Nosaltres també trobem feina! – Irene Sánchez

irene-sanchezLa Irene és graduada en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció per la Universitat Pompeu Fabra l’any 2015, màster en Execució Penal a la Comunitat i Justícia Restaurativa per la UB i estudia Psicologia per la UOC. Ha fet les pràctiques de la carrera al Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra, en el complex central Egara; les pràctiques del màster han estat com a Delegada de Mesures Penals Alternatives a IReS i en el Servei de Mediació del SMAT (Servei de Mediació i Assessorament Tècnic) de Barcelona. Ha treballat en el Servei Telemàtic d’Informació i d’Orientació a la Víctima (STIOVD) gestionat per la Creu Roja, i actualment treballa com a tècnica en el Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD) gestionat per INTRESS.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

El Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD) és un servei que depèn de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil del Departament de Justícia, que gestiona l’entitat INTRESS a través d’un contracte de servei públic. El Servei ofereix a les víctimes de violència de gènere de tot Catalunya acompanyament en el moment de la compareixença en seu judicial, així com acompanyament a totes les víctimes del delicte el dia del judici oral. Oferim orientació, assessorament, suport emocional així com escolta activa a totes les persones que atenem.

quotes-entrevistes-irene-1Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Gràcies al grau he obtingut una visió àmplia respecte a la criminologia que m’ha ajudat a poder exercir correctament les tasques a la feina. Sobretot m’han estat d’utilitat els aspectes de caràcter social, psicològic, penal i jurídic així com la visió crítica respecte a la societat que et facilita la carrera. Tot i això, el dia a dia en la feina et permet ampliar tots aquests coneixements i entendre millor aspectes que poden quedar difusos o que poden quedar desapercebuts al llarg del grau: passa de ser una realitat sobre paper a una realitat que perceps amb tots els teus sentits.

Com et vas assabentar de la feina?

A través d’un conegut. Fa un any i mig aproximadament INTRESS estava buscant professionals pel que seria un nou projecte, el SAVD.

quotes-entrevistes-irene-2Feia molt temps que estaves buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Ofertes on es requereixi un/a criminòleg/a n’hi ha poques, pel que cercava per les pàgines web del tercer sector i pel LinkedIn alguna oferta que s’ajustés al meu perfil.

Després d’acabar la carrera em va ser molt difícil trobar feina com a criminòloga perquè fins aleshores no havia treballat en aquest àmbit i et solen demanar tenir experiència. Vaig poder entrar en el programa Europeu de Garantia Juvenil on gràcies al seu assessorament i orientació vaig conèixer l’oferta de Creu Roja del STIOVD (Servei Telemàtic d’Informació i d’Orientació a la Víctima) i vaig poder enviar un CV ben estructurat. Pel que em van comentar en el seu moment em van agafar a STIOVD, en part, gràcies a les pràctiques del grau. Quan estava treballant en aquest servei vaig tenir coneixement que es buscaven professionals pel SAVD, i  vaig decidir presentar-me, ja que vaig veure que seria una gran oportunitat professional i personal per a mi. Efectivament, es tracta d’un servei molt necessari per a persones en situació de gran vulnerabilitat i m’ha donat l’oportunitat d’aprofundir en diversos àmbits que sempre m’havien interessat, a més de permetre’m de fer un acompanyament més proper i donar més suport a les víctimes del que feia a la Creu Roja.

Com va ser el procés de selecció?

El procés de selecció del SAVD va ser una entrevista amb la directora del servei i una altra directora de l’Àrea de Justícia i Comunitat de l’entitat (en el meu cas la directora de mesures penals alternatives) on em van fer preguntes per avaluar les meves competències i aptituds.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que em va facilitar molt el fet d’entrar en un servei nou on necessitaven a professionals amb experiència en atenció a persones víctimes d’un delicte. Així i tot, considero que és important fer-los veure que estàs motivat/da per aquesta feina, que tens potencial per fer-la i moltes ganes d’aprendre.

Tanmateix a poc a poc es va visibilitzant més la criminologia i els professionals que treballen en l’àmbit social coneixen les aptituds i coneixements que tenim com a criminòlogues i valoren la perspectiva complementària que podem aportar en un equip multidisciplinari.

quotes-entrevistes-irene-3Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

Recomano als estudiants no llençar els apunts de la carrera, sempre poden ser d’utilitat! Així com aprofitar qualsevol oportunitat de feina encara que no sigui exactament l’àmbit que més us interessa, ja que cap la possibilitat de descobrir-ne de nous que us sorprenguin gratament, i sempre obriran noves portes. També recomano triar les pràctiques molt conscientment, ja que solen facilitar contactes i són futurs possibles llocs de feina.

