntica realitat delictiva intentem portar a terme diferents estudis en l'àmbit criminològic utilitzant instruments tals com les enquestes autorevelades i de victimització. Amb els seus resultats aconseguim acostar-nos a aquest número inabastable de conèixer quina és la xifra negra delictiva. El més curiós és que hi solem observar com la gent reporta haver sigut víctima o haver realitzat un nombre de delictes que triplica el conegut i el registrat.

Perquè ens fem una idea mencionaré un exemple en el qual podem veure a què ens referim:

L'Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya es realitza cada dos anys entrevistant a una mostra representativa de la població catalana sobre victimitzacions delictives i altres percepcions de seguretat. S'hi reporten les diferents tipologies delictives sofertes en l'últim any per la persona entrevistada i s'obtenen les xifres del número d'il·lícits denunciats versus la taxa de no delinqüència. Utilitzem aquest exemple ja que és la única enquesta de victimització, juntament amb la realitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que es realitza de forma periòdica en tot el territori nacional des de 1999, permetent comparar dades delinqüencials i percepcions subjectives de seguretat del ciutadà/na i com han evolucionat al llarg dels anys.

En la seva última edició publicada, la de l'any 2017 (pendent publicació de les dades recollides el 2019), coneixem com la taxa de no denúncia delictiva ha augmentat. S'ha de tenir en compte que els delictes més denunciats pels ciutadans/es, tant interposant la denúncia davant la policia com davant d'un jutjat, són robatoris soferts en domicili o en negocis urbans, seguits per altres delictes contra el patrimoni, però la taxa de no denúncia dels delictes contra el patrimoni en conjunt (incloent-hi els anteriors, però també altres com els furts) és del 69,7%. És a dir, quasi un 70% d'aquests delictes no es denuncien i aquestes xifres arriben al 78,5% quan es tracta de delictes contra la persona (agressions físiques o sexuals sofertes incloses) o al 79% al parlar de delictes d'enganys, fraus i estafes. En conclusió, la major part dels delictes no arriben a conèixer-se per part del sistema de justícia.

Entenguem ara per què diem que els criminòlegs i criminòlogues que aquestes xifres que apunta el Ministerio no representen la criminalitat. Com a molt estaran representant aquell percentatge de delictes que la ciutadania sí denuncia davant la policia més el número de delictes que la policia ha detectat durant aquest període.

I aquí vull introduir, sense entretenir-me massa en això, que sí, evidentment, és més que possible que aquest descens dels delictes que s'han reportat a la policia es degui a diferents causes tampoc mencionades en l'article. Entre aquestes poden ser: la dificultat de realitzar denúncies durant aquest període per no poder desplaçar-se o per por a sortir i contagiar-se; impossibilitat de realitzar la denuncia per les pròpies característiques intrínseques del delicte (delicte de maltractament, delicte de violència de gènere o intrafamiliar)... I, a això, tot i que no es pugui analitzar en profunditat, hi hem d'afegir la readaptació de les funcions policials. Tot i que evidentment la Policia està donant resposta quan es sol·licita o demana la seva ajuda davant qualsevol fet il·lícit, reestructurant la seva feina i adaptant-se a les exigències de la nova realitat (que passen per centenars d'agents malalts als seus domicilis confinats i patrulles i controls continus).

Reprenent aquests delictes complexes de reportar i detectar per part de la Policia, ens crida l'atenció com s'obvien en l'informe certes tipologies delictives que tant preocupen a nivell social: els delictes de violència de gènere i violència intrafamiliar.

Des de la criminologia sabem que, durant aquest període de confinament, aquest tipus de delicte haurà augmentat. Comencem a tenir xifres gràcies als centres d'ajuda a les víctimes en les quals sí s'ha reportat un augment de trucades d'ajuda durant aquest període. Però, tot i aquest repunt, no fa falta ser un expert/a per saber de la dificultat màxima de denunciar i demanar ajuda d'algú que conviu 24 hores amb el seu agressor de forma obligada. Aquestes víctimes, en aquest moment, estan lluitant estoicament per sobreviure a la situació. No podem dir que no existeixen o que han disminuït aquests delictes perquè no es denuncien ja que la violència contra les persones, incloent la violència de gènere i la intrafamiliar i domèstica, també està inclosa en la criminalitat de la que parla l'estudi del Ministerio i, clarament, no ha descendit.

