COMUNICAT – No hi ha cap crisi de seguretat a Barcelona

Si quieres leer este comunicado en castellano, click aquí.

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’augment de les taxes de delinqüència a la ciutat de Barcelona en els darrers mesos i, paral·lelament, també s’ha detectat un augment de la preocupació de l’opinió pública per la inseguretat, segons l’últim baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona.

Certament, en els darrers dos anys, la ciutat ha experimentat un creixement notable dels fets delictius registrats. Han coincidit en el mateix espai i temps el debat de la seguretat o inseguretat a la ciutat i diversos homicidis que no tenen una mateixa línia: violència de gènere, drogues, baralles en via pública i algun per robatori. Per tant, és necessari contextualitzar de manera adequada aquest creixement:

1. L’augment experimentat a la ciutat de Barcelona s’emmarca en un creixement comú, almenys, a la resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La ciutat ha registrat un dels augments més importants, però no es pot dir que sigui un problema només de Barcelona. Per tant, la resposta a aquest fenomen, si bé pot requerir actuacions específiques i localitzades en determinats punts clau, que són sobretot els punts més turístics de la ciutat, cal que es porti a terme considerant la totalitat de l’Àrea Metropolitana.

2. En segon lloc, l’adopció d’enfocaments preventius basats només en la persecució i la dissuasió policial és preocupant. Si bé és cert que la tasca policial és bàsica per garantir a la ciutadania uns nivells raonables de seguretat, l’evidència científica ha demostrat àmpliament els efectes adversos que poden tenir polítiques de seguretat de Tolerància Zero o Finestres trencades a mitjà i llarg termini. Alguns d’aquests efectes inclouen l’estigmatització injusta de col·lectius específics, la saturació dels serveis policials i judicials o la persecució exagerada de fets intranscendents. En aquest sentit, cal reconèixer la tasca policial de prevenció i reacció, dotar als cossos policials dels efectius i mitjans necessaris per portar a terme la seva feina, però també ser conscients que si bé la funció policial és una part molt important de la prevenció, calen també altres mesures orientades a abordar les causes profundes de la delinqüència. Les millors pràctiques en la prevenció delictiva són aquelles que articulen coherentment respostes a diferents nivells: policial, judicial i social.

De fet, la Criminologia ha estudiat la relació de determinats problemes socials amb l’augment de les taxes de delinqüència. L’evidència científica ha mostrat que l’existència, i especialment la concentració de la desigualtat i exclusió social, l’augment de les taxes de pobresa, i en general l’empitjorament de les condicions de vida, poden afectar a l’augment de la delinqüència.

3. En tercer lloc, volem insistir en la necessitat de tractar els problemes de delinqüència mitjançant polítiques que evitin l’estigmatització dels col·lectius que es troben en una situació de vulnerabilitat social. Centrar-se en ells per procedència és una aposta populista i aquesta sobre representació té a veure amb la selectivitat del sistema de control formal i no pas amb les taxes de comissió de delictes. Considerem molt preocupant la proliferació de discursos que criminalitzen i responsabilitzen de l’augment de delictes al col·lectiu de manters  al de menors migrants no acompanyats, que res tenen a veure amb aquesta situació. En definitiva, es tracten de discursos que en el millor dels casos es basen en una anàlisi incompleta o esbiaixada de la realitat criminològica de la ciutat de Barcelona i considerem necessari advertir sobre el risc d’instrumentalitzar el debat sobre la seguretat per convertir-la en arma llancívola.

Per tot això, com a Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, ens sentim directament interpel·lats per les demandes de les associacions i veïns i veïnes de la ciutat i volem mostrar el nostre suport a totes aquelles persones que pateixen aquest increment dels delictes a la ciutat. Ja sigui de manera directa, com a víctimes, els seus familiars o persones properes, o de manera indirecta, patint alguns dels efectes col·laterals com el sentiment d’inseguretat als barris i carrers de la ciutat. Ens posem una vegada més a disposició de la societat de la qual formem part, per tal d’ajudar a trobar respostes a un problema que genera angoixa i patiment a molts dels nostres conciutadans. Sempre des de la col·laboració amb veïns, entitats i poders públics, en defensa d’una societat democràtica, inclusiva i segura. 

 

Col·legi de Criminòlegs de Catalunya
Barcelona, 22 d’agost de 2019