COMUNICAT – No hi ha cap crisi de seguretat a Barcelona

Si quieres leer este comunicado en castellano, click aquí.

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’augment de les taxes de delinqüència a la ciutat de Barcelona en els darrers mesos i, paral·lelament, també s’ha detectat un augment de la preocupació de l’opinió pública per la inseguretat, segons l’últim baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona.

Certament, en els darrers dos anys, la ciutat ha experimentat un creixement notable dels fets delictius registrats. Han coincidit en el mateix espai i temps el debat de la seguretat o inseguretat a la ciutat i diversos homicidis que no tenen una mateixa línia: violència de gènere, drogues, baralles en via pública i algun per robatori. Per tant, és necessari contextualitzar de manera adequada aquest creixement:

1. L’augment experimentat a la ciutat de Barcelona s’emmarca en un creixement comú, almenys, a la resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La ciutat ha registrat un dels augments més importants, però no es pot dir que sigui un problema només de Barcelona. Per tant, la resposta a aquest fenomen, si bé pot requerir actuacions específiques i localitzades en determinats punts clau, que són sobretot els punts més turístics de la ciutat, cal que es porti a terme considerant la totalitat de l’Àrea Metropolitana.

2. En segon lloc, l’adopció d’enfocaments preventius basats només en la persecució i la dissuasió policial és preocupant. Si bé és cert que la tasca policial és bàsica per garantir a la ciutadania uns nivells raonables de seguretat, l’evidència científica ha demostrat àmpliament els efectes adversos que poden tenir polítiques de seguretat de Tolerància Zero o Finestres trencades a mitjà i llarg termini. Alguns d’aquests efectes inclouen l’estigmatització injusta de col·lectius específics, la saturació dels serveis policials i judicials o la persecució exagerada de fets intranscendents. En aquest sentit, cal reconèixer la tasca policial de prevenció i reacció, dotar als cossos policials dels efectius i mitjans necessaris per portar a terme la seva feina, però també ser conscients que si bé la funció policial és una part molt important de la prevenció, calen també altres mesures orientades a abordar les causes profundes de la delinqüència. Les millors pràctiques en la prevenció delictiva són aquelles que articulen coherentment respostes a diferents nivells: policial, judicial i social.

De fet, la Criminologia ha estudiat la relació de determinats problemes socials amb l’augment de les taxes de delinqüència. L’evidència científica ha mostrat que l’existència, i especialment la concentració de la desigualtat i exclusió social, l’augment de les taxes de pobresa, i en general l’empitjorament de les condicions de vida, poden afectar a l’augment de la delinqüència.

3. En tercer lloc, volem insistir en la necessitat de tractar els problemes de delinqüència mitjançant polítiques que evitin l’estigmatització dels col·lectius que es troben en una situació de vulnerabilitat social. Centrar-se en ells per procedència és una aposta populista i aquesta sobre representació té a veure amb la selectivitat del sistema de control formal i no pas amb les taxes de comissió de delictes. Considerem molt preocupant la proliferació de discursos que criminalitzen i responsabilitzen de l’augment de delictes al col·lectiu de manters  al de menors migrants no acompanyats, que res tenen a veure amb aquesta situació. En definitiva, es tracten de discursos que en el millor dels casos es basen en una anàlisi incompleta o esbiaixada de la realitat criminològica de la ciutat de Barcelona i considerem necessari advertir sobre el risc d’instrumentalitzar el debat sobre la seguretat per convertir-la en arma llancívola.

Per tot això, com a Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, ens sentim directament interpel·lats per les demandes de les associacions i veïns i veïnes de la ciutat i volem mostrar el nostre suport a totes aquelles persones que pateixen aquest increment dels delictes a la ciutat. Ja sigui de manera directa, com a víctimes, els seus familiars o persones properes, o de manera indirecta, patint alguns dels efectes col·laterals com el sentiment d’inseguretat als barris i carrers de la ciutat. Ens posem una vegada més a disposició de la societat de la qual formem part, per tal d’ajudar a trobar respostes a un problema que genera angoixa i patiment a molts dels nostres conciutadans. Sempre des de la col·laboració amb veïns, entitats i poders públics, en defensa d’una societat democràtica, inclusiva i segura. 