Altres delictes que veiem que estan augmentant i que per desgràcia tenen una taxa minúscula de denúncia són els delictes soferts a través de la xarxa informàtica. Aquests delictes són tant econòmics -estafes, robatoris d'identitat o de dades, phishing, pharming...- com delictes d'assetjament o xantatge sobre les persones o pornogràfics (child grooming, cyberbullying, etc.). La impossibilitat de sortir fa que la delinqüència es desplaci, però NO desapareix.

No s'han deixat de cometre delictes, s'han adaptat a les noves condicions.

No s'han deixat de cometre delictes, s'han adaptat a les noves condicions. Ja ho anunciaven diferents criminòlegs/ogues a l'inici de l'Estat d'alarma, com Pedro Campoy Torrente a la SEIC i altres experts en matèria de polítiques públiques de seguretat com Francesc Guillén Lasierra a Cutting Crime Impact, projecte internacional que té per objectiu reduir l'impacte de la delinqüència a través de les diferents agències, entre elles, la Policia. Un clar exemple són les noves estafes que utilitzen la situació actual en la qual "La Seguretat Social ens sol·licita dades per gestionar el nostre ERTO o ens envia reemborsaments de sous no cobrats". Dir que aquests delictes no existeixen perquè no apareixen a aquestes dades que han recollit les diferents policies que participen en l'estudi és una manera errònia d'interpretar-los i extreure conclusions.
Per la seva pròpia naturalesa, aquestes tipologies delictives ja són quasi impossibles de reportar-se en una situació de normalitat pre-covid-19 si no és perquè la seva víctima, o algú coneixedor d'ells, els denuncia. Que no s'hagin denunciat per desconeixement, impossibilitat, vergonya o altres causes no significa que no existeixin. Tan sols implica que aquests delictes no són detectats per la policia. És així de simple.

El problema és generalitzar en quant al descens de la criminalitat. Diguem millor que ha canviat i/o que no es detecta, però no per això ha descendit. Fent un anàlisis correcte diríem que en les comunitats autònomes en les quals s'ha reportat dades hi ha un descens de determinades tipologies delictives. I això sí que és cert. És d'esperar d'una font com el Ministerio de Interior que l'analitzés amb el major rigor i ens indiqués possibles causes d'aquests descens. Però, si ens hi fixem, observem que la major part dels delictes comesos que han descendit en les seves xifres absolutes segons el coneixement policial, es tracta de delictes que es cometen en l'esfera de l'espai públic i laboral. Tan sols posaré tres exemples:

  1. Els delictes de furt. Si no hi ha vida en la via pública és coherent que els delictes hagin disminuït. Sobretot perquè, com bé sabem, el factor clau que propicia que siguem víctimes d'aquests delictes és el "descuit", ja sigui per trobar-nos en massificacions o descuidar-nos mentre prenem alguna cosa en un local i no tenim control de les nostres pertinences... i les grans víctimes potencials: els i les turistes. Però clar, ara no hi ha turistes. És complicat en el nou món de la distància social que algú ens furti sense que ens n'adonem que ha sobrepassat aquesta distància mínima permesa, no creieu?
  2. Els robatoris amb força. Aquesta tipologia presenta variacions interessants. És cert que els delictes re robatori en domicilis han descendit per causes que semblen lògiques, però són molts els negocis que estan ara desprotegits i que han sofert aquests delictes o temptatives de robatori. A això hem de sumar els negocis/comerços de primera necessitat que han vist la necessitat d'haver d'augmentar la seva seguretat per un repunt en el risc de ser victimitzats (supermercats, farmàcies, estancs...)
  3. Els delictes contra la salut pública. Indiquen les xifres també que han descendit. Resulta que durant el confinament la persona que consumeix drogues ha deixat de cop de fer-ho? I de comprar? Potser en aquest cas hem d'indicar que és possible que algunes de les tipologies delictives dins aquest títol de delictes hagin descendit, però també seria molt humil, i més cert, reconèixer que aquest delictes també s'han desplaçat. Probablement ara la major part d'intercanvis, compres i inclús consum, ja no es realitzin a la via pública i, també, que aquesta tipologia delictiva hagi passar a un segon pla en la preocupació per part de la policia. Insisteixo que no per desig exprés sinó per necessitat de readaptar les seves funcions a la prioritat del moment que era, en aquelles dates de març, i és ara, la COVID-19.

