Nosaltres també trobem feina – Sara Pérez

filtre-foto-entrevista-saraLa Sara Pérez Hernando és criminòloga graduada per la UB a l’any 2014 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal i Màster en Intervencions Socials i Educatives. És membre de la Junta del Col·legi des del gener de 2018 i va ser vicepresidenta de L’AIC (Associació Interuniversitària de Criminologia) durant els anys 2013 i 2014.

Actualment, la Sara és professora al Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona i imparteix docència als graus de Pedagogia i Educació Social. És membre del grup de recerca GRISIJ (Grup de Recerca en Intervencions Socioeducatives en la Infància i Joventut) amb qui col·labora com a investigadora predoctoral en projectes nacionals i internacionals. La Sara es troba finalitzant la seva tesi doctoral en l’àmbit de protecció a la infància en el programa de doctorat Educació i Societat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

La meva feina es divideix en dues branques, la recerca i la docència. Pel que fa a la docència, faig classes als alumnes de pedagogia i educació social de la UB, tant sobre metodologies de recerca, l’anàlisi de xarxes socials i orientacions per a la pràctica o per exemple des de les pràctiques restauratives. També tutoritzo treballs finals de grau (TFG) d’alumnes d’educació social sobre temàtiques que tinguin relació amb la criminologia o bé amb el meu àmbit d’estudi (la protecció a la infància).

Pel que fa a la segona branca, la recerca, formo part d’un grup d’investigació, en aquest sentit participo en projectes de recerca tant en l’àmbit nacional com internacional, això implica des del disseny de propostes de recerca, la recollida de dades, l’anàlisi dels resultats obtinguts, la redacció d’informes i articles, etc.

L’objectiu principal del grup de recerca és crear marcs de referència científica i transformar-los en recursos per a l’acció socioeducativa que ajudin als infants en situació de desprotecció amb línies d’investigació en l’àmbit de l’educació per a la salut, la violència de gènere i la resiliència. En aquest sentit, els projectes que desenvolupa el grup es centren en la detecció de necessitats utilitzant metodologies d’investigació cooperativa; posteriorment, s’elaboren metodologies d’intervenció i/o recursos formatius que faciliten l’optimització de les intervencions socioeducatives; i finalment, s’avaluen aquestes noves propostes metodològiques.

Es tracta d’un grup de recerca multidisciplinar que compta amb professionals de la pedagogia, educació social i primària, psicologia i medicina i des que vaig entrar a formar part al 2015 també la criminologia.

Consideres que poses a la pràctica el que has aprés al grau?

En el meu dia a dia poso en pràctica el que he anat aprenent al llarg de la meva trajectòria, tant a nivell d’estudis com de vivències i per tant també del que vaig aprendre al grau. A vegades la forma en què es posa en pràctica pot ser una mica difosa ja que no s’aplica un coneixement concret, una teoria o autor concret, sinó que el que poso en pràctica son les competències que vaig adquirir tant en les assignatures que vaig cursar (en el meu cas especialment les de recerca) però també les competències que guanyes a l’estudiar un grau que té encara molt recorregut per endavant per exemple a nivell assembleari.

Com et vas assabentar de la feina? 

Va ser l’actual coordinadora del grup de recerca qui em va trucar per informar-me’n, havia estat professora meva mentre cursava el màster i li havia sorprès el que podia aportar una criminòloga en l’àmbit de la protecció a l’infància. Per aquest motiu em va enviar la informació sobre una convocatòria del Ministeri d’Economia i Competitivitat per a una beca predoctoral dins d’un projecte de recerca I+D.

Portaves molt buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit Criminològic?   

Estava en els últims mesos del màster quan em van avisar, pel que no havia començat a buscar feina de forma activa, però sí que havia participat en alguna píndola formativa sobre com trobar feina com a criminòloga però no havia iniciat el procés.

Com va ser el procés de selecció?

Després d’assabentar-me de la convocatòria del Ministeri vaig presentar la documentació requerida com les notes del grau i del màster, certificat d’anglès, etc. Un cop superada aquesta primera fase vaig haver de presentar una proposta de recerca juntament amb una carta de motivació i una altra de recomanació, finalment vaig fer una entrevista amb les persones responsables del grup de recerca que havien de donar feedback al Ministeri per elaborar una ponderació de totes aquelles persones que ens havíem presentat. Uns mesos més tard van sortir les llistes.

Què consideres que ha estat imprescindible per a que et seleccionessin?

Inicialment no pensava que m’anessin a seleccionar perquè no tinc el millor expedient acadèmic, però el projecte i la carta de motivació que vaig presentar justificant perquè era important que es comptés amb professionals de la criminologia en la recerca en matèria de protecció a la infància van acabar inclinant la balança.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

Que no es donin per vençuts, és fàcil desmotivar-se però és important mantenir-se actius, fer-se veure i conèixer entre aquells que estan exercint el sector que els interessa i no tancar-se només en ofertes o llocs de feina ja establerts, s’ha de sortir de la zona de confort. Sovint altres professionals desconeixen el que podem aportar i es queden només amb l’etiqueta de “criminologia” que pot tenir moltes connotacions que no sempre ens ajuden, per això és important donar-nos a conèixer, explicar una i mil vegades el que som capaços d’aportar a la societat. La meva experiència és que un cop demostres el que podem fer des de la criminologia la visió que tenen altres professionals canvia i es genera una nova necessitat.


Nosaltres també trobem feina! – Daniel Bruns

daniel-brunsEn Daniel Bruns és graduat en Criminologia a la Universitat de Girona, màster en anàlisis i prevenció de la delinqüència pel Centre Crimina de la Universitat Miguel Hernández de Elche, agent de la Policia Local de Salt, professor associat del grau en criminologia de la Universitat de Girona i tutor de pràctiques de la mateixa titulació. És policia des de fa 12 anys.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Durant la meva trajectòria professional, primer a la Policia Local de Begur on vaig començar i després a Salt on treballo actualment, he desenvolupat les competències que són pròpies dels cossos de policia local: ordenació i regulació del trànsit, control d’ordenances municipals, seguretat ciutadana, policia comunitària, etc. Durant aquests anys, el fet d’haver treballat en diferents cossos cadascun amb les seves peculiaritats,  i d’haver passat per diferents unitats, m’ha aportat una visió global de la professió molt enriquidora. La feina de policia és molt dinàmica, no saps mai que et trobaràs, i això és precisament un dels aspectes que fa que t’enganxi. Un dia pots estar regulant el trànsit en una cruïlla i al cap d’una estona estàs detenint l’autor d’un robatori.