Recomano als criminòlegs i criminòlogues que estan en cerca de feina ser persistent a l’hora d’enviar currículums en els llocs d’interès de cadascú: és a dir, encara que no s’hagi publicat una oferta de feina o que aquesta no requereixi d’un/a professional de la criminologia, us recomano que envieu el vostre CV amb una carta de presentació per donar-vos a conèixer. No és fàcil però tampoc impossible.


Nosaltres també trobem feina! – Aitor Ordoñez

aitor-ordonezAitor Ordoñez és criminòleg graduat per la UAB l’any 2018 amb la menció d’execució penal. Abans d’estudiar el grau va cursar dos cicles formatius, un de Grau Superior de Riscos Laborals i un Grau Mitjà de Manteniment Electromecànic. Durant els estudis va estar treballant fora de l’àmbit criminològic i això li va suposar tenir una doble càrrega de feina a l’haver de combinar ambdues responsabilitats, però d’altra banda va poder adquirir hàbits laborals que li van donar una mena de competències que li van facilitar l’accés a la feina. Va realitzar les pràctiques curriculars a la Unitat Depenent del Vallès Occidental gestionada per l’entitat Fundació Mercè Fontanilles, on després va treballar. Ara mateix treballa com a coordinador de la Unitat Depenent del Baix Llobregat gestionada per l’entitat Salut i Comunitat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Sóc coordinador d’una Unitat Dependent d’un centre obert. Aquestes unitats estan ubicades fora de l’entorn penitenciari en habitatges ordinaris. Tenen una capacitat de 12 persones o 10 amb modalitat de vida 86.4. Dins les meves funcions està la de ser el tutor d’aquestes persones penades que estan en tercer grau de règim penitenciari, és a dir, el referent de la unitat. Com a tutor, faig les entrevistes per veure com van evolucionant aquestes persones i dins les meves àrees d’intervenció i del tractament (les pròpies del tutor) estan la formativa i la laboral. Els hi dono diferents pautes a seguir en recerca de feina i manteniment d’aquesta, si volen formar-se en alguna coseta, etc. i els derivem als diferents serveis, ja siguin d’inserció laboral o de formació. També fem seguiment laboral de les persones que treballen. De fet, per tal d’estar a la unitat, la major part han d’estar treballant. Com a tutor, com que no estem dins el centre penitenciari, hem de fer la recollida de documents d’altres professionals, com per exemple la constància que la responsabilitat civil estigui pagada, ja que el jurista necessita saber-ho, i ens encarreguem de fer-la arribar al centre. Tanmateix, ens correspon intervenir de manera coordinada d’altres àrees d’intervenció: a l’àmbit familiar avisem si canvien de domicili, actualitzem dades i li fem transmetre al treballador social d’aquestes noves informacions, alhora que intentem que els mateixos usuaris siguin qui es posin en contacte amb el referent de cada àrea per tal de tenir-los també actualitzats en els seus canvis personals.

D’altra banda, com a coordinador, faig diferents informes, ja sigui per l’entitat en relació al servei i el seu funcionament, nombre de persones ateses si tenim places lliures a la unitat o, si tenim previsió de tenir-les, fem entrevistes a possibles candidats a proposta del tutor del centre. També fem informes per la part de tractament, avançament de llibertat condicional si se li dóna l’article 86.4 (que pot ser o no telemàtic però que en tot cas implica un règim de confiança major). Són molt poc freqüents les expulsions de la unitat o les regressions de grau. També assisteixo a les reunions de coordinació amb altres professionals de la meva entitat i les formacions que l’entitat consideri adient.

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí, des del RISCANVI -protocol de gestió del risc- fins al món penitenciari, com són els drets dels interns o el funcionament dels centres penitenciaris. La part més psicològica, el com ens podem relacionar amb aquestes persones, com poder parlar amb elles, l’aplicació pràctica de les teories criminològiques, el no etiquetatge… La carrera ens dóna moltes eines per poder desenvolupar la nostra figura dins del món penitenciari.

Com et vas assabentar de la feina?

En finalitzar les pràctiques la meva tutora de pràctiques em va oferir cobrir les seves vacances a l’agost en la coordinació de la unitat. Abans de començar encara tenia relació amb els companys de feina i ens van comentar que estaven buscant dinamitzadors d’estiu per treballar al centre. En aquest cas la figura del dinamitzador és una forma que té l’administració per fer subcontractacions d’educadors -tutors d’estiu. Aquestes places eren gestionades per la Fundació Salut i Comunitat de manera que vaig estar treballant com a Coordinador de la unitat depenent a la que vaig realitzar les pràctiques i com a tutor suplent dels diferents companys que van estar fent les vacances durant l’estiu. Això em va suposar molta feina i no tenir quasi vida però també em va donar molts coneixements del funcionament intern del centre i dels diferents equips (dividits per tipologies delictives). Quan vaig finalitzar ambdues suplències de la Fundació Salut i Comunitat em van oferir feina com a monitor de nit de la Unitat depenent del Baix Llobregat que queda molt lluny de casa meva. Tot i que era un contracte aparentment curt i per sota de la meva categoria professional vaig acceptar. Temps més tard també em van oferir cobrir una vacant com a monitor a la Unitat on vaig realitzar les pràctiques però no vaig acceptar donat que ja estava treballant a Salut i Comunitat.
Quan estava com a monitor em van oferir treballar com a coordinador de la unitat del Baix Llobregat però a prova, perquè sabien que havia finalitzat el grau feia molt poc. Tot així vaig demostrar els coneixements i la meva motivació i actualment ja tinc un contracte de coordinador.