 No voldria acabar sense deixar de comentar aquest fragment extret de l'article:

“Las comunidades autónomas más afectadas por la crisis del COVID-19 presentan una reducción más acusada de sus índices de criminalidad. Es el caso de Madrid, con una caída del 84,1 por ciento”.

Reprenent, tal i com mencionem en un inici, l'exclusió de les dades de Catalunya i País Basc, la pregunta és: com es pot afirmar llavors el paràgraf anterior? Contextualitzem la situació:

Segons xifres oficials obtingudes pel Gobierno, a finals de 2019, Espanya tenia una població 46,94 milions d'habitants. El País Basc constava amb 2,178 milions i Catalunya amb 7,675 milions. Aquestes dues comunitats representen més d'un 20% de la població espanyola. És una dada més que rellevant per un informe nacional sobre dades de criminalitat i més, tenint en compte com hauria de tenir-se, que aquestes dues comunitats es trobin entre les que presenten majors taxes de certes tipologies delictives per la seva pròpia idiosincràsia.

Així doncs, semblaria important tenir en compte aquest aspecte si el que volem es realitzar un informe sobre la criminalitat a Espanya i la seva tendència.

En segon lloc, hem de recordar l'evolució de la COVID-19 durant les dates que s'analitzen: del 14 al 31 de març de 2019. Si mirem el número de persones infectades i com va evolucionar la pandèmia, Catalunya v a passar de 509 casos el 14 de març a 18.773 casos reportats per COVID-19 el 31 de març. En el País Basc es va passar de 417 a 6320 casos en les mateixes dates (xifres recollides de fonts oficials del Gobierno de Espanya a dia 2 de maig).

Ambdues comunitats es troben entre les cinc amb major nombre de difunts (xifres absolutes) per COVID-19, en segon i cinquè lloc, respectivament. Com be sabem, Madrid, seguida de Catalunya, van ser dues comunitats autònomes que més van sofrir des d'un inici pel número de contagis. Així doncs el paràgraf mencionat en el qual s'indica que “Las comunidades autónomas más afectadas por la crisis del COVID-19 presentan una reducción más acusada de sus índices de criminalidad” ha d'agafar-se amb pinces perquè, tot i pressuposar que pot ser una tendèndia certa en aquestes dues comunitats, no es coneix ni s'ha analitzat i, sent dos de les cinc amb major número de contagiats i difunts, potser sí que és més rellevant tenir-ho present per afirmar amb tal rotunditat aquesta frase.
A més, trobem a faltar que hi hagi una explicació de com entén el Gobierno el concepte "afectació" ja que realitza una relació de causalitat directe entre "l'afectació per COVID-19 i "els índexs de criminalitat". Qualsevol científic sap que no existeix una relació causal directa amb la plantejada pràcticament mai, sinó que l'hipotètic descens que aquí anuncien es fruit d'un conjunt de variables que influeixen en aquest anàlisi. Comencem doncs per intentar conèixer a què es refereix l'informe amb "afectació": Afectació entesa com a número de difunts per COVID-19? Afectació entesa per número de contagis detectats (en dades percentuals sobre el total e la població? Afectació entesa com a majors pèrdues econòmiques de l'Estat d'alarma?