 

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 22 d’agost de 2019


Reunió amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya

Ens hem reunit amb el Sr. Jordi Jardí, Director General d’Administració de Seguretat, i el Sr. Jordi Ferreres, sub-director general de Seguretat Interior, del Departament d’Interior amb l’objectiu de presentar el Col·legi i la vocalia de Seguretat Pública i Privada i exposar quins són els nostres principals àmbits de treball en el sector. Vam fer èmfasi en les competències i funcions de la Direcció General d’Administració de Seguretat, que són àmbit d’interès per la nostra professió; concretament, pel que fa a la gestió de la Seguretat Pública i la Seguretat Privada, i defensar com els criminòlegs i criminòlogues podem contribuir a la millora de la societat en aquests àmbits de l’esfera pública.

En matèria de seguretat privada vam explicar com és un sector que està en auge i com els i les professionals de la criminologia també hi tenim cabuda i hi estem participant. Els vam informar que actualment estem treballant en la redacció de dos informes de diagnosi ocupacional, de Seguretat Pública i Privada respectivament.

Tenim voluntat d’establir vies de col·laboració amb el Departament i que se’ns tingui en consideració per futurs treballs perquè el Col·legi pugui ésser interlocutor vàlid. En aquest sentit, vam comentar l’interès en participar en futurs grups de treball que es promouen des de la Direcció i que siguin del nostre àmbit competencial, on es fa necessària la inclusió de la perspectiva criminològica. En aquest sentit, vam expressar que ens hauria agradat participar com a organisme en el grup de treball per la redacció del protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci tot i que sabem que hi van participar criminòlegs i criminòlogues.

En termes generals, considerem que vam tenir una bona rebuda i vam veure un notable interès per conèixer els resultats i conclusions dels informes, així com un alt compromís de fer-nos partícips.


Reunió del Col·legi de Criminòlegs amb l’Hble. Sra. Consellera i Secretaries del Departament de Justícia

reunio-colcrimicat-justicia-15012019Comencem l’any amb força i, per aquest motiu, a banda d’altres esdeveniments on podrem tenir trobades professionals com pot ser la Nit de la Criminologia, us informem que dimarts la Junta del Col·legi, amb els representants de la Vocalia de Justícia i Relacions amb el Tercer Sector, es va reunir amb l’Honorable Sra. Consellera Ester Capella, el Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a les Víctimes, el Sr. Amand Calderó, la Sra. Pilar Heras, Directora General d’Execució Penal i Justícia Juvenil i el Sr. Xavier Bernadí, Director General de Dret i d’Entitats Jurídiques.

Valorem molt positivament la reunió i considerem que hi ha una veritable voluntat política de contribuir a l’augment de l’ocupabilitat dels criminòlegs i les criminòlogues catalans i catalanes per part del Govern actual en general i per part de la Consellera de Justícia, en particular.

Així doncs, tenim el seu suport per dur a terme l’estudi que detecti als i les criminòlegs i criminòlogues que estan treballant actualment a l’àmbit de Justícia titulat “L’aplicació de competències professionals en criminologia a l’àmbit de l’execució penal” per part de la Vocalia de Justícia i Relacions amb el Tercer Sector. Vam donar la primera “Diagnosi ocupacional del criminòleg i la criminòloga en l’àmbit de l’execució penal” amb l’objectiu de detectar els llocs de treball als que actualment pot treballar un/a criminòleg/a dins de l’àmbit de l’execució penal i relacionar-lo amb les demandes per accedir segons les ofertes publicades i amb les competències tècniques assolides pel nostre col·lectiu, per tal de poder valorar millores d’accés als mateixos.

Ens hem convocat a seguir reunint-nos per continuar treballant en la incorporació del nostre col·lectiu a l’Administració de Justícia, així que seguim endavant!