quotes-entrevista-aitor-1Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Jo sempre he estat treballant fora de l’àmbit de la criminologia. Durant la darrera part del grau va finalitzar la darrera feina i vaig decidir centrar-me a finalitzar el grau. Per aquest motiu no estava buscant feina de cap mena. El que sí que vaig fer va ser estar atent dels recursos existents que donen les entitats i vaig veure com funcionaven i em vaig interessar de com poder començar a treballar allà.

Com va ser el procés de selecció?

Em van posar a prova durant un parell de mesos sense assegurar-me que em quedés com a coordinador. Quan estava com a monitor vaig acceptar aquesta feina perquè em van comentar que l’entitat promociona els seus treballadors si demostren que són vàlids. Cal dir també que aquesta oferta va estar promocionada per diferents canals i que vaig ser seleccionat d’entre altres candidats amb més experiència i d’altres titulacions.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que és imprescindible per a la selecció, a part de tenir molt clar el que podem aportar des de la criminologia, tenir els coneixements de les teories criminològiques, el coneixement de la gestió i predicció del risc així com els coneixements multidisciplinaris. Som una figura polivalent i multidisciplinària. És important a l’hora de fer les pràctiques saber si t’agrada i si és així mostrar un interès per acabar de conèixer com funciona aquest món i veure per on poden anar. Ara mateix hi ha poques places per presentar-nos com a criminòlegs tot i que hi ha moltes a les que ens podem presentar des de l’àmbit social.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

quotes-entrevista-aitor-2Els hi diria que no deixin de buscar i que no se centrin només en feines de llarga durada o que demanin específicament la titulació de criminologia. D’una banda perquè d’un contracte petit o pitjor pagat pot sortir una altra cosa a més de fer currículum, que és el que necessitem quan finalitzem el grau. D’altra banda, avui dia podem entrar, a través de la nostra àrea de coneixement, a feines dins les ciències socials i jurídiques i aquí és on tenim més feina.


Nosaltres també trobem feina! – Ainoa Torrado

ainoa-torradoL’ Ainoa Torrado és criminòloga graduada per la UAB a l’any 2017 amb menció en execució penal i Màster en Intervenció Criminològica i Victimològica per la UMH a l’any 2018. Col·labora amb la “Red de Jóvenes Investigadores en Criminología de la Sociedad Española de lnvestigación Criminológica”, ha estat becària al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i va realitzar les pràctiques del màster a ACIM participant als seus programes de prevenció del maltractament i abusos en nens. Actualment treballa com a Tècnica Criminòloga a l’àmbit local per un projecte Europeu, l’ “H2020” des de novembre 2018.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Sóc tècnica criminòloga en un projecte Europeu en el marc de l’Horizon 2020. Així a grans trets, el projecte és sobre el desenvolupament d’una eina per la prevenció del crim organitzat. Són 22 entitats de tota Europa i la meva feina és pràcticament portar la part pràctica i la gestió de les tasques de meva entitat. Ja sigui des d’aportar informació relativa als delictes de la ciutat, com l’estructura que tenen actualment les dades, discussió dels punts claus del projecte pensant en la seva viabilitat de cara a la implementació pràctica… a mesura que el projecte va avançant, les tasques aniran canviant, fins arribar a la seva implementació.

A més del projecte, també faig tasques pròpies de la Policia, estadístiques dels delictes, anàlisi de certes situacions conflictives actuals…

Consideres que poses a la pràctica el que has aprés al grau?

Rotundament sí! Estic posant en pràctica gairebé tot l’après a la carrera, des de victimologia, prevenció i intervenció, dret penal, sociologia, criminologia en sí, fins a estadística, SIG, i tot el que he après a nivell acadèmic d’elaboració d’informes i recerques.

El nivell analític i crític és també molt important a la meva feina, cal argumentar les decisions amb bons fonaments basats en l’evidència criminològica i anar un pas endavant, no conformar-se amb el que es veu a simple vista. Tot això són elements que he anat adquirint al llarg del estudis i l’assistència a jornades, congressos i llegint del tema!