No cal dir que la criminalitat ha descendit per poder anunciar efectes positius en aquesta situació complexa i caòtica que vivim. És una situació que ens ha sobrepassat en moltíssims àmbits, però d'admetre-ho i corregir-ho no és una cosa negativa sinó un fet que el ciutadà valora. I com a criminòlegs/ogues no podem permetre que es facin aquest tipus d'interpretacions errònies per part de la població.

No cal dir que la criminalitat ha descendit per poder anunciar efectes positius en aquesta situació complexa i caòtica que vivim. És una situació que ens ha sobrepassat en moltíssims àmbits, però d'admetre-ho i corregir-ho no és una cosa negativa sinó un fet que el ciutadà valora. I com a criminòlegs/ogues no podem permetre que es facin aquest tipus d'interpretacions errònies que indueixen a l'equívoc a la població.

El Ministeri de l'Interior té eines per realitzar un bon anàlisi de les dades delinqüencials més enllà de les publicades en aquest estudi. Les dades s'han de conèixer, interpretar i exposar en el seu context i conjunt, coneixent la matèria en profunditat. Els experts i expertes en matèria delinqüencial i de seguretat som els i les professionals de la criminologia i és per això que aquí queda de manifest la necessitat dels nostres coneixements per realitzar aquest tipus d'estudis amb la rigorositat i veracitat que mereixen.

Siguem conscients de quin és el nou univers delictiu al que ens enfrontem, visibilitzem tots aquests delictes que no estan sortint a la llum, ajudem a totes aquestes víctimes que pateixen més durant aquest confinament i analitzem les raons d'aquests canvis delinqüencials perquè el delicte no desapareix sinó que es trasllada i adapta a la nova realitat.

 (*1) A data 03.05.2020 el Ministerio ha fet variacions poc significatiess en relació a la crítica del present article.

Helena Mulero Alcaraz. Criminòloga especialitzada en “Prevenció i Seguretat", Directora de Seguretat Privada i Pèrit en seguretat privada, Directora de Projectes en Protecció e Imatge, S.L, professora associada en el Grau de Criminologia de la UAB i col·lgiada nº 64 del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.

REFERÈNCIES

Campoy Torrente, Pedro (23 de marzo de 2020) ¿Flu-ctuaciones delictivas? Los posibles efectos del COVID-19 en la criminalidad en Sociedad Española de Investigación criminológica. Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://criminologia.net/2020/03/23/flu-ctuaciones-delictivas-los-posibles-efectos-del-covid-19-en-la-criminalidad/

Enquesta de Seguretat pública de Catalunya (edición 2017). Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://interior.gencat.cat/es/el_departament/publicacions/seguretat/estudis-i-enquestes/enquesta_de_seguretat_publica_de_catalunya/index.html

Guillén Lasierra, Francesc (17 de abril de 2019) Policing during Covid-19: An unprecedented Emergency. Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://www.cuttingcrimeimpact.eu/news-events/news/policing-during-covid-19-an-unprecedented-emergency/

Instituto Nacional de Estadística. Demografía y Población. Extraído el 2 de mayo de 2020 desde https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254734710984

Ministerio de Interior -Sala de prensa- (1 de mayo de 2020) La criminalidad se redujo en un 73,8 por ciento tras la declaración del estado de alarma. Extraído el 2 de mayo de 2020 modificado y extraído de nuevo el 3 de mayo de 2020  desde http://www.interior.gob.es/es/web/interior/noticias/detalle/-/journal_content

Ministerio de Interior. Balance de criminalidad (primer trimestre de 2019). Extraído en 2 de mayo de 2020 desde http://www.interior.gob.es/prensa/balances-e-informes/2018

Els criminòlegs i criminòlogues volen ajudar en la crisi del COVID-19

  • Els i les professionals de la criminologia, especialistes en el delicte, no poden accedir a les ofertes laborals per cobrir d’urgència les baixes als Centres Penitenciaris i Educatius de Catalunya.
  • El Col·legi de Criminòlegs ha demanat al Departament de Justícia i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima poder accedir-hi i s’ofereix per vehicular aquells i aquelles professionals que facin falta per poder donar un cop de mà.

