Noticias

Comunicat - El model penitenciari català: un model cap a la millora contínua

La ciència avança, en part, en funció dels canvis que reclama la societat i, a mesura que la societat canvia, també avança l'evidència científica.

La pandèmia ha posat en relleu més que mai la necessitat de resposta amb les persones que es troben en una situació de més risc d'exclusió social i, sobretot, de les persones sota mesura judicial. Entre aquestes persones i situacions, és imprescindible tenir cura de la salut integral d'aquest col·lectiu sense oblidar qui s'encarrega de la seva rehabilitació i reinserció.

El problema de les situacions de gran impacte, com han estat les darreres morts ocorregudes als centres penitenciaris catalans o l'agressió sexual a una funcionària, és que es perd el distanciament emocional que s'ha de tenir per poder avaluar amb rigor quines han estat les causes i protocols executats que podrien haver evitat aquestes situacions i que han mostrat una realitat del sistema penitenciari català sovint invisibilitzada.

El nostre és un sistema on queda molta feina per fer però que, malgrat no ser perfecte, està evolucionant en la direcció correcta. No oblidem que una millor reinserció equival a una millor seguretat ciutadana.

Donem suport al Departament de Justícia per seguir endavant amb el Model de Participació i Convivència (MPiC) i les diferents mesures ja iniciades en pro de la millora i garantia dels drets humans a les presons catalanes, tal com s'hi ha apostat durant l'última dècada, amb la intenció de fer un canvi cap a la governança dels centres implicant a tots els agents que intervenen al procés de reinserció de la persona mentre en milloren el clima fomentant la promoció de valors prosocials.

No oblidem que una millor reinserció equival a una millor seguretat ciutadana. 

Cal destacar l'aposta que es realitza des del Departament a través de diferents mesures pel compliment de les penes en comunitat, ja que, tal com indiquen els últims estudis, una sortida progressiva al llarg de la condemna dóna millors resultats per reduir la reincidència delictiva i el tractament dut a terme en comunitat és molt més efectiu que el que pot treballar-se dins el centre.

Tal com s'indica al Pla Estratègic d'Execució Penal d'Adults (PEEPA), aquest és un model orientat a promoure la convivència i seguretat, el respecte als drets humans, la dignitat de les persones i la corresponsabilitat de l'Administració i les entitats del Tercer Sector. Són dos agents que sempre van de la mà i sense els quals aquest model no funcionaria. De la mateixa manera, tampoc ho faria sense la participació de la societat civil en les polítiques d'execució penal.

Cal realitzar una bona avaluació del protocol d'agressions davant dels funcionaris, però transformar-los en agents d'autoritat podria provocar mesures penals més retributives.

Des del Col·legi de Criminòlegs considerem que en aquest model no té cabuda convertir els funcionaris de presons a agents d'autoritat, debat que ja sembla estar resolt a la resta de l'Estat. Cal realitzar una bona avaluació del protocol d'agressions davant dels funcionaris, però transformar-los en agents d'autoritat podria provocar mesures penals més retributives. Si l'objectiu és disminuir i prevenir les agressions cap al funcionariat d'interior, des de la Criminologia sabem que no existeix el risc zero de patir agressions, molt menys dins d'un context de presó, i que la severitat del càstig no redueix la conducta violenta. Aquests patrons responen a factors multicausals i és precisament des de l'evidència científica que s'ha d'intervenir i prevenir, per tenir cura del nostre personal al màxim possible. És innegable la tasca que realitzen les persones funcionàries d'interior, que donen resposta a moltes necessitats dins de les presons, són l'eix central de la seguretat i l'ordre, promovent a través del contacte directe la rehabilitació i reinserció de les persones penades.

El mateix Departament reconeix la importància i necessitat de continuar treballant en el protocol marc de prevenció de suïcidis a les presons catalanes. Fruit de la preocupació per erradicar al màxim possible tant el suïcidi com altres tipus de violència autodirigida, conductes violentes i de trencament de condemna, es van implementar protocols i eines d'avaluació del risc, dissenyades i avaluades per psicòlegs i criminòlegs.

