Noticias

Obertes les inscripcions per la llista de pèrits judicials 2022

Des del Col·legi de Criminologia ja es pot accedir a formar part de les llistes de pèrits del Departament de Justícia per al 2022 per tal d’actuar com a experts i expertes en Criminologia davant dels òrgans judicials de Catalunya. Constar al llistat del Departament de Justícia implica uns drets i obligacions que és necessari llegir i acceptar al formulari que hem habilitat a tal efecte.

En relació a altres professionals, la Criminologia no té cap mena d’especialització el 2022, però d'aquí a poc temps rebreu informació de com estem treballant per tal que se'ns reconeguin fins a 10 subespecialitzacions (el màxim al qual es poden optar) de cara al 2023.

Heu de fer les inscripcions aportant tota la informació que es requereixi en data màxima 28.12.2021 abans de les 14:00 al mail de secretaria@criminolegs.cat . Totes les demandes que arribin més tard seran descartades. Podeu llegir els requisits que hem establert d’inscripció més a sota. En data màxima 29 de desembre abans de les 18:00 rebreu una notificació si heu estat o no seleccionats/des i el motiu de rebuig. Recordeu que en constar al llistat per part del Col·legi hem d’assegurar-nos que hi ha un estàndard mínim de qualitat.

NORMATIVA

  1. Instrucció 5/2001 apartat 4t del Consell General del Poder Judicial on s’indica l’obligatorietat d’indicar l’àmbit d’actuació en funció del domicili professional del pèrit. 
  2. Ordre JUS/419/2009 relativa al pagament dels peritatges judicials a càrrec del Departament de Justícia.
  3. LEC Llei d’enjudiciament civil que estableix als articles 340 i següents les justificacions per rebutjar un nomenament.

CONDICIONS

  • Ser membre del Col·legi Professional de Criminologia de Catalunya. 
  • Aquest tràmit no suposa cap cost addicional a la persona col·legiada.
  • La inclusió a la llista de perits és totalment voluntària.
  • Demostrar amb una formació  reglada superior (màster o postgrau) o no reglada però de qualitat (avalada per organismes oficials)  de disposar de coneixements en matèria criminològica forense i experiència demostrable havent presentat mínim 2 informes pericials i com a mínim haver defensat 1 davant d’un tribunal. 
  • Omplir i signar el document que com a persona col·legiada has rebut al teu correu electrònic per actualitzar aquestes i altres dades.
  • Un cop sigueu inscrits al llistat heu de complir amb una mena d’obligacions.

OBLIGACIONS I CONDICIONS

Recordem la informació que heu de llegir al document  condicions llistats de pèrits Departament, en una versió més resumida: 

  • Informar de les vostres dades en relació al domicili professional. 
  • En cas de no acceptar un nomenament aquest haurà d’estar justificat.
  • En cas de no acceptar un nomenament sense causa justificada perdrà el torn en la llista.
  • En cas de no acceptar un nomenament de manera reiterada (3 cops) serà exclòs del llistat a més de poder tenir altres conseqüències judicials. 
  • És imprescindible indicar l’àmbit territorial d’actuació que es realitza en funció del seu domicili professional tot i que es pot escollir fins a dos àmbits territorials. A tals efectes, Barcelona Ciutat i Barcelona comarques compten com a un únic àmbit, i Tarragona i Terres de l'Ebre, també. 
  • És imprescindible indicar el partit judicial seguint les indicacions del document d’adscripció als partits judicial.  
  • Només es poden marcar les especialitats i subespecialitats que corresponguin al col·legi professional i en el seu cas titulació informada. En el cas de la Criminologia al llistat del 2022 només disposem d’una especialitat “Criminologia”. 
  • Existeix la possibilitat, a demanda de la persona Col·legiada de ser retirat de manera provisional del llistat poden tornar quan cessi l’impediment. Sempre a demanda de la persona col·legiada. 
  • S’ha de signar l’autorització per constar al llistat de pèrits i segons s’han llegit les condicions establertes pel Departament de Justícia.  
  • S’ha de signar el document de cessió de dades per la inscripció al llistat de pèrits.

En camí pel Consell General de col·legis professionals de Criminologia d'Espanya

Els degans i deganes dels Col·legis Professionals de Criminologia d'Astúries, Catalunya, Madrid, Múrcia i València han adquirit, aquest 3 de novembre passat, el compromís de constituir el Consell General de Col·legis Professionals de Criminologia d'Espanya. Per fer-ho, s'utilitzarà la Comissió Intercol·legial, ja constituïda amb anterioritat, a la qual s'ha sumat el Col·legi Professional de la Criminologia de la Comunitat de Madrid.