Mig any de Col·legi i superem la frontera de les 100 persones col·legiades!

Sis mesos des de la constitució del nostre Col·legi i poc a poc anem avançant, gràcies, en gran part, al vostre suport. Ja podem dir que hem superat les 100 persones col·legiades i us volem agrair la confiança en la nostra feina.

Més contactes i reunions. Aquests dos últims mesos ens hem reunit amb la Subdirecció General de policia de Catalunya, amb l’Associació de Directors de Seguretat ADISPO, amb l’ISPC o la Asociación de Estudios Latinoamericanos, aprofitant que venien a Barcelona. Tots aquests contactes serveixen per donar-nos a conèixer i aconseguir col·laboracions i convenis per treballar plegats i obrir llocs de feina per a criminòlegs i criminòlogues. Seguim treballant!

Col·laboracions. Vam aconseguir preus reduïts per als nostres co·legiats i col·legiades a la 3a Jornada Europea sobre Suport a la parentalitat i protecció a la infància: paradoxes o realitats, així com també al 1r congreso Iberoamericano de Derecho Civil, familia e infancia: Respuestas legales contra la violencia desde una perspectiva de género y de infancia. Si organitzeu activitats que creieu interessants per als criminòlegs i criminòlogues, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres!

1-encuentro-jovenes-crimi-b3-tall

 

Al novembre col·laborarem amb el 1r Encuentro de Jóvenes Investigadores en Criminología i en el XIV Congrés Internacional de la infància maltractada. Us mantindrem informats! A la nostra agenda i les nostres xarxes socials (Twitter, Facebook i Linkedin) anireu tenint novetats.

 

Butlleti-1-borsa-experts-square

Hem obert la borsa d’experts/es col·legiats i col·legiades. Des del Col·legi treballem perquè la Criminologia es visualitzi a tots els àmbits de la societat i creiem que una de les millors maneres de fer-ho és a través de les persones col·legiades i els seus àmbits d’expertesa. Per això hem creat la Borsa d’Experts i expertes del Col·legi, per poder agrupar a totes les persones col·legiades que estiguin interessades en participar en diversos esdeveniments i compartir la seva expertesa en diversos àmbits d’interès. Animeu-vos a participar! Trobareu tots els detalls a l’apartat que hem habilitat a la nostra web.

telegram-b3Nou canal de Telegram. Seguim aconseguint vies de comunicació amb vosaltres i per això hem obert un canal a Telegram, aprofitant la rapidesa dels missatges instantanis per poder-vos informar de qualsevol notícia, oferta de feina puntual urgent (sempre tenint més preferència les persones col·legiades) o recordatoris importants. Si teniu l’aplicació, podeu unir-vos al canal a través d’aquest enllaç: https://t.me/colcrimicat .

Ben aviat us informarem de més maneres de participar al Col·legi per ajudar a fer créixer la nostra professió!


El cas de La Manada des d’una perspectiva criminològica

[Català]

Ja fa uns dies que la sentència del cas conegut com “La Manada” va sortir i els mateixos dies fa que assistim a tota mena d’opinions, tant per part de la societat com per part d’experts. Com a Col·legi de Criminòlegs hem deixat passar els dies perquè sabem que la impulsivitat és un factor de risc, no només de la delinqüència i la conducta antisocial, sinó també de deixar de ser objectius. És per això que hem cregut convenient pronunciar-nos des de l’empatia i des de la criminologia positiva, en els següents termes:

  1. No entrarem a valorar el contingut jurídic de la sentència, donat que d’això ja se n’encarreguen altres professionals. Sense accés a les proves pericials i sense haver estat presents al judici, no podem jutjar la interpretació d’aquestes proves.
  2. Des del punt de vista de les reaccions socials, és evident que estem presenciant un canvi important en la sensibilitat de la societat cap als delictes contra les dones i cap a conductes abans normalitzades, algunes considerades com a micromasclismes. Aquesta perspectiva i debat que existeix, sense dubte, considerem que és necessària per poder avançar com a societat. Sobre aquestes reaccions, perfectament i legítimament comprensibles, volem fer les següents consideracions:
    • L’evidència científica ens mostra que el suport social, tant a víctimes com a agressors, és el que millor funciona per prevenir patir i cometre actes antisocials i delictius. Però la confrontació i la destrucció que comporta el conflicte que s’ha creat en la societat significa més violència. Considerem qualsevol conducta delictiva com a reprovable, però la tolerància zero ha de ser cap a les conductes, mai cap a les persones.
    • Cal entendre que algunes de les expressions de la ciutadania poden ser, en part, fruit de l’espera de més duresa, en termes de sanció penal, però és important no perdre de vista el que ens ha portat a repensar les conductes en les agressions sexuals, que no només pateixen dones adultes, sinó també menors. I no només per rigor acadèmic, sinó per entendre les diferències de les motivacions i conseqüències de les conductes.
  3. Des del punt de vista de la reacció penal, no podem estar d’acord que sigui necessària més duresa per castigar als delinqüents, ni tampoc que es reformi el codi penal en termes de punició: l’estada a presó, necessària, com a sanció, està fora de tot dubte, però el que marca la diferència és el tractament. Per reduir els nivells de reincidència cal incidir més en el tractament i no en la durada de la condemna.
  4. Des d’una òptica victimològica ens hem de plantejar, com a societat, com reaccionem davant determinats casos mediàtics. Que ens hàgim bolcat amb la víctima no és un problema, sinó que aquesta persona, donada la transcendència mediàtica del cas, cada dia està revivint el trauma. Les mostres de suport massives no són contraproduents, sinó l’ús que se n’està fent en mitjans i xarxes socials, que fan que el tema no acabi mai per a la víctima.
  5. Per últim, creiem que la justícia necessita els professionals de la criminologia per poder millorar en la valoració de les proves. El legislador necessita saber què diu l’evidència criminològica vers l’eficàcia de les sancions. També la ciutadania necessita aquesta ciència per saber què convé millor per fer front a la conducta antisocial i delictiva. De la mateixa manera, les víctimes necessiten un suport en termes positius que des de la criminologia s’ofereix. I els delinqüents, evidentment, necessiten que treballem amb ells per poder evitar en la mesura del possible la reincidència.

Per tant, concloem amb les següents consideracions:

  • Les víctimes necessiten suport, empatia i evitar processos de revictimització: això últim encara és més difícil amb les reaccions socials desmesurades que no atenen als fets ni a les necessitats de les víctimes.
  • Les víctimes no necessiten sancions més greus sinó reparació del dany en la mesura del possible, per més que la revenja sigui un pensament molt “naturalitzat”.
  • Els agressors, especialment els sexuals, tenen un seguit de factors de risc que, en gran mesura, es poden treballar, i també factors de protecció i amortidors que es poden potenciar per prevenir.
  • Sense tractament la majoria d’agressors sexuals no reincideixen. Quan se’ls tracta, ho fan encara menys. És per això que necessitem més tractament criminològic.
  • Hi ha persones d’alt risc que poden sortir en llibertat sense rehabilitar: és important que la valoració del risc que fem els i les professionals de la criminologia hi sigui present, perquè es pot evitar reincidència i millorar els tractaments.
  • Augmentar la durada de les sancions (sent ja el quart país europeu en llarga durada de compliment de condemnes i tenint uns dels codis penals més durs) no pot prevenir la delinqüència ni redueix la reincidència. Al contrari, té un escàs efecte en termes de prevenció i un efecte contraproduent en termes d’estada a presó.
  • Els correlats de les agressions sexuals són diversos: no només el masclisme i l’estructura masclista estan presents com a factors de risc. Aquests conceptes poden tenir, evidentment, aparellades algunes distorsions cognitives. Però, sent d’especial interès al tractament i la prevenció, no són únicament els únics factors d’intervenció. És per això que fiar-ho tot a aquest factor és altament perillós per a les polítiques de prevenció i intervenció. Necessitem treballar tots els ingredients presents als diferents tipus de delinqüents i de delinqüència.
  • És cabdal encabir els nostres serveis professionals de manera transversal a la ciutadania i a les institucions, perquè el nostre coneixement és útil i necessari, i la prevenció de la delinqüència és un tema de vital importància.