Els factors que afecten el suïcidi són multicausals i un d'ells és l'aïllament. És un factor ambiental en el qual es pot influir i, per tant, tant l'estada al Departament Especial de Règim Tancat (DERT) com el moment d'ingrés a presó són moments claus, segons els estudis, per la prevenció.

Al maig es va aprovar la "Circular 2/2021, sobre el Protocol d'aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris de Catalunya" que introdueix canvis amb relació a l'aïllament i la contenció mecànica, així com el tractament que es dóna al DERT, activant un nou protocol d'aplicació de mitjans de contenció i un programa que doni alternativa a l'actual model de cel·les d'aïllament. Tenint en compte que cal temps per formar al personal penitenciari en la utilització de tècniques de contenció verbal i l'ús de contenció general i mecànica, és un avenç imprescindible.

El sistema penitenciari i d'execució penal és constantment avaluat per professionals de diferents disciplines, on la Criminologia juga un paper fonamental. La nostra ciència a Catalunya té molt pes gràcies a la qualitat del personal investigador de les Universitats i del Tercer Sector, fomentant les investigacions i avaluacions dels i les nostres professionals de l'execució penal i penitenciària que estan enfocats cap a la millora contínua.

Sabem que totes les disciplines aporten valor a la intervenció, però la Criminologia esdevé un instrument molt valuós que ajuda a l'evolució del model d'execució penal, que no queda exempt de necessitats de millora amb crítica constructiva fonamentada en la ciència. Per això reivindiquem la necessitat d'introduir formalment els criminòlegs i les criminòlogues a l'àmbit de la intervenció i l'execució penal, tant a l'administració pública com al Tercer Sector. Tornem a posar-nos al servei del Departament, tal com ho hem fet en altres ocasions, per treballar i col·laborar en tot allò que pugui ser necessari.

Per això reivindiquem la necessitat d’introduir formalment els criminòlegs i les criminòlogues a l’àmbit de la intervenció i l’execució penal, tant a l'administració pública com al Tercer Sector.

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
14 de juliol de 2021

Etiquetes

El Col·legi col·labora en la formació dels equips de Policia de Barri de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Presentació de la Formació de Policia de Barri de la Guàrdia Urbana.
Foto: Ajuntament de Barcelona

Aquest mes de maig s'ha iniciat una formació de 154 hores per als equips de Policia de Barri de la Guàrdia Urbana de Barcelona, dividida en 22 jornades.

El Col·legi, juntament amb altres professionals de l'administració pública i amb docents universitaris, hem col·laborat en el seu pla formatiu i alguns dels nostres col·legiats i col·legiades hi impartiran sessions.

Durant setmanes s'ha treballat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana per poder aportar la visió criminològica necessària al pla formatiu dels equips de Policia de Barri de Barcelona i, finalment, la feina veu els seus fruits. Ja ha començat la formació i els objectius de la docència són clars: fomentar les competències professionals necessàries per millorar la pràctica policial des de la proximitat, potenciar les competències personals per afavorir i millorar el servei d’atenció ciutadana, interioritzar el mètode de treball CASA (Cerca, Acció, Seguiment i Avaluació) per tal d’agilitzar les tasques i funcions que realitzen els Equips de Policia de Barri, promoure el treball basat en l’evidència empírica per a l’anàlisi i avaluació de les pràctiques policials preventives i de resolució de problemes segons criteris d’efectivitat, eficàcia i eficiència i capacitar en els conceptes bàsics d’intel·ligència policial, mètodes d’anàlisi i processos d’obtenció d’informació de comportaments infractors i problemes de convivència en l’espai urbà.