Els Centres Penitenciaris i Centres Educatius de Catalunya no queden al marge de la crisi de la covid-19. Aquesta setmana, el Departament de Justícia ha publicat una oferta laboral per realitzar substitucions de personal de tractament dels centres penitenciaris i centres educatius de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia (ref. núm. JUS/134/2020), entre d’altres vacants que necessiten cobrir.

El principal problema és que, actualment, la figura del o la professional de criminologia no té un espai creat dins el sistema penitenciari, tot i estar regulada la figura al  reglament penitenciari. Des del Departament de Justícia, es té una visió de la Criminologia en l’execució penal com a una eina fonamental en la rehabilitació de les persones i en la prevenció i l’atenció a la víctima. Tal i com queda evidenciat en les ofertes laborals per als tres cossos, on la Criminologia és un requisit a tenir en compte en diferents formats: es valoren com a disciplina base amb la llicenciatura o el grau en Criminologia tot i que la persona ha de tenir una altra titulació per accedir-hi o com a especialització amb altres màsters en Criminologia i Execució penal i d’altres estudis universitaris que “acreditin una especialització en delinqüència, conductes violentes, conductes addictives, marginalitat”, especialitats que estan dins de tots els plans d’estudi de les universitats que imparteixen criminologia dins i fora de Catalunya. Ja ha quedat demostrat que la Criminologia no és una ciència auxiliar.

Des del Col·legi entenem que hi ha una necessitat de professionals per part del Departament de Justícia per tal de que els Centres Penitenciaris i Centres Educatius de Catalunya es vegin afectats el menys possible per la crisi sanitària provocada pel COVID-19. En aquest sentit des del Col·legi ens hem ofert a proveir de criminòlegs i criminòlogues al Departament demanant formalment que facin un pas endavant i posin la criminologia al lloc que li correspon: al servei de la societat.

ACTUALITZACIÓ: Ha sortit una nova oferta (ref. núm. JUS/130/2020) que suposa un pas més endavant per poder aportar les nostres competències a l'àmbit penitenciari. En aquesta oferta, publicada avui mateix, els criminòlegs i criminòlogues poden accedir-hi amb la titulació base del grau o llicenciatura en criminologia. És una bona oportunitat per iniciar el procés d'entrada en l'àmbit i obre una porta que fins ara teníem tancada!

Nosaltres també trobem feina! - Carles Montagut

Carles Montagut Álvarez és criminòleg graduat per la UB l'any 2015 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal i Màster en Mediació, Arbitratge i Gestió de Conflictes en Dret Privat. Disposa del Certificat de Professionalitat de Mediació Comunitària i és estudiant del Grau de Psicologia a la UOC. Ha treballat de tècnic comunitari a Terrassa i en projectes de Mediació Comunitària a Sabadell i Castelldefels. Va ser Responsable de Riscos Laborals a dues empreses de l'àmbit de la logística i, actualment, és tècnic al Programa Reincorpora de l'Obra Social La Caixa a Trinijove Sabadell.


Ens pots parlar una mica de la teva feina?

El Programa Reincorpora és una col·laboració entre diverses entitats, CIRE i el Departament de Justícia que té per objectiu oferir a les persones privades de llibertat un itinerari d'orientació sociolaboral personalitzat, per tal que adquireixin de forma progressiva les competències i recursos personals necessaris per a la seva inclusió dins el mercat laboral.
Més concretament, tracta de diagnosticar les necessitats de cada individu i dissenyar-ne un itinerari (que, en principi, dura un any) en el que s'acompanya i orienta als diferents usuaris en el seu procés de reinserció sociolaboral.


Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Totalment. La visió multidisciplinària que aporta la Criminologia i les matèries cursades durant el grau aporten una perspectiva molt amplia i aplicable a les diferents situacions amb què vas topant a la feina.


Com et vas assabentar de la feina?