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 10 de maig de 2018


[Castellano]

Ya hace unos días que la sentencia del caso conocido como “La Manada” salió y los mismos días hace que asistimos a todo tipo de opiniones, tanto por parte de la sociedad como por parte de expertos. Como Colegio de Criminólogos hemos dejado pasar unos días porque sabemos que la impulsividad es un factor de riesgo, no sólo de la delincuencia y la conducta antisocial, sino también de dejar de ser objetivos. Es por eso que hemos creído conveniente pronunciarnos desde la empatía y des de la criminología positiva, en los siguientes términos:

  1. No entraremos a valorar el contenido jurídico de la sentencia, dado que de eso ya se encargan otros profesionales. Sin acceso a las pruebas periciales y sin haber estado presentes al juicio, no podemos juzgar la interpretación de estas pruebas.
  2. Des del punto de vista de las reacciones sociales, es evidente que estamos presenciando un cambio importante en la sensibilidad de la sociedad hacia los delitos contra la mujer y hacia las conductas antes normalizadas, algunas consideradas como micromachismos. Esta perspectiva y debate que existe, sin duda, consideramos que es necesaria para poder avanzar como sociedad. Sobre estas reacciones, perfecta y legítimamente comprensibles, queremos hacer las siguientes consideraciones:
    • La evidencia científica nos muestra que el apoyo social, tanto a víctimas como a agresores, es lo que mejor funciona para evitar sufrir y cometer actos antisociales y delictivos. Pero la confrontación y la destrucción que comporta el conflicto que se ha creado en la sociedad significa más violencia. Consideramos cualquier conducta delictiva como reprobable, pero la tolerancia cero debe ser hacia las conductas y nunca hacia las personas.
    • Hay que entender que algunas de las expresiones de la ciudadanía pueden ser, en parte, fruto de la espera de mayor dureza, en términos de sanción penal, pero es importante no perder de vista lo que nos ha traído a repensar las conductas en las agresiones sexuales, que no sólo padecen mujeres adultas, sino también menores. Y no solo por rigor académico, sino para entender las diferencias de las motivaciones y consecuencias de las conductas.
  3. Desde el punto de vista de la reacción penal, no podemos estar de acuerdo con que sea necesaria más dureza para castigar delincuentes, ni tampoco que se reforme el código penal en términos de punición: el tiempo en prisión, necesario, como sanción, está fuera de toda duda, pero lo que marca la diferencia es el tratamiento. Para reducir los niveles de reincidencia hace falta incidir más en el tratamiento y no en la duración de la condena.
  4. Des de una óptica victimológica debemos plantearnos, como sociedad, cómo reaccionamos ante determinados casos mediáticos. Que nos hayamos volcado en la víctima no es un problema, pero dada la trascendencia mediática del caso, cada día la víctima está reviviendo el trauma. Las muestras de apoyo masivas no son contraproducentes, sino el uso que se está haciendo de ello en los medios y redes sociales, que hacen que el tema nunca acabe para la víctima.
  5. Por último, creemos que la justicia necesita los profesionales de la criminología para poder mejorar en la valoración de las pruebas. El legislador necesita saber qué dice la evidencia criminológica ante la eficacia de las sanciones. También la ciudadanía necesita esta ciencia para saber qué conviene más para hacer frente a la conducta antisocial y delictiva. De la misma manera, las víctimas necesitan un apoyo en términos positivos que desde la criminología se ofrece. Y los delincuentes, evidentemente, necesitan que trabajemos con ellos para poder evitar en la medida de lo posible la reincidencia.