Des del Col·legi, agraïm la participació i feina dels col·legiats i col·legiades que s'han sumat al projecte:

  • Anna Almécija: Formadora criminòloga i jurista. Professora col·laboradora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en planificació de la seguretat amb perspectiva de gènere.
  • Oscar Chamorro: Inspector en cap de la Policia Local de Badia del Vallès, Màster en Direcció Estratègica en Seguretat i Policia per la Universitat de Barcelona i investigador doctoral de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
  • Santiago Herrero: Sergent de la Policia de la Generalitat -Mossos d’Esquadra, analista al Gabinet de Seguretat del Departament d’Interior i professor associat la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
  • Steven Kemp: Doctor en Criminologia. Professor associat del Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona i de la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Sara Pérez: Doctora en Educació i Societat. Professora associada del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona i investigadora pel grup de recerca GRISIJ.
  • Marc Pintor: Caporal de la Policia Municipal de Terrassa, professor associat del Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Barcelona i investigador doctoral.
  • i el nostre president, Daniel Limones: Inspector en cap de la Policia Local d’Esplugues de Llobregat i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya.

Podeu llegir més detalls de la formació a la nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona.

GRÀCIES. Mig miler d'usuaris passen pels tres dies de les jornades de divulgació "Criminologia i Societat"

No podem fer res més que començar donant-vos les gràcies a totes les persones que heu fet possible les jornades, tant assistint de públic com ajudant-nos amb la difusió a través dels vostres canals, des del boca a boca fins a participar i debatre amb nosaltres, GRÀCIES.

Fins a mig miler d'usuaris heu passat per les jornades aquests 3 dies i això ens ajuda a seguir endavant amb totes les forces. Aquestes jornades tenien per objectiu fer arribar la nostra ciència més enllà del nostre col·lectiu, a aquelles persones que treballen amb nosaltres o inclús que només tenen curiositat per saber què és la criminologia. Les mostres de suport i les felicitacions que estem rebent tant pel Col·legi com per a tots i totes les ponents ens fan molt feliços.

Des del Col·legi hem volgut allunyar-nos de la visió clàssica de la Criminologia i obrir-nos a la societat per així donar a conèixer què pot aportar aquesta ciència en la seva protecció. Per això, els passats 19, 20 i 21 de gener vam voler dur a terme les primeres Jornades Divulgació "Criminologia i Societat", de manera online i gratuïta a través de Youtube, per fer-les arribar a tothom.

Les jornades han reunit 12 professionals de la criminologia en tres taules diferents per abordar, de manera senzilla i clara, temes sobre Responsabilitat ciutadana, amb ponències sobre ciberseguretat, violència sexual en entorn d’oci, l’hàbit de robar i la pedofília; sobre Delinqüència en general, amb ponències sobre delictes d’odi, delinqüència urbana, delictes ecològics i reinserció; i, per últim, sobre Seguretat, amb ponències sobre gènere i policia, legitimitat policial i radicalització i terrorisme. Totes les ponències es poden recuperar al Canal del Col·legi.

La cloenda l’ha presidit el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, que ha resumit clarament l’objectiu de les jornades: “Cal entendre el context del delicte i què empeny a algú a cometre’l per tal de poder desenvolupar polítiques públiques de prevenció que ens ajudin a combatre-ho. I és en aquest punt on els criminòlegs esdevenen encara més importants, rellevants i imprescindibles”.

Us deixem els enllaços a les ponències i les llistes de reproducció que hem preparat del nostre canal:

TAULA 1. Parlem sobre responsabilitat ciutadana

TAULA 2. Parlem sobre delinqüència

TAULA 3. Parlem sobre seguretat

Taula 1. Parlem sobre Responsabilitat Ciutadana (19.01.2021)

Benvinguda a càrrec del president Daniel Limones i la vicepresidenta Arantxa Hernáez.

Patrícia Bosch:
"Pedofília: Què hi ha darrere?"

Anna Almécija:
"La criminologia als protocols contra violències sexuals en entorns d'oci"

Begoña Romero:
"L'hàbit de robar"

Steven Kemp:
Internet Segura: Responsabilitat de tots

Taula 2. Parlem sobre Delinqüència (20.01.2021)

Benvinguda a càrrec de la vicepresidenta Arantxa Hernáez.