Com et vas assabentar de l’oferta?

La veritat és que va ser gràcies a un conegut, em va enviar el link per veure si m’interessava i vaig enviar el currículum, va ser una gran oportunitat.

Portaves molt de temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminòlògic?   

Des de que vaig acabar la carrera vaig estar buscant feina, tant relacionat amb criminologia com d’una altra cosa. Mai havia treballat i per mi era important guanyar experiència laboral, per saber com funciona el mercat, encara que no fos de criminologia; de fet els meus primers treballs van ser de coses totalment diferents al que jo havia estudiat.

quote-1-ainoa-torradoVaig tenir en compte tot l’après en unes píndoles de recerca de feina que ens van donar a la universitat. Vaig estar buscant i enviant currículums a través d’Infojobs, Linkedin, a les pròpies pàgines Web (o e-mail) de les entitats i empreses… tot sempre personalitzant la carta de motivació adjuntada. Jo anava provant, encara que a l’oferta indiqués que demanaven un educador social o integrador, per exemple, jo aplicava fent una bona carta de motivació, ja que jo creia que un/a criminòleg/a podia desenvolupar les tasques que demanaven, tot és provar sort…

Com va ser el procés de selecció?

Després d’uns mesos d’haver enviat el currículum, em van trucar comentant-me que havien vist que era criminòloga i que tenia un bon nivell d’anglès, i que em volien fer una entrevista. Va arribar el dia de l’entrevista i érem uns quants candidats. Quan va arribar el meu moment, em van fer el 50% de l’entrevista en anglès i l’altre 50% en català. Les preguntes eren pràcticament sobre les meves competències professionals i personals i sobre com actuaria en X situacions que em plantejaven, havent de ficar exemples reals. A part de l’anglès, també van fer molt èmfasi als coneixements criminològics i que sabés estadística i utilitzar els SIG. Unes setmanes després de l’entrevista em van trucar per donar-me la bona notícia de que havia estat seleccionada!

Què consideres que ha estat imprescindible per a que et seleccionessin?

Considero que hi ha hagut tres elements imprescindibles per a que em seleccionessin. En primer lloc, que fos criminòloga i que sabés d’estadística i SIG. En segon lloc, l’anglès, ja que és un projecte en el que tot està en anglès. I, en tercer lloc, les meves competències basades en l’experiència tant professional com personal i la motivació mostrada, és a dir, la meva iniciativa i ganes per treballar d’allò que he estudiat i que m’apassiona.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

El primer que aconsello és no deixar-nos de formar, en el món criminològic tot va evolucionant molt ràpidament i hi ha molta competència d’altres disciplines. No em refereixo només amb formació de tipus grau, màster, postgrau… sinó també llegint les novetats en el nostre camp, estudis que es van realitzant, assistir a jornades i conferències… tot suma i coneixes gent del món criminològic que t’aporta visions diferents i, qui sap, potser fas bons contactes! Cada vegada que puc, assisteixo a jornades i vaig buscant ni que siguin cursets per anar ampliant el meu coneixement.

En segon lloc, i relacionat una mica amb l’anterior, és molt bona opció tenir compte de Twitter i Linkedin, i seguir a persones de l’entorn criminològic, professionals que van penjant novetats i estudis molt interessants, i fins i tot et pots assabentar d’ofertes de feina, especialment en la borsa de feina del Col·legi de Criminòlegs al Linkedin!

El tercer que recomanaria és pensar ben bé què pot oferir cada persona que no tinguin la resta de candidats, ja que potser un té més experiència en el món professional, però un altre té molta experiència en el món acadèmic i això li ha aportat altres competències, a banda dels coneixements. Sobretot els que acabem de sortir del forn, com aquell qui diu, hem de mostrar les competències que hem adquirit al llarg dels nostres estudis, les nostres ganes per treballar d’allò que ens agrada i de seguir aprenent, i mostrar aquelles característiques que fan que un/a criminòleg/a sigui la persona més idònia per aquell lloc de treball.

quote-2-ainoa-torrado.jpgPer últim, recomano no llençar mai la tovallola. El mercat laboral per a un criminòleg poc a poc va guanyant terreny però encara ens hem de donar a conèixer. Potser en primera instància no trobem feina del que hem estudiat, però qualsevol feina serveix per enriquir-nos laboralment i aprendre de les entrevistes de selecció, la forma de treballar a l’entitat en la que estem, com solucionem els conflictes o problemes que han sorgit… Hem d’intentar-ho sempre, hem d’enviar correus a tots els llocs on creiem que podem treballar, amb una petita carta de motivació explicant la necessitat de que ens incorporin a la seva plantilla i el que el podem aportar, encara que no tinguin cap oferta laboral vigent.