Por tanto, concluimos con las siguientes consideraciones:

  • Las víctimas necesitan apoyo, empatía y evitar procesos de revictimización: esto último aún es más difícil con las reacciones sociales desmesuradas que no atienden a los hechos ni las necesidades de las víctimas.
  • Las víctimas no necesitan sanciones más graves sino reparación del daño en la medida de lo posible, por más que la venganza sea un pensamiento muy “naturalizado”.
  • Los agresores, especialmente los sexuales, tienen unos factores de riesgo que, en gran medida, se pueden trabajar, así como factores de protección y amortiguadores que se pueden potenciar para prevenir.
  • Sin tratamiento la mayoría de agresores sexuales no reinciden. Cuando se los trata, lo hacen aún menos. Es por eso que necesitamos más tratamiento criminológico.
  • Hay personas de alto riesgo que pueden salir en libertad sin rehabilitar: es importante que la valoración del riesgo que hagamos los y las profesionales de la criminología esté presente, porque se puede evitar la reincidencia y mejorar los tratamientos.
  • Aumentar la duración de las sanciones (siendo ya el cuarto país europeo en larga duración de cumplimiento de condenas y teniendo uno de los códigos penales más duros) no puede prevenir la delincuencia ni reduce la reincidencia. Al contrario, tiene un escaso efecto en términos de prevención y un efecto contraproducente en términos de estancia en la cárcel.
  • Los correlatos de las agresiones sexuales son diversos: no solo el machismo y la estructura machista estan presentes como factores de riesgo. Estos conceptos pueden tener, evidentemente, relacionadas algunas distorsiones cognitivas. Pero, siendo de especial interés el tratamiento y la prevención, no son únicamente los unicos factores de intervención. Es por eso que dejarlo todo a este factor es altamente peligroso para las políticas de prevención e intervención. Necesitamos trabajar todos los ingredientes presentes en los diferentes tipos de delincuentes y de delincuencia.
  • Es importante introducir nuestros servicios profesionales de manera transversal a la ciudadanía y a las instituciones, porque nuestro conocimiento es útil y necesario y la prevención de la delincuencia es un tema de vital importancia.

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 10 de maig de 2018


Primera reunió del Col·legi amb els coordinadors dels Graus en Criminologia

El passat dia 20 de març, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya va convocar la primera reunió amb els coordinadors d’estudis dels graus de Criminologia a Catalunya. A la reunió hi van assistir la Dra. Ester Blay Gil, Professora del Grau de Criminologia a la Universitat de Girona, el Dr. Josep Cid Moliné, Coordinador d’Estudis de Criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. David Felip Saborit, Director del Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la Universitat Pompeu Fabra, el Dr. Víctor Gómez Martín, Cap d’Estudis de l’Ensenyament de Grau de Criminologia de la Universitat de Barcelona, el Dr. Arturo González de León Berini, Director d’Estudis del Grau de Criminologia i Seguretat de la Universitat Abat Oliba CEU,  i el Dr. Josep Maria Tamarit i Sumalla, Director del Programa de Criminologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Per part de la Junta de Govern del Col·legi hi va assistir Daniel Limones Silva, President del Col·legi, David Buil Gil, Vocal de formació universitària, avaluació i ordenació acadèmica, i Isabel Díaz Navarro, com a representant de la borsa de treball del Col·legi.

L’objectiu d’aquesta primera reunió respon a l’interès d’establir els mecanismes de comunicació entre el Col·legi i les universitats i assentar les bases dels futurs convenis de col·laboració bidireccionals que des del Col·legi ens agradaria poder impulsar amb cadascuna de les universitats.

Els punts més importants de la reunió van ser, per una banda, les sortides professionals dels criminòlegs, així com les actuacions que es porten a terme des de les diferents universitats per tal d’apropar el món laboral als futurs titulats i el paper que pot arribar a jugar el Col·legi en aquest camí. I d’altra banda, sobre l’estat de la formació universitària en criminologia, especialment de postgrau, que des de les universitats es poden oferir als titulats per tal d’ampliar la seva ocupabilitat.