Els treballs d'aquesta Comissió desembocaran en la presentació d'esmenes davant dels grups parlamentaris per tal que es tinguin en compte en la tramitació del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2022, Projecte de Llei ja presentat pel Gobierno.

Els Col·legis professionals de Criminologia d'Espanya presentaran, igualment, un Projecte de llei que desenvoluparà la pràctica professional dels criminòlegs i criminòlogues del país, reconeixent i regulant una professió tan necessària com és la de la criminologia en una societat moderna i avançada com és la nostra.

Els degans i deganes dels Col·legis Professionals constituïts actualment a Espanya han assumit el compromís d'impulsar la creació de la resta de Col·legis a les comunitats autònomes on encara no estan creats.

La presidència de la Comissió Interprofessional, embrió necessari del futur Consell General, ha estat assumida, a proposta de la resta de degans, pel degà del Col·legi d'Astúries, recaient la vicepresidència, de la mateixa manera a proposta de la resta de degans, a la degana del Col·legi de Madrid.

A l'estiu baixem el ritme!

A l'estiu baixem el ritme per recuperar forces per la tornada. Aquest any el vam començar ben fort, tot i que sense la nostra Nit de la Criminologia, impossible de fer a causa de les restriccions per la covid-19. Però fem un resum de la feina feta!

Els dies 19, 20 i 21 de gener vam celebrar les jornades «Criminologia i Societat», en directe i telemàticament, per tal de difondre la criminologia a un públic no especialitzat. Es van organitzar tres taules, una per dia, amb ponents experts en la temàtica que s'abordava: responsabilitat ciutadana, delinqüència i seguretat. Vam comptar amb 12 ponents, 470 persones s'hi van inscriure i més de mig miler persones van visualitzar les jornades en línia. A més, vam comptar amb el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, per fer la clausura de les jornades. Podeu recuperar totes les jornades a través del nostre canal de YouTube.

En l'àmbit de formació, gràcies al Departament d'Interior i dins el projecte  Cutting Crime Impact, vam poder oferir un seminari sobre l'eina que han elaborat -en col·laboració amb tècnics municipals i alts comandaments d’organitzacions policials- anomenat “La percepció importa. La seguretat de les persones”, amb la finalitat de gestionar esclats d’inseguretat, identificant els fets o incidents en què la inseguretat es basa i quins factors criminals o no hi incideixen.
Alhora, nosaltres vam col·laborar en la formació per als equips de Policia de Barri de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb professionals de la direcció de l'administració pública i amb docents universitaris i l’objectiu bàsic va ser fomentar les competències professionals bàsiques per millorar la pràctica policial des de la proximitat, i fer-ho a través d'una metodologia formativa vivencial i de construcció conjunta del coneixement, a través de l’anàlisi de casos reals i l’aprenentatge basat en problemes.

Durant el mes de març també vam participar a les jornades #FemSegues21 sobre Planificació de la seguretat amb perspectiva de gènere organitzades per la col·legiada Anna Almécija a l'EPSEB de la Universitat Politècnica de Catalunya. Hi han participat diverses col·legiades de forma autònoma, però com a Col·legi en aquesta edició en van formar part dues companyes de la nostra Comissió de Gènere, amb la conferència "Aplicació pràctica de la Criminologia amb perspectiva de gènere al sector de la seguretat".

I de manera menys pública, seguim endavant amb la presentació de projectes i reunions amb administracions públiques. Seguim treballant amb el Departament de Justícia, amb qui ens vam reunir a principi d'any per seguir treballant en la inclusió de la figura del o la professional de criminologia en centres penitenciaris. També durant el mes d'abril ens vam reunir amb representants de l'Ajuntament de Barcelona (Jordi Coronas, regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i Marta Alonso, assessora jurídica i de convivència, prevenció i seguretat) per tal de continuar establint sinergies que es tradueixin en una millora de la seguretat i convivència de la ciutadania alhora que una oportunitat pel reconeixement de la criminologia i la tasca de les nostres persones col·legiades. Vam parlar de delinqüència en temps de Covid, ciberdelinqüència, teletreball… i són coneixedors que som interlocutors vàlids per parlar de seguretat. També vam poder presentar el projecte Criminologia al Món local a l'Associació Catalana de Municipis, per tal d'explicar-los quin és el paper del professional de la criminologia en l'àmbit local, el projecte que tenim entre mans i on podem treballar.