Feia uns mesos que realitzava els cursos del programa Incorpora per poder oferir un millor servei a la Borsa de Treball del Col·legi i perquè l'àmbit de l'orientació laboral em semblava molt útil (personal i laboralment parlant) quan una amiga em va avisar que havia quedat una vacant de tècnic Reincorpora a Sabadell.


Feia temps que buscaves feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l'àmbit Criminològic?

Tot i que vaig començar a Trinijove l'endemà de plegar de la feina anterior com a Responsable de Prevenció de Riscos Laborals, el cert és que portava tres o quatre setmanes mirant ofertes per veure com estava el mercat. Normalment mirava les vacants que s'anaven publicant als portals de diverses entitats socials com Progess, Intress, Gentis, Creu Roja...


Com va ser el procés de selecció?

Vaig fer un Currículum Vitae totalment enfocat a l'oferta en qüestió perquè considerava que era molt bona oportunitat. Em vaig informar una mica de qui s'encarregaria del procés de selecció i vaig fer una carta de presentació adreçada a les dues persones que filtrarien les candidatures. Posteriorment, em van fer una entrevista de treball i a la mateixa entrevista em van dir que era l'escollit i que començava el dijous d'aquella mateixa setmana.


Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que va ser un conjunt de coses. Entre elles destacaria la candidatura basada en competències (que permet aportar molt de valor tot i no disposar d'experiència en l'àmbit concret a què s'està aplicant), demostrar que coneixia com funcionava el programa i la zona on s'estava aplicant (Sabadell) i transmetre les ganes que tenia de col·laborar amb el projecte.


Quin consell donaries als i les estudiants? I als teus companys i companyes que encara estan en recerca activa de feina?

Que confiïn en les seves capacitats i no tinguin por a defensar la seva candidatura més enllà de l'experiència explícita. Jo vaig accedir a la meva primera feina com a mediador comunitari al·legant que tenia capacitats de gestió de conflictes perquè havia treballat a Reclamacions a un comerç. Aquest tipus d'experiència laboral més accessible permet argumentar que es disposa de competències transversals que són molt útils per a les ocupacions dels nostres àmbits, això combinat amb la naturalesa multidisciplinària de la Criminologia ens fa ser perfils laborals molt atractius.
Per altra banda, aprofitaria per animar-los a aprofitar tots els recursos que tenen al seu abast i no tancar la ment en el discurs de "no hi ha feina". Hi ha feina, però s'ha de lluitar per ella perquè a l'àmbit social hi ha professionals de moltes branques i la nostra és menys popular, però no menys capaç.

La Criminologia reclama el seu paper en la resolució alternativa de conflictes a la 2a Nit de la Criminologia

  • Un centenar de criminòlegs i criminòlogues ens reunim a la segona edició de la Nit de la Criminologia.
  • Des del Col·legi consolidem l’acte anual com a punt de trobada de la professió a Catalunya i seguirem treballant per les pròximes edicions.
  • Pots veure el recull de fotografies al nostre facebook.

Col·loqui de la 2a Nit de la Criminologia al Teatre del CCCB. Foto: Gisela Jané

Celebrem dos anys de Col·legi i ho tornem a fer rodejats dels i les professionals del sector en una nit que esperem repetir cada any. Enguany, i coincidint amb la setmana europea de la mediació i sota el títol “Els programes efectius de resolució de conflictes: una mirada des de la criminologia”, vam reunir sobre l’escenari la Sandra Sànchez Castro, criminòloga de SUARA Cooperativa i de l’àmbit de la mediació intercultural i penitenciaria; en Robert Gimeno Vidal, educador social i màster en Criminologia i Execució Penal, tècnic de l’Equip de Prevenció i Mediació Comunitària de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil presentant el Programa de suport a la prevenció de la delinqüència juvenil i a la mediació comunitària del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic (SMAT); la Nidhi Nagdev Nagdev, criminòloga, col·legiada i mediadora presentant un programa pilot de mediació en pisos turístics d’Ètic Hàbitat; Anna Meléndez Peretó, criminòloga i doctora en justícia restaurativa i desistiment del Grup de Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció de la UAB; i Antonio Rosa Palomero Cap de la Secció de Convivència, Diversitat i Drets Civils del Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona.