Obrim el procés de col·legiació

Aquesta setmana s’obre el procés de col·legiació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, un mes i mig després de l’Assemblea Constituent del Col·legi. Abans d’introduir quin és el procés que s’ha de seguir per a la col·legiació, volem transmetre algunes idees sobre la importància de col·legiar-se en el nostre àmbit professional. Tractem així de donar resposta a la pregunta “per què col·legiar-me”?

Tots units tenim més força

Col·legiar-se és donar un pas més en la defensa del col·lectiu, un pas més per fer força per superar col·lectivament alguns dels principals problemes dels criminòlegs a la societat catalana. Molts tenim els mateixos patiments: “trobaré feina?”, “per què no puc presentar-me a aquesta oposició?”, “on puc rebre formació relacionada amb aquesta branca de la criminologia que sigui de qualitat?”, entre altres.  D’una banda, el Col·legi s’ha d’entendre com una eina de defensa de la professió, per vetllar pels interessos del col·lectiu. Davant del Col·legi les persones plantegen els problemes com a individuals, però és el Col·legi qui s’encarrega de transformar-los en els interessos del col·lectiu

Representació i defensa de la professió

Defensem el correcte exercici professional davant de les persones que realitzin una mala praxis de la professió, ja provinguin d’un altre camp professional -intrusisme- o de la pròpia criminologia. El Col·legi també representa el nostre col·lectiu professional davant les administracions públiques, institucions polítiques i empreses.

El Col·legi és l’espai que facilitarà la participació col·lectiva

Els criminòlegs han estat històricament un col·lectiu molt actiu i un motor de canvi social, però ara tenim un vehicle que ens representa a tots, i mitjançant el qual podem arribar a obrir moltes portes que semblaven tancades. I això ho farem un amb un Col·legi fort i participatiu, però sobretot cohesionat.

Tothom podrà participar al Col·legi. Es continuarà amb les Assembles, s’establiran comissions de treball que seran obertes a totes les persones col·legiades, es donarà suport a les noves idees, i tot això s’aconseguirà mitjançant la participació de tots.

Formació continuada i noves competències per als col·legiats

És una obligació de qualsevol Col·legi tractar de mantenir als seus col·legiats actualitzats, per tal de facilitar el desenvolupament professional. L’exercici professional de manera individual crea, dia rere dia, la marca col·lectiva de la criminologia. Per aquest motiu es desenvoluparan formacions i especialitzacions a demanda dels col·legiats. A més, es donarà la possibilitat de tenir descomptes per a l’assistència a jornades i congressos.

Borsa de treball

Es donarà suport a la recerca de feina, es faran arribar ofertes i es prospectaran servis públics i empreses privades on tingui cabuda la figura del criminòleg. També es realitzaran tallers d’inserció professional, s’organitzaran jornades i s’obriran convenis amb altres associacions.

Quin és el procés de col·legiació?

Si ja estàs convençut, només has de descarregar-te aquest formulari, emplenar-lo amb les teves dades, i fer-nos arribar el formulari per correu a la seu del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya a carrer Balmes, 129 bis, 4t 2a, 08008 Barcelona; juntament amb una fotocòpia compulsada que acrediti la possessió del títol de Llicenciatura o Grau en Criminologia, una fotocòpia del teu DNI/NIE i la documentació necessària per a sol·licitar el pagament de la quota reduïda, quan sigui necessari. Pots trobar tota la informació sobre la sol·licitud de col·legiació aquí i sobre les quotes de col·legiació aquí.


Nous avenços en el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya

Després de l’Assemblea Constituent del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, el passat 25 de gener de 2018, la Junta de Govern ha iniciat els diferents tràmits per a formalitzar la constitució del Col·legi i obrir el procediment per a que les persones interessades es puguin col·legiar. El Col·legi també participa en activitats d’interès per al futur professional.

En primer lloc, es va entregar una còpia dels Estatuts aprovats per l’Assemblea Constituent al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per tal que aquests siguin revisats per l’administració i publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’ha dut a terme el tràmit per a la sol·licitud del NIF del Col·legi i per a la obertura del compte bancari.