Aparicions en premsa

L'actualitat requereix moltes vegades d'anàlisis amb visió criminològica i per això tenim la borsa d'experts i expertes! En aquests primers 6 mesos de l'any, hem aparegut a:

La Borsa laboral

Recordeu que al nostre Linkedin tenim oberta la borsa i com a col·legiats/des hi podeu accedir demanant-ho en un missatge a través de la plataforma i indicant el vostre número de col·legiat/da. Fins al mes de juliol, la borsa ha compartit:

  • 106 ofertes laborals al sector privat a les que teníem cabuda.
  • 32 convocatòries laborals públiques.
  • 11 recursos formatius relacionats amb diferents àmbits d'interès per a la Criminologia.
  • 4 convocatòries per a beques d'investigació.
  • 2 convocatòries per a fer voluntariat amb el que adquirir experiència al sector social.
  • 2 recursos d’orientació laboral.

Tornarem de les vacances amb ganes de treballar encara més!!

Comunicat - El model penitenciari català: un model cap a la millora contínua

La ciència avança, en part, en funció dels canvis que reclama la societat i, a mesura que la societat canvia, també avança l'evidència científica.

La pandèmia ha posat en relleu més que mai la necessitat de resposta amb les persones que es troben en una situació de més risc d'exclusió social i, sobretot, de les persones sota mesura judicial. Entre aquestes persones i situacions, és imprescindible tenir cura de la salut integral d'aquest col·lectiu sense oblidar qui s'encarrega de la seva rehabilitació i reinserció.

El problema de les situacions de gran impacte, com han estat les darreres morts ocorregudes als centres penitenciaris catalans o l'agressió sexual a una funcionària, és que es perd el distanciament emocional que s'ha de tenir per poder avaluar amb rigor quines han estat les causes i protocols executats que podrien haver evitat aquestes situacions i que han mostrat una realitat del sistema penitenciari català sovint invisibilitzada.

El nostre és un sistema on queda molta feina per fer però que, malgrat no ser perfecte, està evolucionant en la direcció correcta. No oblidem que una millor reinserció equival a una millor seguretat ciutadana.

Donem suport al Departament de Justícia per seguir endavant amb el Model de Participació i Convivència (MPiC) i les diferents mesures ja iniciades en pro de la millora i garantia dels drets humans a les presons catalanes, tal com s'hi ha apostat durant l'última dècada, amb la intenció de fer un canvi cap a la governança dels centres implicant a tots els agents que intervenen al procés de reinserció de la persona mentre en milloren el clima fomentant la promoció de valors prosocials.

No oblidem que una millor reinserció equival a una millor seguretat ciutadana. 

Cal destacar l'aposta que es realitza des del Departament a través de diferents mesures pel compliment de les penes en comunitat, ja que, tal com indiquen els últims estudis, una sortida progressiva al llarg de la condemna dóna millors resultats per reduir la reincidència delictiva i el tractament dut a terme en comunitat és molt més efectiu que el que pot treballar-se dins el centre.

Tal com s'indica al Pla Estratègic d'Execució Penal d'Adults (PEEPA), aquest és un model orientat a promoure la convivència i seguretat, el respecte als drets humans, la dignitat de les persones i la corresponsabilitat de l'Administració i les entitats del Tercer Sector. Són dos agents que sempre van de la mà i sense els quals aquest model no funcionaria. De la mateixa manera, tampoc ho faria sense la participació de la societat civil en les polítiques d'execució penal.

Cal realitzar una bona avaluació del protocol d'agressions davant dels funcionaris, però transformar-los en agents d'autoritat podria provocar mesures penals més retributives.

Des del Col·legi de Criminòlegs considerem que en aquest model no té cabuda convertir els funcionaris de presons a agents d'autoritat, debat que ja sembla estar resolt a la resta de l'Estat. Cal realitzar una bona avaluació del protocol d'agressions davant dels funcionaris, però transformar-los en agents d'autoritat podria provocar mesures penals més retributives. Si l'objectiu és disminuir i prevenir les agressions cap al funcionariat d'interior, des de la Criminologia sabem que no existeix el risc zero de patir agressions, molt menys dins d'un context de presó, i que la severitat del càstig no redueix la conducta violenta. Aquests patrons responen a factors multicausals i és precisament des de l'evidència científica que s'ha d'intervenir i prevenir, per tenir cura del nostre personal al màxim possible. És innegable la tasca que realitzen les persones funcionàries d'interior, que donen resposta a moltes necessitats dins de les presons, són l'eix central de la seguretat i l'ordre, promovent a través del contacte directe la rehabilitació i reinserció de les persones penades.

El mateix Departament reconeix la importància i necessitat de continuar treballant en el protocol marc de prevenció de suïcidis a les presons catalanes. Fruit de la preocupació per erradicar al màxim possible tant el suïcidi com altres tipus de violència autodirigida, conductes violentes i de trencament de condemna, es van implementar protocols i eines d'avaluació del risc, dissenyades i avaluades per psicòlegs i criminòlegs.