Lorena Antón:
Les víctimes de l'odi

Antònia Linde:
"Delinqüència urbana: Fonaments i explicacions"

Esteban Morelle:
"El delicte ecològic i criminologia verda: una simbiosis necessàri"

Carles Montagut:
"Quan es trenca la carrera delictiva."

Taula 3. Parlem sobre Seguretat (21.01.2021)

Benvinguda a càrrec del president Daniel Limones i cloenda presidida pel conseller d'Interior Miquel Sàmper.

Bernat Vivolas:
"Com incorporar més dones a la policia? Estat de la qüestió i propostes de futur."

Daniel Limones:
"Policia, confiança i legitimitat"

Antoni Flores:
"Present i futur de la seguretat"

Ariadna Trespaderne:
"Anàlisi criminològica de la radicalització violenta"

Etiquetes

Tanquem l'any de la millor manera

Aquest any ha sigut ben estrany però això no ha impedit que seguim avançant. Abans de marxar de vacances a l'estiu us vam fer un resum de la feina feta el primer semestre (que podeu llegir AQUÍ) i, abans de tancar l'any, us volem deixar un resum del segon semestre. Què hem fet aquests mesos?

Codi deontològic

Acabem l'any de la millor manera... Ja tenim Codi Deontològic aprovat!!! Amb només una esmena, el passat 2 de desembre, a l'Assemblea General de col·legiats i col·legiades vam donar per enllestit el nostre codi. Recordeu que podeu consultar-lo sencer aquí!

Participació i presència del Col·legi

Reunió amb la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies (setembre 2020)

Tornant de l'estiu vam tenir reunió amb la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies per tal d'abordar laboralment la figura del criminòleg en els àmbits d'actuació de la conselleria. Des de la Conselleria s'han mostrat oberts a la inclusió del criminòleg en les seves àrees de competència i, properament, iniciarem projectes col·laboratius per impulsar-ho. A l'inici de la tardor vam poder tenir la reunió amb la Conselleria d'Educació aplaçada d'abans de l'estiu. Vam establir les bases per iniciar diversos projectes on tingui cabuda la nostra disciplina i vam tractar la necessitat d'obrir portes al màster en formació del professorat (antic CAP), que dóna accés a formar part de la borsa d'interins de formació reglada a l'àmbit educatiu.

A més, hem tornat a tenir una reunió amb el Sr. Amand Calderó (Secretari de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima) i la Sra. Gisela Torns (Directora general d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil) per seguir abordant la inclusió del perfil professional del criminòleg a tots els àmbits de competència del Departament de Justícia.

En l'àmbit de la mediació, seguim participant al Comitè Assessor de la Mediació i, a més, des del Departament de Justícia s'ha obert el registre de mediadors i mediadores en l'àmbit del dret privat i familiar de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi formem part del llistat de col·legis professionals de la mediació. Així que des del Col·legi podem tramitar l'alta dels nostres col·legiats i col·legiades al registre de mediadors i mediadores! Teniu tota la informació AQUÍ.

També ens han convidat a la Convocatòria d'Entitats i Col·legis Professionals per la reflexió del sistema d'atenció a la infància i l'adolescència on es van presentar les primeres conclusions de les aportacions que van fer els diferents actors per la millora del sistema.

A més, el 20 de novembre, dia Universal dels Drets dels Infants, vam decidir adherir-nos al manifest del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC), i el 25N, Dia internacional per a l'erradicació de la violència envers les dones, ens vam adherir al #Manifest25N2020 impulsat des de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Delegación del Gobierno a Catalunya. A més, la Comissió de Gènere, Dones i Igualtat va fer un fil de recursos en equip per compartir a les xarxes del Col·legi.

