Nosaltres també trobem feina – Sara Pérez

filtre-foto-entrevista-saraLa Sara Pérez Hernando és criminòloga graduada per la UB a l’any 2014 amb menció en Criminologia Forense i Execució Penal i Màster en Intervencions Socials i Educatives. És membre de la Junta del Col·legi des del gener de 2018 i va ser vicepresidenta de L’AIC (Associació Interuniversitària de Criminologia) durant els anys 2013 i 2014.

Actualment, la Sara és professora al Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona i imparteix docència als graus de Pedagogia i Educació Social. És membre del grup de recerca GRISIJ (Grup de Recerca en Intervencions Socioeducatives en la Infància i Joventut) amb qui col·labora com a investigadora predoctoral en projectes nacionals i internacionals. La Sara es troba finalitzant la seva tesi doctoral en l’àmbit de protecció a la infància en el programa de doctorat Educació i Societat.

Ens pots parlar una mica de la teva feina?

La meva feina es divideix en dues branques, la recerca i la docència. Pel que fa a la docència, faig classes als alumnes de pedagogia i educació social de la UB, tant sobre metodologies de recerca, l’anàlisi de xarxes socials i orientacions per a la pràctica o per exemple des de les pràctiques restauratives. També tutoritzo treballs finals de grau (TFG) d’alumnes d’educació social sobre temàtiques que tinguin relació amb la criminologia o bé amb el meu àmbit d’estudi (la protecció a la infància).

Pel que fa a la segona branca, la recerca, formo part d’un grup d’investigació, en aquest sentit participo en projectes de recerca tant en l’àmbit nacional com internacional, això implica des del disseny de propostes de recerca, la recollida de dades, l’anàlisi dels resultats obtinguts, la redacció d’informes i articles, etc.

L’objectiu principal del grup de recerca és crear marcs de referència científica i transformar-los en recursos per a l’acció socioeducativa que ajudin als infants en situació de desprotecció amb línies d’investigació en l’àmbit de l’educació per a la salut, la violència de gènere i la resiliència. En aquest sentit, els projectes que desenvolupa el grup es centren en la detecció de necessitats utilitzant metodologies d’investigació cooperativa; posteriorment, s’elaboren metodologies d’intervenció i/o recursos formatius que faciliten l’optimització de les intervencions socioeducatives; i finalment, s’avaluen aquestes noves propostes metodològiques.

Es tracta d’un grup de recerca multidisciplinar que compta amb professionals de la pedagogia, educació social i primària, psicologia i medicina i des que vaig entrar a formar part al 2015 també la criminologia.

Consideres que poses a la pràctica el que has aprés al grau?

En el meu dia a dia poso en pràctica el que he anat aprenent al llarg de la meva trajectòria, tant a nivell d’estudis com de vivències i per tant també del que vaig aprendre al grau. A vegades la forma en què es posa en pràctica pot ser una mica difosa ja que no s’aplica un coneixement concret, una teoria o autor concret, sinó que el que poso en pràctica son les competències que vaig adquirir tant en les assignatures que vaig cursar (en el meu cas especialment les de recerca) però també les competències que guanyes a l’estudiar un grau que té encara molt recorregut per endavant per exemple a nivell assembleari.

Com et vas assabentar de la feina? 

Va ser l’actual coordinadora del grup de recerca qui em va trucar per informar-me’n, havia estat professora meva mentre cursava el màster i li havia sorprès el que podia aportar una criminòloga en l’àmbit de la protecció a l’infància. Per aquest motiu em va enviar la informació sobre una convocatòria del Ministeri d’Economia i Competitivitat per a una beca predoctoral dins d’un projecte de recerca I+D.

Portaves molt buscant feina? Sabies per on es mouen les ofertes a l’àmbit Criminològic?   

Estava en els últims mesos del màster quan em van avisar, pel que no havia començat a buscar feina de forma activa, però sí que havia participat en alguna píndola formativa sobre com trobar feina com a criminòloga però no havia iniciat el procés.

Com va ser el procés de selecció?

Després d’assabentar-me de la convocatòria del Ministeri vaig presentar la documentació requerida com les notes del grau i del màster, certificat d’anglès, etc. Un cop superada aquesta primera fase vaig haver de presentar una proposta de recerca juntament amb una carta de motivació i una altra de recomanació, finalment vaig fer una entrevista amb les persones responsables del grup de recerca que havien de donar feedback al Ministeri per elaborar una ponderació de totes aquelles persones que ens havíem presentat. Uns mesos més tard van sortir les llistes.

Què consideres que ha estat imprescindible per a que et seleccionessin?

Inicialment no pensava que m’anessin a seleccionar perquè no tinc el millor expedient acadèmic, però el projecte i la carta de motivació que vaig presentar justificant perquè era important que es comptés amb professionals de la criminologia en la recerca en matèria de protecció a la infància van acabar inclinant la balança.

Quin consell donaries als estudiants? I als teus companys que encara estan en recerca activa de feina?

Que no es donin per vençuts, és fàcil desmotivar-se però és important mantenir-se actius, fer-se veure i conèixer entre aquells que estan exercint el sector que els interessa i no tancar-se només en ofertes o llocs de feina ja establerts, s’ha de sortir de la zona de confort. Sovint altres professionals desconeixen el que podem aportar i es queden només amb l’etiqueta de “criminologia” que pot tenir moltes connotacions que no sempre ens ajuden, per això és important donar-nos a conèixer, explicar una i mil vegades el que som capaços d’aportar a la societat. La meva experiència és que un cop demostres el que podem fer des de la criminologia la visió que tenen altres professionals canvia i es genera una nova necessitat.