El President Daniel Limones, va inaugurar la Nit amb un discurs on va destacar l’especial interès que va suscitar la Criminologia aquest estiu a Barcelona i com des de la nostra ciència es va poder donar resposta a molts dels dubtes que van sorgir a la ciutadania.

“La Justícia restaurativa parteix d’una sèrie de valors que van més enllà del victimari, busca també incloure la resta d’implicats.” L’Anna començava el col·loqui definint així el concepte central del debat. “La idea de justícia restaurativa és nova, és interessant la recerca d’alternatives per donar una mirada diferent a tots els actors implicats en el delicte i la incorporació de la comunitat en la resolució de conflictes.[...] Ja no es treballa amb 2 persones (víctima i victimari) ara es treballa amb 8 o fins i tot 10.” afegia en Robert. 

Catalunya és pionera amb els programes de justícia restaurativa i una de les reivindicacions del debat va ser que, tot i que és important mira cap a fora, aquí tenim moltes experiències sobretot en l’àmbit comunitari. La Sandra, però, comentava que en l’àmbit penitenciari encara estem en una fase molt pedagògica. Tot i així des del públic es va puntualitzar que des de fa anys funciona, i amb molts bons resultats, el Programa de Mediació i Reparació Penal, executat a l’àmbit d’adults que coordina des del Departament de Justícia la Fundació AGI.



I què hi té a veure la criminologia en tot això? Segons explicava l’Anna “Des dels inicis de la nostra ciència el que trobem és un anàlisi crítica del model de justícia penal, que implica la necessitat d’una nova mirada, de treballar des de les necessitats de l’infractor però tenint present com podem potenciar aquest canvi.[...] Des de la perspectiva de la criminologia crítica, el sistema de justícia el que fa és etiquetar i en canvi la Justícia restaurativa vol canviar això”. Però a més, “el valor afegit que aporten els criminòlegs i les criminòlogues a la Justícia Restaurativa és la visió global del conflicte, gràcies a la nostra formació interdisciplinar.” afegia la Nidhi. I és que la formació és necessària, però també les competències, com destacava l’Antonio. 

Divendres vam reivindicar que la nostra professió pot treballar colze a colze amb els i les professionals que creuen en els ADR i cal tenir en compte que, en paraules del nostre moderador, Xavier Bernadí: "És difícil guanyar-se la vida dins de la mediació. Però hi ha gran projecció dins de l'àmbit i sou grans aliats". Al col·loqui també es va destacar el paper dels ADR com a una nova manera d’actuar davant dels conflictes, com donen una mirada diferent del delicte i que dóna protagonisme als actors. 

Després del col·loqui vam poder fer el nostre petit homenatge a la Pilar Heras i Trias, reconeixent-la com a Col·legiada d’honor a títol pòstum i amb el públic del teatre de peu per aplaudir-la. L'Amand Calderó i Montfort, Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, després de dedicar-li unes sentides paraules d’agraïment a la Pilar, ens deia La Pilar ens va deixar una assignatura pendent al Departament: la de comptar amb els criminòlegs i criminòlogues”. 

També vam poder reconèixer com a col·legiats d’honor a Santiago Redondo Illescas, que tantíssim ha aportat a la nostra ciència amb les seves recerques durant anys, i també, i per sorpresa, a Xavier Bernadí i Gil, per ser un paper clau, juntament amb Carles Mundó, per la creació del Col·legi.




Tal i com va quedar evidenciat en aquesta Nit i en paraules de la Vicepresidenta, Arantxa Hernáez, “l’objectiu de la Criminologia és aportar la visió científica del que funciona en matèria de prevenció i intervenció en els conflictes en general i els i els delictes en particular. Donat que som agents especialistes en el delicte, la nostra missió és la promoció del canvi social ”. Va posar de relleu tots els llocs on hem de ser presents per tal que es donin aquest canvis en positiu i pels quals està treballant el Col·legi amb diferents actors i disciplines, aprofitant de demanar a les autoritats presents que donessin un pas endavant per posar la Criminologia al lloc que li correspon: al servei de la nostra societat. 