quotes-entrevistes-bruns-2Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí, és clar. La funció policial està directament relacionada amb els coneixements adquirits durant el grau. Quan vaig començar a estudiar el grau, ja feia uns anys que era policia. Amb molt d’esforç i constància he anat compaginant la feina i la família amb la meva formació criminològica, primer amb el grau i després completant els estudis amb el màster. He de dir que el fet de tenir una experiència laboral prèvia m’ha ajudat en els meus estudis. M’ha aportat una visió pràctica que sense treballar no pots tenir. Això es nota, aprens a comprendre i relacionar millor els conceptes i et permet posar en pràctica, de forma directa o indirectament, els coneixements adquirits. Jo sempre dic que per mi Salt ha estat el meu laboratori de pràctiques. És un municipi amb una gran complexitat social i amb molta feina per fer. L’any 2017 vàrem posar en funcionament un projecte pilot pioner a Catalunya per a l’avaluació de risc de reincidència en delictes contra la seguretat del trànsit. Ha tingut una molt bona repercussió i ressò mediàtic i actualment seguim treballant de forma coordinada amb altres policies i criminòlegs per la seva implantació. A part d’això, he elaborat diverses campanyes de prevenció i també gestiono les xarxes socials de la policia. En resum, puc dir que la formació que he adquirit m’ha ajudat a comprendre millor la problemàtica que forma part de la meva feina i m’ha donat recursos que abans no tenia.

Com et vas assabentar de la feina?

L’any 2007 em vaig assabentar d’una oposició a la Policia Local de Begur i m’hi vaig presentar. Vaig entrar primer com a agent interí i llavors vaig guanyar plaça de funcionari de carrera després de fer el curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (Escola de Policial). Uns anys més tard per qüestions personals, vaig tornar a opositar a Salt i també hi vaig guanyar plaça.

Feia molt temps que estaves buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Com ja he dit, vaig començar estudiar el grau quan ja era policia. Al principi ho vaig fer només amb la intenció  de tenir la titulació necessària per promocionar-me en un futur, però el cert és que la criminologia m’ha anat enganxant cada cop més fins al punt  de continuar-me formant un cop acabat el grau.

Com va ser el procés de selecció?

quotes-entrevistes-bruns-1Els processos de selecció en els quals vaig participar en el seu moment, no difereixen gaire dels actuals. Bàsicament consisteixen en proves culturals, psicotècniques, aptitudinals i proves físiques. El que sí que difereix és el nivell acadèmic exigit per accedir a les convocatòries de policia, que és superior que fa uns anys. Personalment penso que és bo que sigui així, els policies tenim i se’ns exigeix una gran responsabilitat, per tant, cal tenir una sòlida preparació. Voldria aprofitar en aquest sentit i trencar una llança a favor de la necessitat de potenciar l’estudi de la criminologia des del mateix Institut de Seguretat Pública, en els cursos de formació bàsica per a policies. Em consta que des del mateix Col·legi de Criminòlegs ja s’està treballant en aquesta línia.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

El millor consell que puc oferir als estudiants de criminologia i als criminòlegs en recerca de feina és que aprofitin al màxim les seves estades de pràctiques i que se les prenguin molt seriosament. Que no tinguin por ni vergonya a exposar les seves idees. A presentar projectes. A picar totes les portes que siguin necessàries, potser el dia de demà alguna d’aquestes s’obrirà. Les xarxes socials també són una molt bona eina per aquest fi. Els criminòlegs tenim molt a dir i molt a fer en multitud d’àmbits, i això és més un avantatge que no pas un inconvenient. I per descomptat, que aprofitin els avantatges que ofereix el Col·legi participant en tots els congressos, jornades i activitats formatives que els sigui possible. Són punts de trobada i d’intercanvi de coneixements on es gesten projectes i aliances interessants


COMUNICAT – No hi ha cap crisi de seguretat a Barcelona

Si quieres leer este comunicado en castellano, click aquí.

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’augment de les taxes de delinqüència a la ciutat de Barcelona en els darrers mesos i, paral·lelament, també s’ha detectat un augment de la preocupació de l’opinió pública per la inseguretat, segons l’últim baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona.

Certament, en els darrers dos anys, la ciutat ha experimentat un creixement notable dels fets delictius registrats. Han coincidit en el mateix espai i temps el debat de la seguretat o inseguretat a la ciutat i diversos homicidis que no tenen una mateixa línia: violència de gènere, drogues, baralles en via pública i algun per robatori. Per tant, és necessari contextualitzar de manera adequada aquest creixement:

1. L’augment experimentat a la ciutat de Barcelona s’emmarca en un creixement comú, almenys, a la resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La ciutat ha registrat un dels augments més importants, però no es pot dir que sigui un problema només de Barcelona. Per tant, la resposta a aquest fenomen, si bé pot requerir actuacions específiques i localitzades en determinats punts clau, que són sobretot els punts més turístics de la ciutat, cal que es porti a terme considerant la totalitat de l’Àrea Metropolitana.

2. En segon lloc, l’adopció d’enfocaments preventius basats només en la persecució i la dissuasió policial és preocupant. Si bé és cert que la tasca policial és bàsica per garantir a la ciutadania uns nivells raonables de seguretat, l’evidència científica ha demostrat àmpliament els efectes adversos que poden tenir polítiques de seguretat de Tolerància Zero o Finestres trencades a mitjà i llarg termini. Alguns d’aquests efectes inclouen l’estigmatització injusta de col·lectius específics, la saturació dels serveis policials i judicials o la persecució exagerada de fets intranscendents. En aquest sentit, cal reconèixer la tasca policial de prevenció i reacció, dotar als cossos policials dels efectius i mitjans necessaris per portar a terme la seva feina, però també ser conscients que si bé la funció policial és una part molt important de la prevenció, calen també altres mesures orientades a abordar les causes profundes de la delinqüència. Les millors pràctiques en la prevenció delictiva són aquelles que articulen coherentment respostes a diferents nivells: policial, judicial i social.

De fet, la Criminologia ha estudiat la relació de determinats problemes socials amb l’augment de les taxes de delinqüència. L’evidència científica ha mostrat que l’existència, i especialment la concentració de la desigualtat i exclusió social, l’augment de les taxes de pobresa, i en general l’empitjorament de les condicions de vida, poden afectar a l’augment de la delinqüència.

3. En tercer lloc, volem insistir en la necessitat de tractar els problemes de delinqüència mitjançant polítiques que evitin l’estigmatització dels col·lectius que es troben en una situació de vulnerabilitat social. Centrar-se en ells per procedència és una aposta populista i aquesta sobre representació té a veure amb la selectivitat del sistema de control formal i no pas amb les taxes de comissió de delictes. Considerem molt preocupant la proliferació de discursos que criminalitzen i responsabilitzen de l’augment de delictes al col·lectiu de manters  al de menors migrants no acompanyats, que res tenen a veure amb aquesta situació. En definitiva, es tracten de discursos que en el millor dels casos es basen en una anàlisi incompleta o esbiaixada de la realitat criminològica de la ciutat de Barcelona i considerem necessari advertir sobre el risc d’instrumentalitzar el debat sobre la seguretat per convertir-la en arma llancívola.