Comunicació i participació de les persones col·legiades

Diversos col·legiats i col·legiades ens han donat un cop de mà aqueste sultimes setmanes amb l'atenció a la premsa! Des de Ràdio La Red d'Argentina van contactar-nos per parlar d'evolució sobre delinqüència durant la pandèmia i van poder entrevistar el nostre president, Daniel Limones. A més, des de BCNMés, van fer un monogràfic sobre models policials i temes relacionats i en Marc Pintor va parlar sobre evidence-based policing i policia comunitària. I per últim, també des del Diari Públic, que ens ha contactat en més d'una ocasió, van voler l'opinió d'una criminòloga per fer un article sobre urbanisme feminista i prevenció situacional amb perspectiva de gènere i van poder parlar amb l'Ariadna Trespaderne. Des de RNE i el programa "No es un día cualquiera" van necessitar algú que pogués comentar els disturbis que s'estaven produint arran de les noves mesures contra el virus que s'estaven prenent i l'Helena Mulero va poder formar part de la tertúlia del programa. També des de La República del Punt Avui+ ens van escriure per abordar els conflictes entre policia i manifestants i els models policials alternatius entorn a això i van poder comentar-ho amb l'Antoni Flores i en Roger Mancho.

D'altra banda, la Comissió de Gènere, Dones i Igualtat per fi està en marxa! Ara mateix la formen 12 persones i ja hi ha diverses idees de projectes per iniciar. Esperem tenir un any ben intens!

Per últim, també en l'Assemblea del passat 2 de desembre, hem aprovat el reglament de grups de treball i esperem que ens envieu les vostres propostes. Teniu la informació i el formulari de creació AQUÍ!

Borsa Laboral

Arrel de la última reunió amb Creu Roja per part de l'equip de la borsa s'ha aconseguit que per les ofertes que siguin accessibles des de disciplines de ciències socials i jurídiques, s'introduirà específicament la nostra titulació. Tot i que a l'entitat ja coneixien la importància de la criminologia, hem aconseguit passar dels punts suspensius a que quedi reflectida la nostra professió!

A més, durant aquest segon semestre, des de la borsa s'han oferit 7 recursos formatius gratuïts (Certificats de professionalitat, webinars, etc.); 72 ofertes laborals a l’àmbit privat, per a la inserció a empreses o entitats socials; 31 ofertes laborals a l’àmbit públic i local; 1 Programa de pràctiques i 2 Recursos per a la cerca laboral. A l'apartat de la web sobre la borsa trobareu les estadístiques de tot l'any!

Formació i divulgació

Vam començar el curs amb una nova formació en línia coordinada amb NOVACT, l'Institut Internacional per a l'acció Noviolenta, sobre "Prevenció de l'extremisme violent en l'àmbit penitenciari", amb les places esgotades! Hi havia una gran part de col·legiats i col·legiades entre les 80 persones inscrites i realment n'estem molt contents i contentes.

A més, des del Col·legi hem iniciat un cicle de formacions especialitzades, i la primera va ser el curs «Anàlisi de xarxes socials i criminologia: una aplicació pràctica a la intervenció». L'objectiu era introduir a diversos professionals de l'acció i intervenció social en el funcionament i aplicabilitat d'aquest anàlisi per potenciar la seva feina amb persones des de diferents aspectes que poden anar des de l'anàlisi de factors de risc a la promoció de factors de prevenció, des de diferents prismes d'intervenció.

Per últim, ja us hem avançat les jornades de divulgació que estem preparant pel gener de l'any vinent: «Criminologia i Societat». Tenen per objectiu la difusió de la Criminologia a un públic no especialitzat, presentar temes d'actualitat des d'una visió científica però planera i ajudar a la sensibilització cap als ens, empreses i persones que, sense saber-ho, estan en contacte diàriament amb la criminologia. Les jornades es podran seguir en línia obertament els dies 19, 20 i 21 de gener de 2021.