Volem agraïr a tothom qui va fer possible aquesta edició de la Nit, tant al públic assistent com a aquelles entitats i institucions que hi van participar: Diputació de Barcelona, Banc Sabadell Professional, Databac, Editorial Tirant com a entitats patrocinadores i la Comissió Intercol·legial de Col·legis de Criminologia d’Espanya, el Colegio de Criminólogos de Astúrias, el Colegio de Criminólogos de Murcia, el Col·legi de professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología (SIEC), l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya (ACCPOLC), el Grup33, INTRESS, la Fundació Ires, la llibreria Alibri, Suara Cooperativa, l’Oficina per la No Discriminació, la Red española de Jóvenes Investigadores en Criminología (REJIC), la Federació d’Entitats Catalanes d’acció social (ECAS), la Fundació AGI, la Fundació Mercè Fontanilles i la Sociedad Española de Investigación Criminológica (SIEC) i Ètic Hàbitat.

Etiquetes

Nosaltres també trobem feina! - David Montero

filtre-foto-entrevista-david

En David Montero és criminòleg, màster en Criminologia i Delinqüència Juvenil per la Universitat de Castilla La Mancha i doctorand en ciències socials per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. S’ha especialitzat en immigració i delinqüència juvenil i actualment ha passat de treballar com a educador en un centre de protecció de menors migrants que viatgen sols a ser-ne el coordinador, a la fundació Diagrama.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Treballo en un Servei de Primera Acollida i Atenció Integral, dins l’àmbit de protecció, dirigit a menors que emigren sense referències familiars. Lluny del que gran part de la gent té al seu subconscient, no s’assembla en res a una presó, sinó més aviat a una casa familiar.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?

Totalment. Després del Grau en Criminologia vaig continuar la meva formació amb el màster en criminologia i delinqüència juvenil de la UCLM, així que treballar amb menors era el meu principal objectiu. Aquí, elements com els factors de risc/protecció, resolució de conflictes, integració, subcultura… son el pà de cada dia.

Com et vas assabentar de la feina?

En realitat coneixia l’empresa perquè hi vaig fer les pràctiques finals de grau. Un dia em va donar per entrar a la pàgina web i… voilà, allí estava.

Portaves molt de temps buscant feina? Sabies on es movien les ofertes de l’àmbit criminològic?

La veritat és que no. Feia poc que havia arribat a Barcelona i, davant el pessimisme que molts hem tingut durant massa temps, vaig començar a treballar en alguna cosa que res tenia a veure amb nosaltres… Afortunadament l’ambient no em va agradar gens, així que ho vaig deixar per acabar el màster. Quan em vaig haver de posar a buscar de nou, escarmentat de l’última experiència laboral, vaig començar a buscar alguna cosa relacionada amb la criminologia i ràpid vaig trobar l’oferta que buscava.

Com va ser el procés de selecció?

Ràpid. L’empresa buscava gent motivada amb disponibilitat immediata, ja que es preveia obertura de serveis de forma imminent. Un dia em van trucar i em van proposar anar a un poble de Tarragona a una entrevista i, diversos dies després, ja m’estaven dient un horari.

Què consideres que ha sigut imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que la meva motivació per treballar amb menors era més que evident, així ho vaig transmetre a l’entrevista i m’atreviria a dir que va ser el més decisiu. No per això pretenc treure-li importància als estudis de grau i màster, però sense dubte l’actitud és determinant.

Quin consell li donaries als i les estudiants? I als teus companys i companyes que encara estiguin en recerca activa de feina?

Vull aprofitar aquesta pregunta per fomentar que totes aquelles persones que estiguin fent el grau i/o es plantegin fer un màster, n’escullin un d’adequat, enfocat als seus interessos i objectius. És massa freqüent que hi hagi gent que faci màster per reputació o prestigi de temàtiques que res tenen a veure amb el que pretenen aconseguir després.