En segon lloc, la Junta de Govern del Col·legi ja ha programat el calendari anual de reunions, del qual ja s’ha dut a terme la primera de les reunions, i la següent tindrà lloc el proper 22 de març. El Col·legi també ha iniciat els primers contactes amb les universitats i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

I, en darrer lloc, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ha estat convidat a participar a la taula rodona “Passat, present i futur de la Criminologia a Espanya” organitzat per l’Associació Criminología y Sociedad. L’acte tindrà lloc el dia 6 de març a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, i també hi participaran representants de la Federación de Asociaciones de Criminólogos de España (FACE), la Asociación Andaluza de Criminólogos (AndaCrim), la Red Española de Jóvenes Investigadores en Criminologia (REJIC), la Sociedad Española de Investigación Criminológica (SEIC) i la Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología (SIEC).

Durant les properes setmanes seguirem informant sobre les activitats que s’estan impulsant des del Col·legi, així com sobre el procés de col·legiació, que esperem poder impulsar durant les properes setmanes.


El Col·legi crea una base de dades de persones interessades en rebre informació sobre els avenços del procés de creació institucional

Per tal d’agilitzar la comunicació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya amb els interessats i interessades en conèixer els avenços del procés de creació del Col·legi, ja tinguin intenció de col·legiar-se en un futur o no, s’ha habilitat un qüestionari online per inscriure’s a la base de dades de persones interessades. També s’enviarà informació sobre el futur mecanisme de col·legiació i altres qüestions generals relatives a la defensa i el desenvolupament de la criminologia a Catalunya.

Les persones assistents a l’Assemblea Constituent del Col·legi ja van tenir l’oportunitat, al finalitzar l’acte, de registrar-se presencialment en aquesta base de dades.


Es constitueix el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, s’aproven els Estatuts i es vota la primera Junta de Govern

El passat dijous 25 de gener va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), a Barcelona, l’Assemblea Constituent del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, la qual havia estat convocada, tal com s’estableix al Decret 50_2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, a través de la pàgina web del Col·legi, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i els dos diaris de màxima difusió a Catalunya: El Periódico i La Vanguardia. A l’acte hi van participar 205 persones acreditades, 103 de forma presencial i 102 vots delegats. La mesa de l’Assemblea va estar presidida pel Dr. Santiago Redondo Illescas, mentre que el secretari va ser el Sr. Santiago Herrero Blanco i el vocal el Sr. José Faustino Brañas Álvarez.

L’Assemblea Constituent va aprovar per unanimitat la gestió de la Comissió Gestora del Col·legi, els primers Estatuts de l’organisme i va elegir a la seva primera Junta de Govern. L’acta de l’Assemblea Constituent, juntament amb l’informe de gestió de la Comissió Gestora, els Estatuts aprovats i la resta de documentació acordada per l’Assemblea, estaran disponibles tant aviat com sigui possible a través de la pàgina web del Col·legi.

La candidatura “Construïm Col·legi” va ser la escollida per formar la primera Junta de Govern, la qual va rebre 148 vots d’un total de 199 vots emesos, mentre que la segona opció va ser la candidatura “L’impuls que necessita la Criminologia”. Així doncs, la Junta de Govern elegida està formada pel Daniel Limones Silva com a president, l’Arantxa Hernáez Hernando com a vicepresidenta, el Jaume Hombrado Trenado com a secretari, la Isabel Díaz Naharro com a tresorera, i el Sergi Fortià Darder, la Eva Barroso Solanas, l’Araceli Escusol Saludas i el David Buil Gil com a vocals. L’equip també està format per vuit suplents: la Marta Blanch Serentill, l’Aina Ibàñez i Roig, el Carmelo Vega Martín, el Josep Lluís Mateo Álvarez, la Berta López Izquierdo, la Sara Pérez Hernando, la Roser Gamonal Capdevila i el Pedro Campoy Torrente.

Un cop constituït el Col·legi, la Junta de Govern elegida inicia els tràmits administratius per oficialitzar la seva posada en marxa i comença a organitzar les seves estructures organitzatives i de govern.