Per tot això, com a Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, ens sentim directament interpel·lats per les demandes de les associacions i veïns i veïnes de la ciutat i volem mostrar el nostre suport a totes aquelles persones que pateixen aquest increment dels delictes a la ciutat. Ja sigui de manera directa, com a víctimes, els seus familiars o persones properes, o de manera indirecta, patint alguns dels efectes col·laterals com el sentiment d’inseguretat als barris i carrers de la ciutat. Ens posem una vegada més a disposició de la societat de la qual formem part, per tal d’ajudar a trobar respostes a un problema que genera angoixa i patiment a molts dels nostres conciutadans. Sempre des de la col·laboració amb veïns, entitats i poders públics, en defensa d’una societat democràtica, inclusiva i segura. 

 

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 22 d’agost de 2019


Nosaltres també trobem feina! – Irene Sánchez

irene-sanchezLa Irene és graduada en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció per la Universitat Pompeu Fabra l’any 2015, màster en Execució Penal a la Comunitat i Justícia Restaurativa per la UB i estudia Psicologia per la UOC. Ha fet les pràctiques de la carrera al Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra, en el complex central Egara; les pràctiques del màster han estat com a Delegada de Mesures Penals Alternatives a IReS i en el Servei de Mediació del SMAT (Servei de Mediació i Assessorament Tècnic) de Barcelona. Ha treballat en el Servei Telemàtic d’Informació i d’Orientació a la Víctima (STIOVD) gestionat per la Creu Roja, i actualment treballa com a tècnica en el Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD) gestionat per INTRESS.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

El Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD) és un servei que depèn de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil del Departament de Justícia, que gestiona l’entitat INTRESS a través d’un contracte de servei públic. El Servei ofereix a les víctimes de violència de gènere de tot Catalunya acompanyament en el moment de la compareixença en seu judicial, així com acompanyament a totes les víctimes del delicte el dia del judici oral. Oferim orientació, assessorament, suport emocional així com escolta activa a totes les persones que atenem.

quotes-entrevistes-irene-1Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Gràcies al grau he obtingut una visió àmplia respecte a la criminologia que m’ha ajudat a poder exercir correctament les tasques a la feina. Sobretot m’han estat d’utilitat els aspectes de caràcter social, psicològic, penal i jurídic així com la visió crítica respecte a la societat que et facilita la carrera. Tot i això, el dia a dia en la feina et permet ampliar tots aquests coneixements i entendre millor aspectes que poden quedar difusos o que poden quedar desapercebuts al llarg del grau: passa de ser una realitat sobre paper a una realitat que perceps amb tots els teus sentits.

Com et vas assabentar de la feina?

A través d’un conegut. Fa un any i mig aproximadament INTRESS estava buscant professionals pel que seria un nou projecte, el SAVD.

quotes-entrevistes-irene-2Feia molt temps que estaves buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Ofertes on es requereixi un/a criminòleg/a n’hi ha poques, pel que cercava per les pàgines web del tercer sector i pel LinkedIn alguna oferta que s’ajustés al meu perfil.

Després d’acabar la carrera em va ser molt difícil trobar feina com a criminòloga perquè fins aleshores no havia treballat en aquest àmbit i et solen demanar tenir experiència. Vaig poder entrar en el programa Europeu de Garantia Juvenil on gràcies al seu assessorament i orientació vaig conèixer l’oferta de Creu Roja del STIOVD (Servei Telemàtic d’Informació i d’Orientació a la Víctima) i vaig poder enviar un CV ben estructurat. Pel que em van comentar en el seu moment em van agafar a STIOVD, en part, gràcies a les pràctiques del grau. Quan estava treballant en aquest servei vaig tenir coneixement que es buscaven professionals pel SAVD, i  vaig decidir presentar-me, ja que vaig veure que seria una gran oportunitat professional i personal per a mi. Efectivament, es tracta d’un servei molt necessari per a persones en situació de gran vulnerabilitat i m’ha donat l’oportunitat d’aprofundir en diversos àmbits que sempre m’havien interessat, a més de permetre’m de fer un acompanyament més proper i donar més suport a les víctimes del que feia a la Creu Roja.

Com va ser el procés de selecció?

El procés de selecció del SAVD va ser una entrevista amb la directora del servei i una altra directora de l’Àrea de Justícia i Comunitat de l’entitat (en el meu cas la directora de mesures penals alternatives) on em van fer preguntes per avaluar les meves competències i aptituds.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que em va facilitar molt el fet d’entrar en un servei nou on necessitaven a professionals amb experiència en atenció a persones víctimes d’un delicte. Així i tot, considero que és important fer-los veure que estàs motivat/da per aquesta feina, que tens potencial per fer-la i moltes ganes d’aprendre.

Tanmateix a poc a poc es va visibilitzant més la criminologia i els professionals que treballen en l’àmbit social coneixen les aptituds i coneixements que tenim com a criminòlogues i valoren la perspectiva complementària que podem aportar en un equip multidisciplinari.

quotes-entrevistes-irene-3Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

Recomano als estudiants no llençar els apunts de la carrera, sempre poden ser d’utilitat! Així com aprofitar qualsevol oportunitat de feina encara que no sigui exactament l’àmbit que més us interessa, ja que cap la possibilitat de descobrir-ne de nous que us sorprenguin gratament, i sempre obriran noves portes. També recomano triar les pràctiques molt conscientment, ja que solen facilitar contactes i són futurs possibles llocs de feina.

Recomano als criminòlegs i criminòlogues que estan en cerca de feina ser persistent a l’hora d’enviar currículums en els llocs d’interès de cadascú: és a dir, encara que no s’hagi publicat una oferta de feina o que aquesta no requereixi d’un/a professional de la criminologia, us recomano que envieu el vostre CV amb una carta de presentació per donar-vos a conèixer. No és fàcil però tampoc impossible.


La Criminologia parla… #1 – Madrid Central: la seguretat com a arma política – Cristian Modesto

Si vols llegir aquest article en castellà, pots fer-ho AQUÍ.

  • Des de la seva implementació a finals de novembre de l’any passat, el projecte ha sigut celebrat i criticat en multitud de debats profundament marcats per qüestions ideològiques.
  • S’ha comprovat com la lògica sobre la qual s’assenta Madrid Central posseeix un important potencial per a prevenir la delinqüència que no ha d’abandonar-se a especulacions partidistes.

Madrid Central va néixer amb la finalitat d’eliminar el trànsit de pas en la zona que abasta el districte Centre de la ciutat que dona nom a la proposta, obeint a evidents criteris mediambientals. Des de la seva implementació a finals de novembre de l’any passat, el projecte ha sigut celebrat i criticat en multitud de debats profundament marcats per qüestions ideològiques. Aquesta tessitura s’ha accentuat arran de les últimes eleccions municipals i autonòmiques, els resultats de les quals han fet mudar els governs de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid. Des de llavors, no han estat poques les ocasions en què la continuïtat d’aquest projecte s’ha vist amenaçada, encara que fins al moment els intents d’acabar amb la seva essència no han sigut fructífers.

quotes-crimi-parla-1-1Fa escassos dies, la contranarrativa als objectius estratègics de Madrid Central es va centrar en la seva hipotètica incidència en l’esfera de la seguretat, tant en la seva vessant objectiva —mesurada a través d’indicadors com les conegudes taxes de criminalitat— com en la subjectiva —cristal·litzada en el temor difús que té la ciutadania cap a la delinqüència—. En aquest sentit, i respectivament, la nova Presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, va manifestar que la zona de baixes emissions havia fet augmentar la delinqüència, declaració desmentida a través de fonts oficials (Barroso, 2019). D’altra banda, el recentment triat com a alcalde de la localitat, José Luis Martínez-Almeida, va expressar que alguns veïns percebien certa sensació d’inseguretat als carrers després de la instauració del projecte, encara que no presentava cap dada per a demostrar tal afirmació. La intenció d’aquests al·legats, exempts de qualsevol evidència que els donés suport, no semblava ser més que la crema de l’últim cartutx perquè la ciutadania s’aixequés contra la proposta que representa Madrid Central.

Aquesta no és la primera vegada que la seguretat —i especialment la inseguretat— s’empra amb finalitats partidistes allunyades de l’interès general. Per sort —o per desgràcia, segons l’interessat— existeix un important cos científic representat per la Criminologia per a dirimir amb objectivitat aquest tipus de qüestions. No obstant això, no voldria prosseguir sense abans destacar, davant el debat plantejat, el risc d’establir qualsevol tipus de relació entre una possible reducció o augment de la criminalitat i una mesura de la naturalesa de Madrid Central quan l’origen d’aquesta es troba tan pròxim en termes temporals. I és que correlació no és sinònim de causalitat. És a dir, que dues circumstàncies coincideixin en el temps no vol dir que una hagi originat l’altra. Per a afirmar que el projecte ha generat un efecte en les taxes de criminalitat —i, fins i tot, en els índexs de seguretat percebuda—, ha d’haver transcorregut un període de temps més dilatat des de la seva aplicació —hi ha autors que parlen d’un mínim d’un any—, especialment si, com és el cas, la implementació de la mesura analitzada es divideix en diferents fases.

Per exemple, recentment he elaborat una proposta metodològica de disseny quasi experimental per a avaluar l’impacte en la criminalitat de les Superilles a Barcelona (*1), prenent com a referència la Superilla del Poblenou. Una de les premisses principals per al desenvolupament d’aquesta proposta és considerar un lapse de dos anys abans i després del seu origen per a realitzar el recompte dels fets delictius registrats per la institució policial. D’aquesta manera, es dóna el temps suficient perquè el programa creï les condicions oportunes per a desenvolupar la seva capacitat preventiva, però també perquè els veïns —i la resta dels usuaris de l’espai públic— interioritzin i es familiaritzin amb els canvis produïts en el seu entorn (Modesto, 2019). En aquest cas, Madrid Central té poc més de mig any de rodatge, per la qual cosa establir qualsevol relació de causalitat no només és esbiaixada, sinó també imprudent.

Caldria destacar que totes dues mesures, Madrid Central —a més de les reformes de la Gran Via o Atocha— i les Superilles, al contrari del que puguin insinuar les declaracions prèviament exposades, i tot i tenir un vincle evident amb l’optimització dels indicadors que concerneixen a qüestions mediambientals i de mobilitat, posseeixen també una important capacitat preventiva del delicte gràcies al seu denominador comú: la priorització de la figura del vianant en detriment de la del vehicle. Es promou així un increment de la vigilància natural, un control que tots i cadascun de nosaltres realitzem de forma inconscient quan passegem pels carrers, visitem diferents establiments, utilitzem tot tipus d’estructures urbanes, etc.

Això quedaria àmpliament il·lustrat en constructes criminològics com, per exemple, la Teoria de les Activitats Quotidianes (Cohen i Felson, 1979). Segons aquests autors, hi haurien més probabilitats perquè es produís un delicte davant la convergència en l’espai de tres elements: un delinqüent possible, un objectiu adequat i l’absència d’un guardià capaç. Per tant, l’omissió d’algun d’aquests aspectes seria suficient per a evitar el crim. Al contrari del que pugui pensar-se de forma superficial, la figura del guardià capaç no queda reservada a la policia o els vigilants de seguretat, sinó que al·ludeix a qualsevol ciutadà que pugui dissuadir al delinqüent amb la seva mera presència o proximitat. Per tant, si augmenta el nombre de “ulls als carrers” —terme adoptat per Jane Jacobs (1961/2011)—, i per tant el de guardians capaços —o controladors naturals—, es reduirien les probabilitats associades al fet que un comportament nociu pugui esdevenir.

A més, és aquesta vigilància natural la que determina en bona part l’èxit dels mecanismes de control formal del delicte —és a dir, de l’actuació de la institució policial i els tribunals de justícia—, ja que la presència de subjectes que poden haver contemplat els fets —o qualsevol circumstància que els envolta, com la pròpia fugida del delinqüent— i la seva posterior testificació, ajudaran als primers en les tasques d’identificació del victimari i en l’esclariment del que ha succeït. De fet, pensar que únicament els components d’aquest control formal poden arribar a dissuadir o prevenir el crim és una de les nou fal·làcies associades al fenomen criminal exposades pel propi Felson (Felson i Boba, 2010). Efectivament, l’existència de més vigilants naturals gràcies al desenvolupament de projectes com els exposats, implica un major risc per al delinqüent, podent dissuadir o desanimar la seva empresa criminal. Aquesta conjuntura fa que tant Madrid Central com les Superilles puguin contemplar-se com a mesures de prevenció situacional del delicte, ja que aconseguirien reduir les oportunitats delictives. Així, podrien ser emmarcades dins de la denominada Criminologia ambiental i de les aplicacions de tipus CPTED —per les seves sigles en l’àmbit anglosaxó, Crime Prevention Throught Environmental Design—.

quotes-crimi-parla-1-2.jpgPer altra banda, i ateses les declaracions d’Ayuso i Martínez-Almeida, el desmantellament de Madrid Central pot perjudicar l’existència o l’optimització d’aquesta vigilància natural. No només no considero molt improbable que l’augment de vehicles faci descendir una taxa de criminalitat prèviament accentuada per la seva supressió original —segons l’argumentari dels citats actors—, sinó que, a més, la seva presència massiva limita el camp visual dels vianants, limitant així el control que aquests poguessin exercir com a guardians capaços. Així mateix, com és lògic, els conductors d’aquests vehicles no podrien suplir la vigilància natural generada pels vianants, ja que durant la conducció han d’estar pendents dels senyals que afecten aquesta acció, sense prestar massa atenció al que passa en les voreres, portals o establiments. D’altra banda, la seva permanència en cada punt de l’entramat urbà és molt efímera o fugaç com per a exercir qualsevol tipus de control.

Tanmateix, no sembla tan il·lògica la possibilitat que una reducció del trànsit de vehicles pugui augmentar inicialment la sensació d’inseguretat en aquelles zones que quedin més allunyades de certs llocs que es trobin transitats en qualsevol circumstància i moment del dia. Aquesta situació estaria especialment motivada per la concepció que tenim en les societats urbanes actuals sobre el que podríem denominar “espai ocupat”, àmpliament depenent de la presència del vehicle. No obstant, aquesta situació —que de totes formes hauria de ser degudament avaluada per a confirmar la seva existència— podria ser merament temporal fins que els canvis contextuals ocasionats pel programa siguin definitivament assimilats per la ciutadania.

En qualsevol cas, considerant que el tractament de la seguretat subjectiva ha de ser paral·lel al del vessant objectiu, si es detecta una problemàtica respecte a la primera s’haurien d’estudiar mesures que, sense acabar amb la naturalesa i avantatges que ofereix Madrid Central en la matèria que aquí ens ocupa —però a la vegada ampliant el seu contingut i abast—, puguin mitigar-la. Per exemple, es podrien promoure la construcció d’estructures urbanes que fomentin l’ús —i la heterogeneïtat de funcions— de l’espai públic d’aquelles zones en les quals s’hagi detectat qualsevol augment de la inseguretat percebuda. Però, no cal oblidar que, en l’Enquesta de Qualitat de Vida i Satisfacció amb els Serveis Públics de Madrid d’aquest mateix any, el projecte de Madrid Central rep una mitjana de 6,1 punts, arribant al 7,5 entre els enquestats que resideixen en el districte Centre (Dirección General de Transparencia, Administración Electrónica y Calidad, 2019). Una nota gens menyspreable, més aviat optimista, tenint en compte que el rebuig inicial cap a aquest tipus d’iniciatives se sol situar entorn del 30 % (Rueda, 2016).

En definitiva, encara que el seu origen no ha de vincular-se amb finalitats clarament dirigides a millorar la seguretat, s’ha comprovat com la lògica sobre la qual s’assenta Madrid Central posseeix un important potencial per a prevenir la delinqüència que no ha d’abandonar-se a especulacions partidistes. De fet, ha d’aprofitar-se per a fer que el projecte sigui encara més eficaç en aquest sentit, promovent, per exemple, noves estratègies que, desgranant el model en petites porcions de terreny que permetin pensar la seva aplicació a menor escala incidint en les necessitats particulars de cada zona, fomentin els llaços comunitaris, la cohesió social i la territorialitat, elements que són considerats en les Superilles i que posseeixen un consolidat caràcter preventiu en la literatura científica (Cozens, Saville i Hillier, 2005), multiplicant fins i tot l’eficàcia de la vigilància natural.

Madrid Central és una realitat. I és una realitat que ha vingut per a quedar-se. El debat no ha de centrar-se, per tant, en justificar o no la seva permanència, si no en com pot evolucionar i optimitzar-se atenent el seu caràcter embrionari. Amb tot, únicament mitjançant la construcció d’una circumstanciada avaluació del seu impacte en la criminalitat podrà revelar-se la seva vertadera eficàcia preventiva i, en tot cas, determinar les millores que han d’implementar-se. Tot això no deixa d’advertir la necessitat d’incorporar a criminòlegs i criminòlogues en les institucions públiques per a desenvolupar aquest tipus d’estudis. La seguretat és una de les esferes més importants per a determinar el destí de les nostres societats. Per tant, el fet que els actors públics —però també privats— continuïn donant l’esquena a aquest col·lectiu, abandonant el tractament del fenomen delinqüencial a posicions ideologitzades i al negoci de la inseguretat en detriment del que estableix l’evidència científica, no és més que una absoluta irresponsabilitat.

 

(*1) Una Superilla és una nova unitat urbanística impulsada per l’Ajuntament de Barcelona que reuneix diferents illes, promovent als seus carrers interiors funcions socials com la interacció, l’esbarjo, l’estada o l’intercanvi alhora que redueix l’espai físic destinat al vehicle.

Cristian Modesto Castrillón. Graduat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, amb menció en Seguretat i Prevenció. Col·legiat número 55 del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Màster en Anàlisi i Prevenció del crim per la Universitat Miguel Hernández i el Centre Crímina per a l’estudi i prevenció de la delinqüència. Màster en Criminalística en la modalitat de Conseller en Ciències Forenses per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Barroso, F. J. (2019, juliol 18). Policías y expertos rechazan que Madrid Central se pueda vincular con inseguridad. El País. Recuperat de https://elpais.com/ccaa/2019/07/16/madrid/1563297083_751860.html

Cohen, L. E., i Felson, M. (1979). Social change and crime rate trends: A routine activity approach. American Sociological Review, 44(4), 588-608.

Cozens, P. M., Saville, G., i Hillier, D. (2005). Crime Prevention Through Environmental Design (CPTED): A Review and Modern Bibliography. Journal of Property Management, 23(5), 328-356.

Dirección General de Transparencia, Administración Electrónica y Calidad. (2019). Encuesta de Calidad de Vida y Satisfacción con los Servicios Públicos de la Ciudad de Madrid 2019: Principales resultados. Recuperat de https://www.madrid.es/UnidadesDescentralizadas/Calidad/Observatorio_Ciudad/06_S_Percepcion/EncuestasCalidad/EncuestaMadrides/ficheros/2018/Principales%20resultados_2019_ECVSSP.pdf

Felson, M., i Boba, R. (2010). Crime and everyday life (4ª ed.). Thousand Oaks: SAGE Publications.

Jacobs, J. (2011). Muerte y vida en las grandes ciudades (Á. Abad, i A. Useros, trads.). Madrid: Capitán Swing. (Obra original publicada en 1961).

Modesto, C. (2019). Prevención del delito mediante el diseño urbano: El proyecto de la Supermanzana del Poblenou. (Treball de Fi de Màster no publicat). Universidad Miguel Hernández. Centro Crímina para el estudio y prevención de la delincuencia, Comunitat Valenciana.

Rueda, S. (2016). La Supermanzana, nueva célula urbana para la construcción de un nuevo modelo funcional y urbanístico de Barcelona. Recuperat de http://www.bcnecologia.net/sites/default/files/proyectos/la_supermanzana_nueva_celula_poblenou_salvador_rueda.pdf


Nosaltres també trobem feina! – Jordi Antón

jordi-anton-crimicat.pngEl Jordi Antón és criminòleg graduat per la Universitat Pompeu Fabra a l’any 2012. És màster en prevenció de riscos laborals per la Universitat Oberta de Catalunya i Màster en Direcció de Seguretat Privada a la UB. Està habilitat com a Director de Seguretat i ha reballat com a tècnic de seguretat i prevenció de pèrdues a Stradivarius i Desigual i des de fa dos anys i mig, treballa a Amazon.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Actualment fa 2 anys i mig que estic al departament de seguretat i prevenció de pèrdues d’Amazon. Dins de les tasques que realitzo diàriament hi ha bàsicament les que se centren en la protecció de persones, informació i producte. Dins de cada una d’aquestes tenim moltes categories de les quals podem destacar la investigació de robatoris interns i interns, investigació i mediació en conflictes laborals, i realitzar plans d’acció per a assegurar la continuïtat del negoci així com extreure les conclusions que ens serveixin per prevenir que tornin a succeir episodis semblants.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?

Sobretot crec que és interessant la part analítica i el punt de vista criminològic per a poder entendre els patrons de conducta que duen a la gent a cometre actes contra les normes de l’empresa i en contra del marc legal. El fet de poder analitzar dades, entendre-les, tractar-les i extreure les conclusions, és molt interessant de cara a tenir un perfil analític, que avui en dia és molt necessari.

Considero que les teories criminològiques que tenim avui en dia són un reflex de què podem veure cada dia amb el diferent tipus d’accions amb les quals ens trobem.

Com et vas assabentar de la feina?
Vaig trobar les pràctiques per Infojobs, ja que es buscava un becari per al departament de seguretat en una empresa tèxtil. Des d’aquí, vaig descobrir el món de seguretat i prevenció de pèrdues on ja fa 6 anys que treballo.

quote-jordi-1Feia molt temps que buscaves feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?
Vaig aplicar en una oferta de becari on havia més de 100 inscrits i després de tot el procés de selecció em van acabar contractant, on al cap de 3 mesos ja em van fer un contracte indefinit com a personal fix de l’empresa. Em va servir de molta orientació les xerrades que ens feien a la UPF sobre el futur laboral dels criminòlegs i criminòlogues i les diferents branques i especialitzacions que hi havia. La recerca era diària. Tot i això, vaig anar personalment a empreses a oferir el meu currículum per si encaixava en el cas que tinguessin alguna vacant. També em vaig obrir un perfil de Linkedin i enviava el meu CV allà on cregués que podria encaixar. Així i tot l’experiència em diu que no ens hem de conformar amb el tipus de perfil que demanin, ja que nosaltres tenim molt a oferir i podem ser considerats per a qualsevol posició que requereixin els nostres coneixements.

Com va ser el procés de selecció?
El procés de selecció va consistir en diverses entrevistes amb personal de Recursos Humans així com la resta de persones del departament.

quote-jordi-2Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?
Crec que és essencial tenir bon feeling amb els entrevistadors/es i demostrar actitud i ganes d’emprendre una nova feina. Sobretot demostrar energia i ganes de créixer, d’aportar tot el que puguis a l’empresa per tal de fer-te veure i demostrar del que ets capaç. Moltes vegades l’experiència és òbviament un requisit però per a posicions de becari o llocs on no es necessiti gent amb molta experiència, és bàsic demostrar les ganes d’aprendre i aportar coses a l’empresa.

Quin consell donaries als i les estudiants? I als teus companys/es que encara estan en recerca activa de feina?
Tot i que trobar feina ja és una feina en sí, sempre s’ha de ser optimista i pensar què podem aportar a l’empresa on volem aplicar. Jo crec que el fet d’aconseguir una entrevista o tenir l’oportunitat de parlar amb algú de l’empresa és un bon punt per a guanyar visibilitat i poder demostrar l’actitud i les ganes de poder créixer professionalment. Recomano que es busquin ofertes amb paraules claus com “prevención de perdidas“, “loss prevention“, “seguridad” “security“, “investigaciones“, “fraude“…


Assemblea General de col·legiats i col·legiades 2019

El pròxim 30 de maig a la tarda tots els col·legiats i col·legiades del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya esteu convocats/des a la nostra primera Assemblea general. Aquesta se celebrarà a l’Aula 31 de l’edifici Tomás y Valiente de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Trobareu l’ordre del dia i el formulari d’inscripció a la convocatòria del vostre mail o a l’últim butlletí mensual que hem enviat.

Ens hi veiem!


Nosaltres també trobem feina! – Llorença Gasull

foto-llorencaLa Llorença Gasull és criminòloga graduada per la Universitat de Barcelona l’any 2014 amb la menció en criminologia forense i execució penal. L’any 2014-2015 va cursar el màster interuniversitari de criminologia i execució penal (UPF, UdG, UAB i UOC). Actualment està finalitzant un postgrau de víctimes d’experiències traumàtiques a la Universitat del País Basc (UPV-EHU). Durant la carrera universitària va començar a col·laborar en diferents programes de la Fundació Salut i Comunitat (pis terapèutic de reinserció, programa integral d’atenció a joves i a les seves famílies i programa d’intervenció amb drogodependents a La Model de Barcelona). Posteriorment va treballar en un centre d’acollida d’urgència per a MENAS gestionat per Intress. Des de febrer del 2018 treballa com a delegada de mesures penals alternatives a la Fundació IReS.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?
Les funcions d’un delegat de mesures penals alternatives són l’acompanyament socioeducatiu, el control i la supervisió de les persones que se’ls hi ha imposat alguna pena, obligació i/o mesura judicial com a alternativa a l’ingrés a presó (treballs en benefici a la comunitat, programes formatius, tractament de deshabituació/salut mental o obligació de comparèixer davant l’Administració). També són els professionals que s’encarreguen de fer el seguiment i control de les llibertats vigilades postcondemna imposades en determinats delictes previstos en el Codi Penal. Mitjançant entrevistes periòdiques amb la persona penada i la coordinació amb les diferents entitats que intervenen, informem de l’evolució i el compliment a l’òrgan judicial corresponent.

Consideres que poses en pràctica el que has après al grau?
Totalment. En primer lloc, els coneixements jurídics i el context legal són imprescindibles per entendre el procediment judicial del qual en som part les persones delegades. En segon lloc, totes aquelles eines socioeducatives per poder detectar les necessitats i orientar la nostra intervenció amb el penat. Finalment, tots aquells mecanismes per treballar la reinserció social de les persones, treballant el delicte per evitar la futura reincidència.

Com et vas assabentar de la feina?
A través d’un conegut, vaig saber que la Fundació IReS estava fent un procés de selecció per a la borsa de treball. En aquell moment em van dir que no hi havia cap oferta, però que, si superava una prova escrita, podria optar als futurs processos de selecció. Al cap de tres mesos, va sortir una plaça de substitució per cobrir una baixa de maternitat. Aquesta oferta estava publicada a la pàgina web de l’entitat i en portals de feina com ara Infojobs.

quotes-entrevistesPortaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?
Des que estava estudiant el grau, buscava feina. Davant la impossibilitat de trobar ofertes publicades a internet, contactava directament amb les entitats que m’interessaven fent autocandidatures. D’aquesta manera, vaig poder començar a adquirir experiència professional mitjançant contractes de col·laboració. Com que no trobava feina remunerada de criminòloga, combinava les col·laboracions i els estudis amb altres feines no relacionades amb el món social. Cansada de no poder treballar del que realment m’agradava, vaig decidir marxar un any a treballar a Edimburg per poder practicar l’anglès. Quan vaig decidir tornar a Catalunya, tot i tenir una excedència laboral, tornava amb la idea d’estar un temps sense treballar i dedicar-me únicament a la recerca activa de feina de criminòloga. Vaig tenir la gran sort de poder començar a treballar, just en el moment que tornava, en un centre de MENAS de nova obertura. Tot i que no realitzava tasques pròpiament de criminòloga, sinó més aviat d’educadora social, va ser una experiència en la qual vaig poder aprendre molt.

Com va ser el procés de selecció?
En primer lloc, vaig fer una prova escrita presencial que consistia en una sèrie de preguntes a desenvolupar destinada a avaluar el meu coneixement en relació a les mesures penals alternatives i a diferents supòsits pràctics. Al cap d’un temps, em van convocar per una entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans, havent de respondre prèviament un qüestionari destinat a conèixer el meu perfil competencial. Superada la primera entrevista, em van demanar si disposava de cartes de recomanació o bé persones de referència amb les quals poguessin contactar. Finalment, em van convocar per a una última entrevista amb l’Àrea de Recursos Humans juntament amb la coordinadora corresponent de l’equip de delegats de mesures penals alternatives de la Fundació.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?
Les meves ganes i la motivació. En una assignatura optativa d’intervenció socioeducativa durant el quart any del grau, vaig descobrir la figura del delegat i em va encantar. Això va ser determinant per l’elecció del màster, ja que volia conèixer més sobre l’execució penal i sobre la probation. D’aquesta manera, vaig enfocar la meva carrera professional cap a l’execució penal. Tenia molt clar que volia arribar a ser delegada de mesures penals alternatives, i jo crec que la il·lusió que tenia va ser determinant. A escala pràctica, tenir el grau de criminologia i el màster d’execució penal també van ser imprescindibles perquè em seleccionessin.

quotes-entrevistes-llorenca-3Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?
Saber el que t’agrada i orientar la teva carrera professional cap allà on vols arribar. Si t’equivoques, ser valent i saber rectificar. A poc a poc aniràs descobrint el que més t’agrada, se’t presentaran noves oportunitats i experiències que et faran créixer. Has d’estar preparat perquè en algun moment arribarà la teva oportunitat i en aquell moment hauràs de demostrar tot el que saps. I si no ho saps, mostrar la predisposició i les ganes d’aprendre, perquè a això sempre hi som a temps. Cap grau et prepara directament per una feina concreta, però et dóna les eines suficients per poder adaptar tot el coneixement adquirit en diferents llocs de treball. La criminologia te’n dóna moltes, algunes que potser no en som ni conscients, però que davant diferents situacions personals i professionals et vas adonant de tot el que realment arribes a saber.

quotes-entrevistes-llorenca-4Cada vegada més, les empreses i entitats obren les portes als i les criminòlegs i criminòlogues. Potser ens trobem que en molts llocs de feina no busquen directament una persona criminòloga, però sí que estem capacitats per competir amb altres professionals i demostrar què és allò que podem aportar de més amb la nostra formació. Tenir Linkedin, fer tants contactes com puguis i parlar amb altres criminòlegs i criminòlogues que ja treballen et farà estar més a prop del món laboral. Mai es comença amb la feina de la teva vida, i, sincerament, no crec ni que existeixi avui en dia, però qualsevol experiència et farà créixer i t’apropa a descobrir on vols arribar.

Jo vaig formar part de la primera promoció del grau de criminologia i el canvi que hi ha hagut amb 5 anys és brutal. La criminologia està creixent, demostrant la importància i la necessitat d’aquests i aquestes professionals. Les oportunitats actuals són moltes més que fa uns anys i estic segura que en un futur pròxim encara n’hi haurà moltes més.

El més important és no perdre la motivació i lluitar pel que vols. Intentar adquirir la màxima experiència professional des del moment que comences a estudiar el grau, marxar d’Erasmus, fer tantes pràctiques com puguis, assistir a les diferents jornades i activitats que s’organitzin i actualitzar-te constantment perquè aquesta ciència evoluciona, i molt ràpidament. Ens hem de donar a conèixer com ho estem fent, i això és feina de tots.

 


Nosaltres també trobem feina! – Aitor Ordoñez

aitor-ordonezAitor Ordoñez és criminòleg graduat per la UAB l’any 2018 amb la menció d’execució penal. Abans d’estudiar el grau va cursar dos cicles formatius, un de Grau Superior de Riscos Laborals i un Grau Mitjà de Manteniment Electromecànic. Durant els estudis va estar treballant fora de l’àmbit criminològic i això li va suposar tenir una doble càrrega de feina a l’haver de combinar ambdues responsabilitats, però d’altra banda va poder adquirir hàbits laborals que li van donar una mena de competències que li van facilitar l’accés a la feina. Va realitzar les pràctiques curriculars a la Unitat Depenent del Vallès Occidental gestionada per l’entitat Fundació Mercè Fontanilles, on després va treballar. Ara mateix treballa com a coordinador de la Unitat Depenent del Baix Llobregat gestionada per l’entitat Salut i Comunitat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

Sóc coordinador d’una Unitat Dependent d’un centre obert. Aquestes unitats estan ubicades fora de l’entorn penitenciari en habitatges ordinaris. Tenen una capacitat de 12 persones o 10 amb modalitat de vida 86.4. Dins les meves funcions està la de ser el tutor d’aquestes persones penades que estan en tercer grau de règim penitenciari, és a dir, el referent de la unitat. Com a tutor, faig les entrevistes per veure com van evolucionant aquestes persones i dins les meves àrees d’intervenció i del tractament (les pròpies del tutor) estan la formativa i la laboral. Els hi dono diferents pautes a seguir en recerca de feina i manteniment d’aquesta, si volen formar-se en alguna coseta, etc. i els derivem als diferents serveis, ja siguin d’inserció laboral o de formació. També fem seguiment laboral de les persones que treballen. De fet, per tal d’estar a la unitat, la major part han d’estar treballant. Com a tutor, com que no estem dins el centre penitenciari, hem de fer la recollida de documents d’altres professionals, com per exemple la constància que la responsabilitat civil estigui pagada, ja que el jurista necessita saber-ho, i ens encarreguem de fer-la arribar al centre. Tanmateix, ens correspon intervenir de manera coordinada d’altres àrees d’intervenció: a l’àmbit familiar avisem si canvien de domicili, actualitzem dades i li fem transmetre al treballador social d’aquestes noves informacions, alhora que intentem que els mateixos usuaris siguin qui es posin en contacte amb el referent de cada àrea per tal de tenir-los també actualitzats en els seus canvis personals.

D’altra banda, com a coordinador, faig diferents informes, ja sigui per l’entitat en relació al servei i el seu funcionament, nombre de persones ateses si tenim places lliures a la unitat o, si tenim previsió de tenir-les, fem entrevistes a possibles candidats a proposta del tutor del centre. També fem informes per la part de tractament, avançament de llibertat condicional si se li dóna l’article 86.4 (que pot ser o no telemàtic però que en tot cas implica un règim de confiança major). Són molt poc freqüents les expulsions de la unitat o les regressions de grau. També assisteixo a les reunions de coordinació amb altres professionals de la meva entitat i les formacions que l’entitat consideri adient.

Consideres que poses a la pràctica el que has après al grau?

Sí, des del RISCANVI -protocol de gestió del risc- fins al món penitenciari, com són els drets dels interns o el funcionament dels centres penitenciaris. La part més psicològica, el com ens podem relacionar amb aquestes persones, com poder parlar amb elles, l’aplicació pràctica de les teories criminològiques, el no etiquetatge… La carrera ens dóna moltes eines per poder desenvolupar la nostra figura dins del món penitenciari.

Com et vas assabentar de la feina?

En finalitzar les pràctiques la meva tutora de pràctiques em va oferir cobrir les seves vacances a l’agost en la coordinació de la unitat. Abans de començar encara tenia relació amb els companys de feina i ens van comentar que estaven buscant dinamitzadors d’estiu per treballar al centre. En aquest cas la figura del dinamitzador és una forma que té l’administració per fer subcontractacions d’educadors -tutors d’estiu. Aquestes places eren gestionades per la Fundació Salut i Comunitat de manera que vaig estar treballant com a Coordinador de la unitat depenent a la que vaig realitzar les pràctiques i com a tutor suplent dels diferents companys que van estar fent les vacances durant l’estiu. Això em va suposar molta feina i no tenir quasi vida però també em va donar molts coneixements del funcionament intern del centre i dels diferents equips (dividits per tipologies delictives). Quan vaig finalitzar ambdues suplències de la Fundació Salut i Comunitat em van oferir feina com a monitor de nit de la Unitat depenent del Baix Llobregat que queda molt lluny de casa meva. Tot i que era un contracte aparentment curt i per sota de la meva categoria professional vaig acceptar. Temps més tard també em van oferir cobrir una vacant com a monitor a la Unitat on vaig realitzar les pràctiques però no vaig acceptar donat que ja estava treballant a Salut i Comunitat.
Quan estava com a monitor em van oferir treballar com a coordinador de la unitat del Baix Llobregat però a prova, perquè sabien que havia finalitzat el grau feia molt poc. Tot així vaig demostrar els coneixements i la meva motivació i actualment ja tinc un contracte de coordinador.

quotes-entrevista-aitor-1Portaves molt temps buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit criminològic?

Jo sempre he estat treballant fora de l’àmbit de la criminologia. Durant la darrera part del grau va finalitzar la darrera feina i vaig decidir centrar-me a finalitzar el grau. Per aquest motiu no estava buscant feina de cap mena. El que sí que vaig fer va ser estar atent dels recursos existents que donen les entitats i vaig veure com funcionaven i em vaig interessar de com poder començar a treballar allà.

Com va ser el procés de selecció?

Em van posar a prova durant un parell de mesos sense assegurar-me que em quedés com a coordinador. Quan estava com a monitor vaig acceptar aquesta feina perquè em van comentar que l’entitat promociona els seus treballadors si demostren que són vàlids. Cal dir també que aquesta oferta va estar promocionada per diferents canals i que vaig ser seleccionat d’entre altres candidats amb més experiència i d’altres titulacions.

Què consideres que ha estat imprescindible perquè et seleccionessin?

Crec que és imprescindible per a la selecció, a part de tenir molt clar el que podem aportar des de la criminologia, tenir els coneixements de les teories criminològiques, el coneixement de la gestió i predicció del risc així com els coneixements multidisciplinaris. Som una figura polivalent i multidisciplinària. És important a l’hora de fer les pràctiques saber si t’agrada i si és així mostrar un interès per acabar de conèixer com funciona aquest món i veure per on poden anar. Ara mateix hi ha poques places per presentar-nos com a criminòlegs tot i que hi ha moltes a les que ens podem presentar des de l’àmbit social.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

quotes-entrevista-aitor-2Els hi diria que no deixin de buscar i que no se centrin només en feines de llarga durada o que demanin específicament la titulació de criminologia. D’una banda perquè d’un contracte petit o pitjor pagat pot sortir una altra cosa a més de fer currículum, que és el que necessitem quan finalitzem el grau. D’altra banda, avui dia podem entrar, a través de la nostra àrea de coneixement, a feines dins les ciències socials i jurídiques i aquí és on tenim més feina.


Reunió amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya

Ens hem reunit amb el Sr. Jordi Jardí, Director General d’Administració de Seguretat, i el Sr. Jordi Ferreres, sub-director general de Seguretat Interior, del Departament d’Interior amb l’objectiu de presentar el Col·legi i la vocalia de Seguretat Pública i Privada i exposar quins són els nostres principals àmbits de treball en el sector. Vam fer èmfasi en les competències i funcions de la Direcció General d’Administració de Seguretat, que són àmbit d’interès per la nostra professió; concretament, pel que fa a la gestió de la Seguretat Pública i la Seguretat Privada, i defensar com els criminòlegs i criminòlogues podem contribuir a la millora de la societat en aquests àmbits de l’esfera pública.

En matèria de seguretat privada vam explicar com és un sector que està en auge i com els i les professionals de la criminologia també hi tenim cabuda i hi estem participant. Els vam informar que actualment estem treballant en la redacció de dos informes de diagnosi ocupacional, de Seguretat Pública i Privada respectivament.

Tenim voluntat d’establir vies de col·laboració amb el Departament i que se’ns tingui en consideració per futurs treballs perquè el Col·legi pugui ésser interlocutor vàlid. En aquest sentit, vam comentar l’interès en participar en futurs grups de treball que es promouen des de la Direcció i que siguin del nostre àmbit competencial, on es fa necessària la inclusió de la perspectiva criminològica. En aquest sentit, vam expressar que ens hauria agradat participar com a organisme en el grup de treball per la redacció del protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci tot i que sabem que hi van participar criminòlegs i criminòlogues.

En termes generals, considerem que vam tenir una bona rebuda i vam veure un notable interès per conèixer els resultats i conclusions dels informes, així com un alt compromís de fer-nos partícips.