Nosaltres també trobem feina! - Victòria Fernández Cruz

Victòria Fernández Cruz és criminòloga graduada per la UB l'any 2014 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal, màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica per la Universitat Internacional de Catalunya i estudiant de Doctorat a la mateixa universitat. És coordinadora i professora adjunta al Màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica des de setembre de 2015, on va començar com a becària, professora al Grau en Criminologia de l’ESERP, tutora del Grau de Criminologia de la UOC i col·laboradora a la Fundació Vicki Bernadet prevenint l’abús sexual infantil. Tot això ho compagina amb la seva feina com a Pèrit Forense.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Treballo com a pèrit des de l’any 2015. La meva feina consisteix a fer avaluacions del risc de violència en l’àmbit penal i, sobretot, penitenciari. Quan m’assignen un cas, el primer que faig és llegir-me tots els documents que obren la causa i coordinar-me amb l’advocat o advocada. Cada informe i cada cas té les seves peculiaritats, depèn de l’objectiu de la pericial, no és el mateix avaluar el risc de violència per un canvi de règim que per l’obtenció d’un permís penitenciari. 

Un cop llegida la documental, em preparo les entrevistes. En aquestes entrevistes el que analitzo són tots els factors de risc i factors de protecció importants en el cas. Un cop aplicada la metodologia i he recollit tota la informació redacto l’informe. Aquest informe va dirigit a la instància judicial corresponent. El procés pot culminar amb la ratificació en el judici, per tant, part de la meva feina també consisteix en sotmetre’m a interrogatori. 

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí que considero que poso en pràctica el que he après al Grau. Per poder fer avaluacions del risc és necessari fonamentar quins són els factors de risc i protecció importants a cada cas i donar-los una valoració, en els informes discuteixo per què són rellevants en el cas i ho fonamento científicament, sempre hi ha d’haver una base teòrica que em permeti arribar a conclusions fonamentades. En aquest sentit el grau aporta aquest coneixement bàsic per poder fer la meva feina.  

Com vas arribar a formar-te com a pèrit? 

Gràcies al Màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica de la UIC Barcelona. El Màster em va permetre aprendre i aplicar una metodologia de treball, a posar en ordre tots els coneixements que ja tenia i ampliar-ne d’altres, per descomptat.

Com ho vas fer o com ho fas per donar-te a conèixer?    

No és gens fàcil, la veritat. La possibilitat de fer pràctiques em va obrir portes i també em va ajudar el fet de fer un voluntariat, col·laborava amb la Fundació Marianao, fent informes pericials. Aquests informes els llegien advocats i poden veure la teva feina. També em va ajudar el fet de treballar en equip, treballo conjuntament amb una companya del Màster i juntes ens hem anat obrint camí.

Què és el que t’agrada més de la teva feina?

Veure realment l'important que és la Criminologia i que podem aportar coneixement científic en la presa de decisions. Estar en contacte amb persones internes o que estan en un procés penal, analitzar el cas, identificar els factors de risc, protecció, anar a judici, és quelcom que m’apassiona. Veig el vessant pràctic i realment la utilitat de la Criminologia. 

Què és el que més dificultat té de la teva feina?

Es tracten temes molt sensibles i gestionar determinats casos és complicat. A més a més, les avaluacions que duem a terme poden tenir un impacte en l'àmbit jurídic i, per tant, és una responsabilitat important.

Què consideres que ha estat imprescindible per treballar com a pèrit?

La formació és molt important. Un pèrit és un expert en un àmbit molt concret i que és cridat per la justícia amb la finalitat que aporti la seva visió professional al respecte. Per tant, la formació continua és un aspecte clau en aquest àmbit. També ho és la capacitat analítica o la capacitat d’oratòria, ja que quan has d’anar a declarar a judici has de parlar de termes criminològics i de qüestions criminològiques a jutges, fiscals, advocats, etc.

Quin consell donaries als i les estudiants? I als teus companys/es que encara estan en recerca activa de feina?

Que siguin proactius, han de moure's, buscar, preguntar, entrevistar, fer voluntariats, assistir a congressos, etc. La feina no ve sola, un ha de posar també els mitjans perquè les coses passin.