Els factors que afecten el suïcidi són multicausals i un d'ells és l'aïllament. És un factor ambiental en el qual es pot influir i, per tant, tant l'estada al Departament Especial de Règim Tancat (DERT) com el moment d'ingrés a presó són moments claus, segons els estudis, per la prevenció.

Al maig es va aprovar la "Circular 2/2021, sobre el Protocol d'aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris de Catalunya" que introdueix canvis amb relació a l'aïllament i la contenció mecànica, així com el tractament que es dóna al DERT, activant un nou protocol d'aplicació de mitjans de contenció i un programa que doni alternativa a l'actual model de cel·les d'aïllament. Tenint en compte que cal temps per formar al personal penitenciari en la utilització de tècniques de contenció verbal i l'ús de contenció general i mecànica, és un avenç imprescindible.

El sistema penitenciari i d'execució penal és constantment avaluat per professionals de diferents disciplines, on la Criminologia juga un paper fonamental. La nostra ciència a Catalunya té molt pes gràcies a la qualitat del personal investigador de les Universitats i del Tercer Sector, fomentant les investigacions i avaluacions dels i les nostres professionals de l'execució penal i penitenciària que estan enfocats cap a la millora contínua.

Sabem que totes les disciplines aporten valor a la intervenció, però la Criminologia esdevé un instrument molt valuós que ajuda a l'evolució del model d'execució penal, que no queda exempt de necessitats de millora amb crítica constructiva fonamentada en la ciència. Per això reivindiquem la necessitat d'introduir formalment els criminòlegs i les criminòlogues a l'àmbit de la intervenció i l'execució penal, tant a l'administració pública com al Tercer Sector. Tornem a posar-nos al servei del Departament, tal com ho hem fet en altres ocasions, per treballar i col·laborar en tot allò que pugui ser necessari.

Per això reivindiquem la necessitat d’introduir formalment els criminòlegs i les criminòlogues a l’àmbit de la intervenció i l’execució penal, tant a l'administració pública com al Tercer Sector.

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
14 de juliol de 2021

Etiquetes

El Col·legi col·labora en la formació dels equips de Policia de Barri de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Presentació de la Formació de Policia de Barri de la Guàrdia Urbana.
Foto: Ajuntament de Barcelona

Aquest mes de maig s'ha iniciat una formació de 154 hores per als equips de Policia de Barri de la Guàrdia Urbana de Barcelona, dividida en 22 jornades.

El Col·legi, juntament amb altres professionals de l'administració pública i amb docents universitaris, hem col·laborat en el seu pla formatiu i alguns dels nostres col·legiats i col·legiades hi impartiran sessions.

Durant setmanes s'ha treballat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana per poder aportar la visió criminològica necessària al pla formatiu dels equips de Policia de Barri de Barcelona i, finalment, la feina veu els seus fruits. Ja ha començat la formació i els objectius de la docència són clars: fomentar les competències professionals necessàries per millorar la pràctica policial des de la proximitat, potenciar les competències personals per afavorir i millorar el servei d’atenció ciutadana, interioritzar el mètode de treball CASA (Cerca, Acció, Seguiment i Avaluació) per tal d’agilitzar les tasques i funcions que realitzen els Equips de Policia de Barri, promoure el treball basat en l’evidència empírica per a l’anàlisi i avaluació de les pràctiques policials preventives i de resolució de problemes segons criteris d’efectivitat, eficàcia i eficiència i capacitar en els conceptes bàsics d’intel·ligència policial, mètodes d’anàlisi i processos d’obtenció d’informació de comportaments infractors i problemes de convivència en l’espai urbà.

Des del Col·legi, agraïm la participació i feina dels col·legiats i col·legiades que s'han sumat al projecte:

  • Anna Almécija: Formadora criminòloga i jurista. Professora col·laboradora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en planificació de la seguretat amb perspectiva de gènere.
  • Oscar Chamorro: Inspector en cap de la Policia Local de Badia del Vallès, Màster en Direcció Estratègica en Seguretat i Policia per la Universitat de Barcelona i investigador doctoral de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
  • Santiago Herrero: Sergent de la Policia de la Generalitat -Mossos d’Esquadra, analista al Gabinet de Seguretat del Departament d’Interior i professor associat la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
  • Steven Kemp: Doctor en Criminologia. Professor associat del Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona i de la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Sara Pérez: Doctora en Educació i Societat. Professora associada del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona i investigadora pel grup de recerca GRISIJ.
  • Marc Pintor: Caporal de la Policia Municipal de Terrassa, professor associat del Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Barcelona i investigador doctoral.
  • i el nostre president, Daniel Limones: Inspector en cap de la Policia Local d’Esplugues de Llobregat i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya.

Podeu llegir més detalls de la formació a la nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona.